Amrús ibn Yússuf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amrús ibn Yússuf al-Muwàl·lad —en àrab عمروس بن يوسف المولد, ʿAmrūs b. Yūsuf al-Muwallad— (mort el 808/909 o 813/814) fou un muladita mawla i general de l'emir de Qúrtuba i governador de Saraqusta.

Muralles i castell àrab de Talavera de la Reina.

Amrús, nascut a Waixqa, i el seu parent Xabrit foren servidors d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí. Amrús es va unir al seu parent Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, germà d'Ayxun, quan aquest es va revoltar i va ocupar Saraqusta. El 791/792 va retornar a l'obediència de l'emir de Qúrtuba i ell i Sarhabil ibn Saltan ax-Zawagí van atacar Matruh i el van matar. Aleshores Amrús es dirigí a Qúrtuba, on fou recompensat sent nomenat valí de Talabira. El 802 fou enviat des de Tulàytula, al front d'un exèrcit, a combatre un altre general revoltat a Saraqusta; va ocupar aquesta ciutat i la de Waixqa expulsant-ne Bahlul ibn Marzuq. Va fortificar el lloc que va esdevenir Tutila, el govern de la qual el va donar al seu fill Yússuf ibn Amrús. Saraqusta es va revoltar altre cop el desembre del 802, ara sota Furtun ibn Mussa, un membre de la família muladita dels Banu Qasi, i Amrús la va sotmetre i en fou nomenat el 803/804 governador. El seu cosí Xabrit va rebre el govern de Waixqa. El 807 va sufocar una revolta a Tutila i a la mort del comte Aureolus (Oriol d'Aragó), va ocupar el comtat de Sobrarb, que els comtes d'Aragó no van recuperar fins a temps d'Asnar Galí I el 814. Aquests fets s'exposen segons la cronologia del cronista al-Udhrí, que narra que Amrús va tenir Saraqusta durant deu anys menys 40 dies i situa la seva mort el (813/814); però el propi al-Udhrí assenyala en altres llocs la seva mort el (808/809).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. A. Souto, Cronologia y gobernadores de Huesca omeya, Granada, 1994

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Principe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 5–95 (1980)
  • Francisco Codera, "Mohámed Atauil, Rey Moro de Huesca", Revista de Aragón, vol. 1 (1900), pp. 81–85
  • Fernando de la Granja, "La Marca Superior en la Obra de al-'Udrí", Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, vol. 8 (1967), pp. 457–545.
  • Philippe Sénac, La frontière et le hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, 2000.