Amparo Poch y Gascón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmparo Poch y Gascón
Amparo Poch y Gascon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1968 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetgessa, activista, periodista, sindicalista, ginecòloga i anarquista Modifica el valor a Wikidata
PartitMujeres Libres Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Poch Segura Modifica el valor a Wikidata

Amparo Poch y Gascón (Saragossa, 15 d'octubre de 1902 - Tolosa de Llenguadoc, 15 d'abril de 1968) fou una metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Tot i que pertanyia a una família modesta, l'any 1929 pogué llicenciar-se en medicina i sociologia a la Universitat de Saragossa, on fou una de les alumnes més destacades.[4] S'especialitzà en puericultura i s'interessà per la higiene i l'educació sexual. Impartí conferències en ateneus obrers i col·laborà en publicacions com La Revista Blanca, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad i Generación Consciente, i va fer campanyes sobre educació sexual i maternitat conscient.

Per raó de les seves idees llibertàries, el 1932 fou nomenada directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona. El 1934 va fundar Mujeres Libres amb Mercè Comaposada i Guillén i Lucía Sánchez Saornil, alhora que presidí, juntament amb el seu col·lega José Brocca Ramón, la Liga española de refractarios a la Guerra[5] i el Grup Ogino. També fou una de les redactores del periòdic Mujeres Libres.

Durant la Guerra civil espanyola, la ministra de Sanitat Frederica Montseny la nomenà Directora d'Assistència Social i, des d'aquest càrrec, va organitzar a Barcelona l'acolliment de nens refugiats en Granges-Escola amb un pla pedagògic elaborat per ella. El 1937 fou nomenada novament directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona.

El 1939 s'exilià a França i s'establí a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir l'Hospital Varsòvia. Allí va curar nombrosos guerrillers espanyols procedents dels camps de concentració.[6]

Obres[modifica]

  • Cartilla de consejos a las mujeres, Zaragoza, 1931
  • La vida sexual de la mujer. Pubertad, noviazgo, matrimonio (1932)
  • Niño, Barcelona, 1938

Referències[modifica]

  1. «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  2. Francisco Fernández de Mendiola, Isaac Puente: El médico anarquista Txalaparta, 2007 ISBN 8481364894. (p.124)
  3. Lola Campos, Mujeres aragonesas, Ibercaja, 2001 (p.167).
  4. «Amparo Poch i Gascón». L'Independent de Gràcia, 07-03-2019.
  5. Peter Brock and Nigel Young, Pacifism in the Twentieth Century, Syracuse University Press, New York, 1999 ISBN 0-8156-8125-9 (p.96-97)
  6. Miqueo, Consuelo. «Amparo Poch y Gascón». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 febrer 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Ackelsberg, Martha A. Free Women of Spain: Anarchism and the Struggle for the Emancipation of Women. Bloomington, IN: Indiana University Press, 1991.
  • Nash, Mary. Defying Male Civilization: Women in the Spanish Civil War. Denver, CO.: Arden Press, 1995.
  • Antonina Rodrigo: Una mujer libre: Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista, Flor del Viento Ediciones, 2002, 300 pàgines.
  • Antonina Rodrigo: Amparo Poch y Gascón. Textos de una médica libertaria, Diputación Provincial de Zaragoza / Alcaraván Ediciones, 2002.

Enllaços externs[modifica]