Sit de Bell

Sit de Bell

Artemisiospiza belli
Mascle adult de A. b. nevadensis en Nou Mèxic, Estats Units  ♂
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	103780113
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Passerellidae
Gènere	Artemisiospiza
Espècie	Artemisiospiza belli Cassin, 1850
Nomenclatura
Sinònims	Artemisiospiza belli
Distribució

El sit de Bell (Artemisiospiza belli) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae). parcialment migratòria que habita en zones semi-àrides de l'oest d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins al nord de Mèxic. Fu nomenada en honor del taxidermista nord-americà John Graham Bell (1812-1899).

Identificació per trets físics

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sit de Bell

Artemisiospiza belli, també conegut com a sparrow's belli en anglès, és un ocell petit (uns 17 cm) tot i que és el més gran dels pardals. Té un plomatge dorsal de color marró grisenc amb ratlles fosques. També té el cap marró amb tres franges longitudinals: una clara per sobre de l'ull, una de color marró fosc per sobre i més ampla, i una de baix, també fosca però més curta. El pileus, la part superior del cap, és de color marró grisenc. D'altra banda, la zona ventral presenta tons clars i ratlles grises. També hi ha una taca groga sota la gola i taques blanques als extrems de la cua, molt visibles en vol.

Hàbitat i distribució

Es troba naturalment a l'oest dels Estats Units i al nord-oest de Mèxic. La població més distribuïda es reprodueix a l'interior de l'oest dels Estats Units i hiverna als estats fronterers del sud dels Estats Units, així com en alguns estats del nord de Mèxic. Una subespècie relacionada es reprodueix al centre-sud de Califòrnia.

Altres tres subespècies són residents a l'oest. Habita a les serres costaneres de Califòrnia i en part del vessant occidental de Sierra Nevada. Un altre està confinat a l'illa de San Clemente. Finalment, l'últim, habita l'oest de Baixa Califòrnia. Aquestes subespècies solen ser considerades com una espècie diferent de les poblacions migratòries interiors.

Alimentació

Els pardals mengen llavors i insectes durant l'època de reproducció, prenent escarabats, llagostes, erugues i altres insectes, a més d'aranyes, llavors, petits fruits i vegetació. Durant l'època no reproductiva, s'alimenten principalment de llavors d'herbes i algunes plantes.

Reproducció i nidació

Artemisiospiza belli posa els seus nius principalment dins dels arbustos i ocasionalment a terra sota dels arbustos. La femella construeix el niu, que té forma de copa oberta feta per pals i herba espessa, folrada amb herbes més fines i escorça d'arbre, i finalment plomes, llana i pèl d'animals.

Ous postos	1-4
Número de cries	1-3
Alçada d'ou	1,8-2 cm
Amplada d'ou	1,4-1,5 cm
Període d'incubació	10-16 dies
Període de nidació	9-10 dies
Descripció de l'ou	Blanc blavós amb pigues marrons o negres

Comportament

Aquesta espècie passa la major part del seu temps a terra, buscant menjar sota matolls densos. Acostumen a córrer en lloc de volar, i sovint onegen la cua o les mouen cap amunt. A la primavera i principis d'estiu, els mascles es fan molt més visibles quan es posen als arbustos per cantar. Gairebé immediatament després d'acabar el cant, cauen directament a terra i continuen buscant aliment, protegint també els seus companys dels avenços d'altres mascles (un comportament habitual en moltes aus). Entre els depredadors dels nius i els nadons s'inclouen Lanius borealis, el corb comú, l'esquirol terrestre i possiblement el correcamins.

Veu

Cançons

La cançó és una sèrie abrupta de diversos sorolls trencats per silencis curts, que duren uns 2 segons o menys. Només els mascles canten, i cada mascle dona un tipus de cançó que pot variar truncant les últimes síl·labes.

Senyals d'avís

Els dos sexes donen una trucada de contacte distintiva, semblant a una campana, i utilitzen una nota similar, però més contundent, com a trucada d'alarma.