Amoralisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'amoralisme és una doctrina filosòfica segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.[1] Plantejat al segle XIX pels alemanys Stirner i Nietzsche, estableix la norma de la conducta humana en quelcom independent del i del mal moral, negant tota obligació i tota sanció envers aquests.[2]

És una moral alterna fonamentada en la raó i la felicitat individual, rebutjant manaments i imposicions ja siguin creences de qualsevol tipus, tradicions, costums, lleis o reglaments; no planteja el contrari al com equivocadament podria entendre's, sinó una valoració de la conducta i de les normes de convivència enfocades a la voluntat de les existències humanes. El danès Kierkegaard també té un concepte similar sobre com viure amoralment però amb espiritualitat, basant-se en la fe cristiana.

L'amoralisme està relacionat amb conceptes vitalistes en filosofia, contractualistes en el dret, voluntaristes en la política. L'amoralisme és un element que pot trobar-se en les filosofies egoistes, en l'existencialisme o en la filosofia de l'absurd.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Amoralisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 març 2013].
  2. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 6 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.