Ampolleta (nàutica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:Revolving ampolleta 4.jpg
Ampolleta reversible en un suport de llautó de quatre columnes

Una ampolleta o bé ampolleta d'hores[1][2] (també coneguda en l'antiguitat com clepsamia) és un tipus de rellotge de sorra usat en la navegació marítima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular així la posició per estima. Originalment constava de dues fioles [3] de vidre col·locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progrés de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat fer-les d'una sola peça.

Normalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servia també per marcar les guàrdies de 4 hores (8 ampolletes).[4] S'utilitzava una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.[5]

La fiola plena de sorra o material similar (partícules finament mòltes d'estany o plom) es col·locava en la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra fluïa lentament i de manera constant cap a la fiola inferior. Una vegada havia fluït tota la sorra a aquesta fiola inferior, es podia girar l'ampolleta per mesurar un altre període.

L'ampolleta no era un instrument del tot precís per a mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogeneïtat del gra de la sorra, el diàmetre interior del tub d'interconnexió desgastat pel flux de sorra, la posició més o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleració o desacceleració del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Sarcòfag (350 dC), que representa les noces de Peleus i Tetis (ampliació amb la clepsamia en mans de Morfeo)

Al contrari que el seu predecessor, la clepsidra o rellotge d'aigua, l'origen de la clepsamia no és clar, es creu que la seva invenció va poder tenir lloc a l'antic Egipte.[6]

  • Segons l'Institut Americà de Nova York, la clepsamia va ser inventada a Alexandria al voltant del 150 aC.[7]
  • Segons el Diari de l'Associació Britànica d'Arqueologia les anomenades clepsamies estaven en ús abans de l'època de Sant Jeroni (335 dC), a qui se sol representar amb una calavera i una clepsamia, entre altres símbols.[8]
  • La representació més antiga d'una clepsamia conservada fins als nostres dies es troba en un sarcòfag del 350 dC., en les seves parets hi ha un baix relleu que representa les noces de Peleus i Tetis. Va ser descobert a Roma al segle XVII, i estudiat per Wincklemann al segle XIX, qui va comentar que hi havia una clepsamia a les mans de Morfeu.[9]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Temprança amb una clepsamia; Al·legoria del Bon Govern 'detall de Lorenzetti ", 1338

Curiosament, des de l'època romana desapareix per complet dels registres històrics fins que es torna a introduir en l'Europa medieval.[10][6]

Cap al segle vuitè hi ha un esment per part d'un monjo anomenat Liutprando, que va servir a la catedral de Chartres, França.[11] Però no va ser sinó fins al segle XIV que es comença a veure com d'ús comú, la imatge medieval més antiga podria ser una representació del 1338 en el fresc Al·legoria del Bon Govern d'Ambrogio Lorenzetti.[12]

L'ús dels ampolleta ha quedat registrat des del segle XIV. Els registres escrits que queden són en la seva majoria dels quaderns de bitàcola dels vaixells europeus.[10] Els registres d'aquesta època esmenten l'ampolleta, que apareix en les llistes de provisions de bord. Un registre primerenc és un rebut de venda de Thomas de Stetesham, secretari de la nau Anglesa "La George", el 1345:

« "The same Thomas accounts to have paid at Lescluse, in Flanders, for twelve glass horologes (" pro xii. orlogiis vitreis "), price of each 4½ gross', in sterling 9s. Item, For four horologes of the same sort (" de eadem secta "), bought there, price of each five gross', making in sterling 3s. 4d."[13][14] »

La segona referència es troba en un extens inventari de les coses propietat de Carles V de França que estaven en el seu poder al moment de la seva mort el 16 de setembre de 1380.[15] Hi ha un article descrit com "heures de naviguer" de l'estudi del rei al seu castell de Saint Germain en Laye, que es descriu de la següent manera:[13][15][16]

« "'Item ung grant orloge de mer, de deux grans fiolles plains de sablon, en ung grant estuy de boys garny d'archal.[13][15][16]

(..Article un rellotge de mar gran, amb dos grans ampolles plenes de sorra, en una gran caixa de fusta guarnida amb llautó..

»

Aquest "orloge de mer" o "heures de naviguer" li va ser enviat, com un regal, quan encara era només un príncep (sent, per tant, abans de 1356 quan va prendre el lloc del seu pare a la presó), per la seva tia Yolanda d'Aragó, quan li demana un manuscrit de Joan de Mandeville, per traduir-ho a la llengua aragonesa[17]

El més interessant de la segona referència, la de Carles V de França, és que una ampolleta d'hores es defineix com "ung grant orloge de mer" ("un gran rellotge de mar "), això juntament amb el fet que la primera explicació del seu ús en el mar apareix en el treball de Francesc Eiximenis "el dotzé del Crestià" i que l'hi va donar com a regal la seva tia Yolanda d'Aragó, suggereix que, en aquest període, la importància d'un rellotge de sorra estava comunament relacionada amb el seu ús en el mar i la seva demanda de fabricació va poder haver-se originat a partir de les necessitats de navegació de la Corona d'Aragó, un poder marítim del moment en el Mediterrani.[18][17][19]

Importància de l'ampolleta en la navegació[modifica | modifica el codi]

ampolleta de timoner en un suport de quatre columnes.

Les ampolletes eren imprescindibles en els vaixells, ja que eren el mesurament de temps més fiable en el mar. A diferència de la clepsidra, el moviment de la nau durant la navegació no afecta l'ampolleta de forma important. El fet que l'ampolleta utilitza un element polvoritzat, en lloc de líquid, permetia mesuraments més precisos, ja que l'aigua de la clepsidra era molt sensible al moviment del vaixell i era propensa a condensar-se en el seu interior durant els canvis de temperatura.[20] Els marins van trobar que l'ampolleta era capaç d'ajudar-los a determinar la distància navegada per estima fins i tot la longitud, (en graus a l'est o a l'oest a partir de cert punt), amb una precisió raonable.[20]

Les ampolletes d'hores usades a Catalunya des de 1380,[21] atès que la humitat del mar impregnava la sorra (alterant-ne la durada), es va acabar havent de substituir la sorra per un element menys higroscòpic: closca d'ou triturada, etc.. i fins i tot pols de plom.[22]

La referència més antiga en castellà és del diari d'en Colom, és a dir que, documentalment, el seu ús a Catalunya és 100 anys anterior que el seu ús a Castella[23] i fins i a tot Portugal.[24]"Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola".

En la navegació de llarga distància a través de l'oceà obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la brúixola per conèixer el rumb. Portava la quantitat de sorra adequada per mesurar un lapse de mitja hora, a cada buidatge de tota la sorra se l'anomenava una ampolleta i vuit ampolletes (quatre hores), definien una guàrdia. El rumb al que es navegava mostrat per la brúixola, amb el temps donat per l'ampolleta juntament la velocitat estimada pel pilot (més tard mesurada amb la corredora), registrats en el diari de bord, permetien al navegant traçar la posició del seu vaixell sobre una carta de navegar.

Multiplicant la velocitat estimada pel pilot, pel temps que s'havia mantingut un rumb determinat, donava la distància navegada. Aquest és el mètode simple que s'anomena navegació per estima (Llull: Navigatio est ars, cum qua nautae per mare sciunt navigare).[25]

Per poder-ho anotar amb precisió, excepte en una emergència, l'abatiment, els canvis de rumb (canvi de bord en cenyida, orsada, navegant al través o trasluada anant amb el vent de popa), es feien al moment de completar una ampolleta, així el pilot podia calcular amb més precisió la distància navegada en aquest rumb.

Fins a principis del s. XIX, en què es va poder navegar amb les distàncies lunars, la navegació per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant (bastó de Jacob, astrolabi, octant) va ser l'únic sistema a l'abast dels navegants per navegar el globus terraqüi, per aquest motiu l'ampolleta fou tan important per als navegants, encara que en terra ferma per saber l'hora, ja feia més de quatre-cents anys que s'usaven rellotges mecànics (a part dels de sol i les clepsidres).

No va ser sinó fins al segle 18 que els germans Harrison, John i James, van arribar a construir un cronòmetre marí que millorava significativament la precisió de l'ampolleta. Prenent en el seu quart prototip elements de disseny del rellotge de butxaca, van arribar a fabricar un cronòmetre marí capaç de mesurar el temps amb suficient precisió guanyant el premi ofert pel Board of longitude. En el seu segon prototip van calcular el viatge des d'Anglaterra a Jamaica, amb només un error de càlcul de cinc segons el 1761.[11]

Ampolleta de timoner[modifica | modifica el codi]

Es va utilitzar en els vaixells per mesurar períodes de mitja hora. El timoner era l'encarregat de donar-li la volta. Començava amb el sol de migdia, fent un toc de campana, al cap de mitja hora dos tocs, i així successivament. Però si un mariner volia fer disminuir la guàrdia, només havia de girar ampolleta abans que estigués completament buida

En la preparació del viatge de Fernão de Magalhães al voltant del món, va aconseguir 18 ampolletas per a la seva flota, juntament amb l'encomana de Carlos V, atorgada a Barcelona, per trobar la ruta occidental fin el Maluco (a les illes de l'especieria).[26] Hi havia un servent del vaixell (un patge) que tenia com a feina fer girar les ampolletes, i així es podia registrar el temps de navegació de la nau en cada rumb, per al càlcul de l'estima. Migdia era l'hora de referència per a la navegació, que no depenia de l'ampolleta, ja que el marca el sol quan arriba al seu zenit.[27] De vegades es fixaven en un mateix marc més d'una ampolleta, cadascuna amb una diferent durada de temps, per exemple, 1 hora, 45 minuts, 30 minuts i 15 minuts.

Ampolleta de corredora[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Ampolleta de corredera.jpg
ampolleta de corredora en un suport de tres columnes

A partir del segle XVI es va utilitzar una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració)[5] juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat (en nusos) del vaixell respecte a l'aigua.[28] El procediment era el següent:[29]

Un mariner manejava la corredora i un altre l'ampolleta. El de la corredora la llençava per la popa i deixava córrer la primera part perquè s'estabilitzés dins l'aigua. El mariner anava deixant córrer el cordill de la corredora deixant-lo passar lliurement per la seva mà i en notar el primer nus cantava "marca !". Al moment el de l'ampolleta la invertia i el temps començava a córrer mentre el del cordill anava comptant els nusos segons anaven passant deixant el torn al de l'ampolleta per cantar "marca !, en el moment que s'havia buidat tota la sorra, aleshores el del cordill agafant-lo fortament, mesurava la fracció entre nusos que havia passat des de l'última marca i cantava (p.e.): "cinc nusos i quart !

Els nusos de la corda estaven separats 1/120 de milla, i atès que 30 segons és 1/120 d'hora, es podia establir fàcilment la velocitat en milles per hora.[30]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ampolleta (nàutica)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Ampolleta a Optimot
  3. Fiola a Optimot
  4. José de Lorenzo; Gonzalo de Murga; Martín Ferreiro y Peralto. Diccionario marítimo español. Establecimiento Tipográfico de T. Fortanet, 1864, p. 32– [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  5. 5,0 5,1 David G. Fitz-Enz. Old Ironsides: Eagle of the Sea. Taylor Trade Publications, 2004, p. 86–. ISBN 978-1-58979-160-2 [Consulta: 17 desembre 2012]. 
  6. 6,0 6,1 Mills, A. A., S. Day, and S.Parkes.
  7. American Institute of the City of New York. Annual Report of the American Institute of the City of New York. C. van Benthuysen., 1870, p. 1042–. 
  8. British Archaeological Association. The Journal of the British Archaeological Association. Brit. Arch. Ass., 1873, p. 130–. 
  9. British Museum. A Description of the Collection of Ancient Terracottas in the British Museum; with Engravings. K. Bulmer, 1810, p. 88–. 
  10. 10,0 10,1 European journal of physics : journal of the European Physical Society, 1996. 
  11. 11,0 11,1 [1]
  12. Frugoni, Chiara. Pietro et Ambrogio Lorenzetti. Scala Books, 1988, p. 83. ISBN 0-935748-80-6. 
  13. 13,0 13,1 13,2 F.J.Britten. OLD CLOCKS AND WATCHES & THEIR MAKERS. LONDON B. T. BATSFORD, 94 HIGH HOLBORN, 190x, p. 16 and 249. 
  14. Anthony John Turner. Of Time and Measurement: Studies in the History of Horology and Fine Technology. Ashgate Publishing Company, 1993. ISBN 978-0-86078-378-7. 
  15. 15,0 15,1 15,2 Time Museum. The Time Museum: Time measuring instruments. pt. 1. Astrolabes, astrolabe related instruments. The Museum, 1985. ISBN 978-0-912947-01-3. 
  16. 16,0 16,1 Gerhard Dohrn-van Rossum. History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press, 15 juny 1996, p. 380–. ISBN 978-0-226-15510-4. 
  17. 17,0 17,1 Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p. 128–. GGKEY:8CXSF5T5A0D. 
  18. Eiximenis, Francesc, ca. 1340-ca. 1409. A Partial Edition of Francesc Eiximenis' Dotzè Del Crestià (Chs. 1-97) [microform]. Thesis (Ph.D.)--University of Toronto, 1988. ISBN 978-0-315-43411-0. 
  19. Diccionari Català Valencià Balear, Alcover-Moll: Rellotge de sorra.
  20. 20,0 20,1 Balmer, R. T. "The Operation of Sand Clocks and Their Medieval Development."
  21. DCVB: Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312)
  22. M.N.M: Catàlogo de la sección de instrumentos nàuticos, Carmen López Calderón, Madrid 1996, ISBN 9788478235155
  23. Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...
  24. Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939
  25. «ARS BREVIS» (en llatí). [Consulta: 23 novembre 2015].
  26. Ricardo Cerezo Martínez. La cartografía náutica española en los siglos XIV, XV y XVI. CSIC, 1994, p. 170–. ISBN 978-84-00-07400-5 [Consulta: 17 novembre 2011]. 
  27. Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Impressionant circumnavegació del Globus per Magallanes. William Morrow, 2003. ISBN 0066211735. 
  28. Fernandez Fontecha, Francisco. Curso de Astronomia Nautica y Navegación. MAXTOR, maig 2001, p. 1–. ISBN 978-84-95636-28-7 [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  29. Dionisio Macarte y Díaz. Lecciones de navegación ó Principios necesario a la ciencia del piloto. Sancha, 1801, p. 205– [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  30. Francesc Xavier Barca Salom, Les matemàtiques i la navegació: Una estreta col·laboració, p.123