Aníbal Martín Borrego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAníbal Martín Borrego
Biografia
Naixement16 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Càceres (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - països àrabs (2014–2015)
Universitat de Granada - traducció i interpretació
Universitat de Jordània
Universitat de Salamanca - biotecnologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, editor, corrector, poeta, columnista, traductor, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCanal Extremadura Radio
El Salto
Cadena SER
Onda Cero
El Diario Modifica el valor a Wikidata

Twitter: anibal_mb Instagram: anibal.martin.b Goodreads author: 21058420 Modifica el valor a Wikidata

Aníbal Martín Borrego (Càceres, 16 de juny de 1989), de nom de ploma Aníbal Jaisért,[1] és un biotecnòleg, poeta, articulista, escriptor, corrector, editor i traductor extremeny que defensa àrduament l'ús de la llengua extremenya i la difon a la xarxa.[2][3][4] Cal destacar, a més, la seva devoció per l'etimologia.[5][6] Tradueix de l'àrab, el rus i l'anglès.[5] També visibilitza el col·lectiu LGBT, en tant que bisexual.[7]

Pel que fa a la qüestió de la classificació lingüística de l'extremeny, exposa el següent:

« L'origen de l'extremeny no és el castellà, sinó l'asturlleonès. No és una evolució del castellà, sinó que procedeix del que es parlava entre Astúries i Cantàbria, més pròxim al càntabre. El que sí que es podria dir és que, com el castellà, és un dialecte del llatí. »
— Aníbal Martín Borrego, «Primero los asturianos y ahora los extremeños, ¿es el castúo una lengua?» de Paula Corroto a El Confidencial.

Considera l'extremeny, doncs, una llengua al mateix nivell que el castellà i trobaria ideal la cooficialitat a Extremadura.[8] La varietat que coneix i promulga és la dels seus avis paterns, de la vila de Huetre a Las Hurdes, que ni tan sols sabien parlar castellà.[8][9]

A part, ha col·laborat i encara col·labora en El Diario,[3] Canal Extremadura, Onda Cero, Cadena Ser, El Salto, Umbigo, Ariadna RC i Narrativa Brebe.[10] Publica articles tant d'opinió com acadèmics, i alguns tractaven en concret el tema de la música àrab.[1]

D'afegitó, ha estat candidat de Catalunya Actúa i de Més País a Barcelona,[11] on resideix actualment,[1][10] i sap tocar el piano.[3]

Formació[modifica]

Abans de res, Martín va obtenir un títol professional de piano al Conservatori Hermanos Berzosa, situat a la seva ciutat natal.[12] A continuació, va graduar-se en biotecnologia a la Universitat de Salamanca.[13] Llavors va cursar a la Universitat de Jordània Teaching Arabic to Speakers of Other Languages, és a dir, va aprendre com instruir àrab als parlants d'altres llengües. Li van seguir la carrera de Traducció i Interpretació amb rus i àrab a la Universitat de Granada, novament a Espanya, i un màster en el Món Àrab i Islàmic entre els anys 2014 i 2015 a la Universitat de Barcelona.[4]

Reconeixements[modifica]

Ha rebut diversos reconeixements en matèria literària, entre els quals destaca la segona posició en la quarta edició del Premi Orola de Vivències el 2010.[14] També va ser nomenat el 2021 l'Extremeny de l'Any pel mitjà Extremadurate.[15]

Obra[modifica]

Any Títol Editorial Llengua
2020 Relación necesariamente breve de todo lo que ya no existe Olé Libros Castellà
2021 Adunia. Colección de relatos etimológicos Pie de página Castellà

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Martín, Aníbal. «Poema «Sexting en verso libre» de Aníbal Martín» (en castellà). Espacio Ulises, 07-01-2020. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  2. Mestres, Marc. «Un joven escritor enamora a las redes hablando extremeño con acento de las Hurdes Altas» (en castellà). La Vanguardia, 21-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Hegar, Alicia. «Aníbal Martín: «El extremeño no es un dialecto del castellano»» (en castellà). El Generacional, 09-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  4. 4,0 4,1 «Aníbal Martín Borrego» (en castellà). European Graduates. [Consulta: 9 juny 2022].
  5. 5,0 5,1 García, Mariángeles. «‘Adunia’, una colección de relatos etimológicos donde las palabras chozpan en la pradera» (en castellà). Yorokobu, 15-03-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  6. «Entrevista a Aníbal Martín, autor de «Adunia»» (en castellà). Editorial Pie de página, 22-02-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  7. «EL CLOSET ABIERTO CON ANÍBAL MARTÍN: NO CREO QUE EXISTA UN MODELO DE RELACIÓN ÚTIL PARA TODAS LAS PERSONAS» (en castellà). La Revista Diversa. Blogspot, 25-11-2021. Arxivat de l'original el 28 novembre 2021. [Consulta: 27 juliol 2022].
  8. 8,0 8,1 Corroto, Paula. «Primero los asturianos y ahora los extremeños, ¿es el castúo una lengua?» (en castellà). El Confidencial, 13-11-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  9. Gálvez Núñez, Celia. «Aníbal Martín, el extremeño que ha hecho viral el acento hurdano» (en castellà). El Periódico Extremadura, 22-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  10. 10,0 10,1 Pecero, Arturo Ch. «La tierna petición de un abuelo extremeño para que el libro de su nieto esté en el escaparate de la librería» (en castellà). Canal Extremadura, 07-06-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  11. «Candidaturas de Más País» (en castellà). Més País. [Consulta: 9 juny 2022].
  12. «Concierto en el Museo de Cáceres de alumnos del Conservatorio Oficial» (en castellà). Hoy, 01-06-2006. [Consulta: 9 juny 2022].
  13. «Aníbal, la voz del extremeñu» (en castellà). Extremadurate, 09-01-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  14. «Un profesor de Madrid gana el premio Orola de Vivencias» (en castellà). El Diario Vasco, 21-05-2010. [Consulta: 9 juny 2022].
  15. «Aníbal Martín, Extremeño del 2021» (en castellà). Extremadurate, 01-01-2022. [Consulta: 9 juny 2022].