Ammar ibn Yàssir
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 570 (Gregorià)  la Meca | ||
| Mort | 22 juliol 657 (Gregorià) (86/87 anys) Siffin | ||
| Causa de mort | mort en combat (batalla de Siffín) | ||
| Sepultura | Uwais al-Qarni Mosque (en)  | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Kufa | ||
| Ocupació | capitost, valí, poeta | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | gran campanya de Badr Batalla de Tabuk batalla d'Aqraba Batalla del Camell batalla de Siffín batalla de l'Úhud | ||
| Família | |||
| Pares | Yàssir ibn Àmir i Sumayya bint Khayyat | ||
| Germans | Abd-Al·lah ibn Yàssir | ||
Ammar ibn Yàssir (àrab: عمار بن ياسر) (la Meca, 570 (Gregorià) - Siffin, 22 de juliol de 657 (Gregorià)) nom amb que era conegut, Abu-l-Yaqzan Ammar ibn Yàssir ibn Àmir ibn Màlik, fou un company del profeta Muhàmmad i després partidari d'Alí ibn Abi-Tàlib. Va ser un Sahabi (company) del profeta islàmic Mahoma i un comandant en les primeres conquestes musulmanes. Els seus pares, Sumayya i Yasir ibn Amir, van ser els primers màrtirs de la Ummah. Ammar es va convertir a l'islam per invitació d'Abu Bakr i va ser entre els muhajirun . Després de la migració a Medina, va participar en la construcció de la Mesquita del Profeta i va lluitar en la majoria de les primeres expedicions musulmanes.[1]
Ammar fou un convers de primera hora i va emigrar a Abissínia. Després del 622 tornà a Medina. Va prendre part a les batalles de Badr (624) i de l'Úhud (625) i en general a totes les campanyes de Muhàmmad. Amb Abu-Bakr as-Siddiq va ser ferit a la batalla de Yamama, on va perdre una orella; el 642 el califa Úmar ibn al-Khattab el va nomenar governador de Kufa i va participar en la conquesta de Khuzestan. Partidari d'Alí, va contribuir a posar al seu costat al poble de Kufa. Va morir en la batalla de Siffín (657), ja molt vell.
Ammar pertanyia al clan Malik de la tribu Madhhij al Iemen.[1] Hijaz (actual Aràbia Saudita). Va néixer al voltant de l'Any de l'Elefant,[1] que va ser el mateix any que el naixement de Mahoma, a la Meca, i va ser un dels intermediaris en el matrimoni de Mahoma amb Khadijah bint Khuwaylid. El seu pare, Yasir ibn Amir, era de la tribu de Qahtan al Iemen i va emigrar a la Meca i s'hi va establir després de casar-se amb Sumayya, una esclava; Ammar i els seus pares, Yasir i Sumayyah, eren esclaus d'Abu Huzaifa, però a la seva mort, Abu Jahl, que més tard es va convertir en un dels enemics més brutals de l'Islam i el famós torturador d'Ammar i els seus pares, els va prendre com a esclaus seus. La confiança i el coneixement d'Ammar de la credibilitat de Mahoma, fins i tot abans de la seva profecia, el van animar a seguir les visions profètiques de Mahoma com un dels primers conversos.[2][3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Ammar bin Yasir» (en anglès). Al-Islam.org, 22-01-2013. [Consulta: 2 agost 2025].
- ↑ Sayyid Saeed Akhtar Rizvi: "Ammar and his parents were amongst the first converts to Islam. His father Yasir was from the tribe of Qahtan in Yemen. He, together with his two brothers, came to Mecca in search of a lost brother. His brothers returned to their homeland; but Yasir stayed in Mecca where he entered into a covenant with Abu Hudhayfah (from the tribe of Bani Makhzum), and married his slave-girl, Sumayyah bint Khayyat. Yasir and Sumayyah begot two sons, 'Abdullah and 'Ammar, who according to the custom of Arabia, were considered the slaves of Abu Hudhayfah". Slavery - Ammar bin Yasir , Al-islam. org, by Sayyid Saeed Akhtar Rizvi retrieved on 15 Dec. 2014
- ↑ Kamran Shahid Ansari: "Ammar bin Yasir was one of the early reverts to Islam and belonged to Banu Makhzum tribe. He was born in the year of Elephant in Makkah and was one of the intermediaries in the Messenger of Allah’s (peace and blessings of Allah be to him) marriage to Khadija bint Khuwaylid (may Allah be pleased with her). His father Yasir (may Allah be pleased with him) was from Yemen and migrated to Makkah and settled down there by marrying Sumayya (may Allah be pleased with her), a slave woman. Earlier they were slaves to Abu Huzaifa, but upon his death Abu Jahl, one of the staunchest enemies of Islam took them over as slaves. Ammar, aware of the extraordinary qualities and impeccable character of the Messenger of Allah, did not take much time to revert to Islam" Radiance Viewsweekly, Ammar Bin Yasir (May Allah be pleased with him), by Kamran Shahid Ansari, retrieved on 15 Dec. 2014
