An-Numan ibn Abd-al-Aziz
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut ![]() |
Mort | 971 ![]() Silistra (Bulgària) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | militar ![]() |
Període | Imperi Romà d'Orient ![]() |
Família | |
Pare | Abd-al-Aziz ibn Xuayb ![]() |
An-Numan ibn Abd-al-Aziz (àrab: النعمان بن عبد العزيز, an-Nuʿmān ibn ʿAbd al-ʿAzīz) o, després de convertir-se al cristianisme, Anemàs (Creta, ? - en campanya contra la Rus de Kíev, 972), fou el darrer príncep hereu de l'emirat de Creta, fins a la seva ocupació pels romans d'Orient el 20 de maig del 961.[1]
Era fill d'Abd-al-Aziz ibn Xuayb i el 961 fou fet presoner arran de la conquesta de Càndia i enviat a Constantinoble,[1] on es va convertir al cristianisme i va entrar a la guàrdia imperial.[2]
Va morir el 972 en la guerra contra la Rus de Kíev.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Kaldel·lis, 2017, p. 37.
- ↑ Lilie et al., 2013, «Anemas» (#20421).
- ↑ Talbot i Sullivan, 2005, p. 196.
Bibliografia
[modifica]- Kaldel·lis, A. Streams of Gold, Rivers of Blood: The Rise and Fall of Byzantium, 955 A.D. to the First Crusade (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 978-0190253226.
- Lilie, R.-J.; Ludwig, C.; Pratsch, T.; Zielke, B. Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit Online (en alemany). De Gruyter, 2013. DOI 10.1515/pmbz.
- The History of Leo the Deacon: Byzantine Military Expansion in the Tenth Century. Washington, DC: Dumbarton Oaks, 2005. ISBN 978-0-88402-324-1.