Ample ferroviari a Espanya
El noranta per cent de l'ample ferroviari a Espanya és ibèric (1.668 mm)? L'ample normal (1.435 mm) utilitzat a tota Europa (excepte els països Bàltics) i en el 60% de la xarxa mundial, el 2007 hi representava el 9% amb uns 1.200 km de vies. A més de l'ample ibèric (11.823 de quilòmetres) i l'ample normal internacional també hi ha unes línies de via mètrica o inferior, utilitzades en les línies de Feve, FGV i de FGC Llobregat-Anoia.
La creació d'una xarxa diferent a l'ample normal provocà l'isolament, com ja l'explica el 1918 l'enginyer Bernat Puig i Busco amb Europa[1] i el 2018 sempre és un cost suplementari que frena l'expansió internacional de les empreses.[2][3] El 1846, el problema ja era conegut durant la construcció de la primera línia de la península Barcelona-Mataro, concebut amb ample normal.[4] Madrid va imposar a canviar l'ample de la línia a mig construir a l'ample ibèric el 1848.[5] Més d'un segle més tard, l'inevitable expansió de l'ample normal per l'Alta Velocitat Espanyola mostra les implicacions negatives d'una decisió erronea de 1848 pel problema de la incompatibilitat de les xarxes. Per resoldre'l hi ha tres opcions:
- Xarxes totalment independents.
- Comunicar les xarxes canviant l'ample de les línies d'ample ibèric (1.668 mm) a l'ample normal, o implantant un tercer rail d'ample normal en vies d'ample ibèric.
- Comunicar les xarxes mitjançant canviadors d'amples.
A la xarxa de trens d'alta velocitat (Ave) d'ample normal, s'ha creat interconnexions amb la xarxa de trens convencional mitjançant canviadors d'amples i la construcció de trens que poguessin canviar l'ample com per exemple els Talgo, alhora que s'ha implantat un tercer rail en vies d'ample ibèric que permet la circulació de trens d'ample normal en diversos trams de la xarxa ibèrica -Saragossa-Osca, Barcelona-Mollet, Girona-Figueres, i València-Castelló- i al port de Barcelona.
La conversió d'ample ibèric a ample normal s'estudia, però tal procés palesa massa costós per a convertir tota la xarxa. El Ministeri de Foment espanyol va adjudicar el 24 de setembre de 2005 la redacció d'un estudi per definir les estratègies de futur relatives a l'ample de via de la xarxa ferroviària espanyola. Que inclogui una directriu específica per a la definició d'una estratègia precisa de canvi d'ample de la xarxa convencional, coherent amb l'objectiu de desenvolupament de la interoperatibilitat europea.[6]
Llista de canviadors d'ample
[modifica]| Nom | Anys de funcionament | Generació | Ús canviador Gener 2007 | Tecnologia* |
|---|---|---|---|---|
| Aravaca | 1967-2001 | 1 | Desmantellat | Talgo F |
| Irun | 1968-1968 | 1 | Desmantellat | Talgo F |
| Portbou | 1969- | 1 | Talgo Paris i altres / 7 | Talgo F |
| Irun | 1980- | 1 | Talgo Paris / 2 | Talgo F |
| Barcelona - Poble Nou | 1969-1988 | 1 | desmantellat | Talgo F |
| Las Matas 1 | 1980 | 1 | Manteniment | Talgo F |
| Barcelona - Sant Andreu Comtal | 1988- | 1 | Manteniment | Talgo F |
| Madrid - Puerta de Atocha | 1992- | 2 | Pasos a las Matas | Talgo F |
| Còrdova | 1992-2006 | 2 | sense ús | Talgo F |
| (Sevilla) Majarabique Talgo | 1993- | 2 | T. Càdis, Huelva / 2 | Talgo F |
| Besaín (factoria CAF) | 1999 | - | Sense ús regular | CAF F |
| (Sevilla) Majarabique CAF | 1999- | - | Sense ús regular | CAF F |
| Lleida | 2003-2006 | 2 | Sense ús, no s'hi pot accedir | Talgo F |
| Riu Adaja | 2001- | 3 | En proves | Dual / V |
| Plasencia de Jalón | 2003- | 3 | T. Pamplona, Irun, Logronyo / 10 | Dual / V |
| Saragossa-Delicias | 2003- | 3 | Pasos TRD taller | Dual / V |
| Osca | 2003- | 3 | TRD Zaraza-Jaca | CAF P |
| (Madrid) Santa Catalina | 2006- | 3 | Manteniment | Dual / V |
| Puigverd de Lleida | 2006- | 3 | Sense ús regular | CAF P |
| Roda de Barà (1) | 2006- | 3 | Alvia i T. Mad-Bcn / 4,5 | Dual / V |
| Roda de Barà (2) | 2006- | 3 | Alvia i T. Mad-Bcn / 4,5 | Dual / V |
| Antequera - Santa Ana (1) | 2006- | 3 | T. Mad Màlaga Granada Age / 10 | Dual / V |
| Antequera - Santa ana (2) | 2006- | 3 | T. Mad Màlaga Granada Age / 10 | Dual / V |
| Valdestillas | ? -2007 | 3 | Madrid-Valladolid | Dual / H |
| Medina del Campo | 2007- | 3 | T. Madrid-Galícia | Dual / H |
| Madrid-Chamartín (Nord) | 2007- | 3 | Pasos taller Fuencarral | Dual / H |
| Valladolid (Nord) | 2007- | 3 | Trens Madrid Nord | Dual / V |
| (*) 85% | ||||
Referències
[modifica]- ↑ Puig i Busco, Bernat «L'isolament de la xarxa ferroviària nacional ¿Pot o ha de perdurar?». La Veu de Catalunya, 12 juliol 1918 (vespre), p. 7.
- ↑ Pérez Mira, Domingo «Ample ferroviari i logística 4.0 en el Corredor Mediterrani». Oikonomics. Universitat Oberta de Catalunya, 9, 5-2018 [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Ors Villarejo, Miguel «¿Qué es el Corredor del Mediterráneo en el que ahora quiere invertir Rajoy?». Expansión, 02-10-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Nubiola, Xavier. «¿Ancho de vía internacional? [Ample internacional?]» (en castellà). Cercle Històric Miquel Biada Barcelona-Mataró, 2013.
- ↑ Salicrú, Joan «De perquè el Barcelona-Mataró no es va fer amb ample de via europeu…». Tribuna Maresme, 12-2014.
- ↑ Otero, Lara «Fomento prepara la adaptación de la red ferroviaria al ancho internacional» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-2007.