An die Hoffnung

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióA l'esperança
Erler-Schnaudt.jpg
Anna Erler-Schnaudt, solista de l'estrena
Títol originalAn die Hoffnung
Forma musicalobra/composició musical Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre menor (una part amb re major)
CompositorMax Reger
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany
Basat enpoema de Friedrich Hölderlin
Creacióprimavera de 1912
Gènerelied
Catalogacióop. 124
Durada12'
Dedicat aAnna Erler-Schnaudt
IntèrpretAnna Erler-Schnaudt
Estrena
Estrena12 d'octubre de 1912[1]
EscenariEisenach,
Director musicalMax Reger

An die Hoffnung (A l'esperança), op. 124, és un lied per a contralt o mezzosoprano i orquestra o piano, compost per Max Reger la primavera de 1912 sobre un poema de Friedrich Hölderlin.

Origen i context[modifica]

An die Hoffnung és una obra tardana i el primer assaig de Max Reger utilitzant una solista i orquestra. El compositor, després d'haver estat ocupat amb la composició des de març, va anunciar el lliurament de la partitura, incloent la reducció a piano als editors Peters el 19 de maig de 1912. El 22 de maig va avisar el comte Jordi II de Saxònia-Meiningen de la seva finalització. Al setembre, la partitura orquestral i l'edició per a piano van aparèixer a la premsa. La primera actuació es va donar a Eisenach el 12 d'octubre de 1912, amb la direcció de Reger i amb la cantant d'òpera Anna Erler-Schnaudt, com a solista, i a qui es va dedicar l'obra. El poema de Hölderlin té dues versions, publicades per Norbert von Hellingrath en el quart volum de l'edició Històrica i crítica de les obres de Hölderlin. La primera versió porta el títol Bitte (Sol·licitud), el segon An die Hoffnung (A l'esperança). Reger va triar el text de la primera versió i el títol de la segona versió, i va fer algunes modificacions i addicions al text original. L'edició per a piano, presentat com una alternativa a la versió orquestral, va servir una distribució més àmplia de l'obra, igual que amb la posterior Hymnus der Liebe, op. 136. Des del principi, An die Hoffnung va ser la més reeixida d'aquestes dues obres madures per a veu solista i orquestra de Max Reger.[2]

En el poema, el poeta i el músic demanen ser transportats en una altra part per fugir d'aquesta vida "insuficient". Després d'una lenta i greu introducció orquestral, la veu demana a l'esperança que no menysprei la porta dels afligits.[3] Amb el seu incessant cromatisme i melancolia, s'apropa al món wagnerià de Tristany i Isolda en alguns passatges. Només en un allegretto a la part central i en re major, l'estat d'ànim esdevé més brillant, però de seguida cau de nou cada cop més en la tomba depriment de l'inici.[4]

Referències[modifica]

  1. An die Hoffnung: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. «Ressenya de musikmph.de». Arxivat de l'original el 2015-02-08. [Consulta: 8 febrer 2015].
  3. François-Sappey, Brigitte. Guide de la mélodie et du lied. Fayard, 1994. ISBN 9782213639482. 
  4. Brenken, Ulf. Fullet del disc Obra orquestral de Max Reger. Berlin Classics, 2006.