Aníbal Cavaco Silva
Aníbal Cavaco Silva (portuguès: Aníbal António Cavaco Silva) (Boliqueime, 15 de juliol de 1939) és el 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells. Va ser Primer Ministre de Portugal des de la victòria a les eleccions legislatives 6 de novembre de 1985 al 28 d'octubre de 1995.[1][2] El seu govern de deu anys fou el més llarg de tota la història dels governs triats democràticament a Portugal.
Primer Ministre de Portugal
[modifica]Va ser Primer Ministre de Portugal des de la victòria del Partit Socialdemòcrata a les eleccions legislatives 6 de novembre de 1985 al 28 d'octubre de 1995.[1] El seu govern de deu anys fou el més llarg de tota la història dels governs triats democràticament a Portugal.[2]
Cavaco Silva es va comprometre a dur a terme reformes estructurals en l'administració i direcció econòmica del país amb lleis marcades per l'entrada de Portugal a la Comunitat Econòmica Europea. Tanmateix, les reformes per les quals apostava van trobar una ferma oposició a l'Assemblea de la República on el Partit Renovador Democràtic (PRD) de l'expresident de la República António Ramalho Eanes, va presentar una moció de censura el 3 d'abril de 1987,[3] aprovada amb els vots del Partit Socialista (PS), el Partit Comunista Portuguès (PCP) i el Moviment Democràtic Portuguès (MDP/CDE) i com a conseqüència, el govern va caure i el president de la República Mário Soares va dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions per al 19 de juliol, que guanyaria el Partit Socialdemòcrata per majoria absoluta.
A les eleccions de 1987 el Partit Socialdemòcrata va guanyar la majoria absoluta amb un 50,2% dels vots i 148 escons absorbint massivament vot del Centre Democràtic Social / Partit Popular (Portugal), que va quedar reduït a la mínima expressió, i del PRD, que mai es recuperà. Fou la primera vegada que un partit guanyava per majoria absoluta, tancant una etapa d'inestabilitat política amb 16 governs en 13 anys.[4]
A les eleccions de 1991, el partit de Cavaco Silva va obtenir una majoria del 50,6%, encara més gran que la de quatre anys abans. Va decidir no presentar-se a les eleccions de 1995, i el PSD, a falta d'un líder de la seva talla, va perdre 48 escons i les eleccions.
Després de primer ministre
[modifica]Cavaco Silva es va presentar a les eleccions presidencials de 1996, però va ser derrotat per l'alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio, el candidat socialista. Retirant-se de la política, va exercir durant diversos anys com a assessor del consell del Banc de Portugal però es va retirar d'aquest càrrec l'any 2004 i es va convertir en professor titular de l'Escola d'Economia i Gestió de la Universitat Catòlica de Portugal, on va impartir els programes de grau i MBA.
Presidència de la República
[modifica]El 20 d'octubre de 2005 Cavaco Silva va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials portugueses del 22 de gener de 2006,[5] en les que va vèncer en primera volta,[6] convertint-se en el primer president de centre-dreta des de 1974.
Va prendre possessió, mitjançant el jurament de la Constitució en l'Assemblea de la República, el 9 de març de 2006,[5] en una cerimònia a la qual van assistir els expresidents Ramalho Eanes i Mário Soares, els Prínceps d'Astúries,[7] l'expresident dels Estats Units George H. W. Bush, el President de Timor Oriental Xanana Gusmão, entre altres personalitats.
El 23 de gener de 2011 va ser reelegit, en primera volta,[8] per a un segon mandat, amb un percentatge de vot del 52,9%. Va nomenar ministres que després es van veure implicats en escàndols, com Joaquim Pais Jorge, secretari d'Hisenda que suposadament va vendre actius tòxics al govern.
Després de les eleccions legislatives portugueses de 2015 Pedro Passos Coelho no va aconseguir el suport del parlament per ser primer ministre portuguès,[9] va proposar António Costa, del Partit Socialista, que va aconseguir el suport del Bloc d'Esquerra (BE) com del Partit Comunista (PCP) en un acord inaudit en 42 anys de democràcia que va permetre a Costa convertir-se en primer ministre del país el 26 de novembre de 2015.[10] El nou govern d'esquerra de Costa va aprovar l'adopció homoparental de parelles casades, tot i que en primera instància el president de la República, Aníbal Cavaco Silva va vetar el document però el Parlament va confirmar la proposta i Cavaco Silva va promulgar la llei, que va entrar en vigor l'1 de març de 2016.[11]
El seu mandat va acabar en 9 de març de 2016, quan va passar a Marcelo Rebelo de Sousa, que havia guanyat les eleccions presidencials, a les que Cavaco Silva no es podia presentar perquè la Constitució de Portugal no permet un tercer mandat consecutiu.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Aníbal Cavaco Silva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Presidente de la República de Portugal, Aníbal Cavaco Silva» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Cavaco Silva, el primer jefe de Estado de centroderecha de la democracia» (en castellà). El Mundo, 23-01-2006. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Roberto Ortiz de Zárate. «Aníbal Cavaco Silva» (en castellà). CIDOB, març 2006. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Aníbal Cavaco Silva» (en portuguès). buscabiografias. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «El conservador Cavaco Silva vence en las presidenciales de Portugal» (en castellà). Cadena SER, 22-01-2006. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Toma de posesión del Presidente electo de Portugal, Aníbal António Cavaco Silva» (en castellà). Página oficial de la Casa de Su Majestad el Rey. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Aníbal Cavaco és reelegit president de Portugal». dBalears, 24-01-2011. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Moreno Acedo, Antonio «Una coalición de izquierdas hace caer a Passos Coelho en Portugal». El Periódico, 11-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Martín, Javier «António Costa, el gran prestidigitador». El País, 28-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ «Alteração à lei permitiu que 40 casais homossexuais adotassem 55 crianças desde 2016» (en portuguès). Espresso, 01-03-2024. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Portugal election set for possible runoff». DW, 24-01-2016. [Consulta: 26 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Presidència de la República Portuguesa (portuguès)
- Persones vives
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Persones del districte de Faro
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Presidents de Portugal
- Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau
- Loulé
- Alumnes de la Universitat de York
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Lisboa
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Distingits amb la Creu del Reconeixement
- Gran Creu de l'orde d'Orange-Nassau
- Gran Creu de l'orde Polònia Restituta
- Gran Collar de l'orde de la Creu del Sud
- Professors de la Universitat Nova de Lisboa
- Doctors honoris causa per la Universitat de la Corunya
- Neoliberals