Vés al contingut

Ana Fernández (actriu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAna Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Valencina de la Concepción (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0273383 The Movie Database: 3625 Allocine: 31897 Allmovie: p268184 Modifica els identificadors a Wikidata

Ana Fernández (Valencina de la Concepción, província de Sevilla, 29 de maig de 1965) és una actriu espanyola. És una reconeguda actriu que ha participat en nombroses pel·lícules, entre ells Yerma, de Pilar Távora, migmetratges com Tesoro de Miguel Vives, a televisió i teatre.[1][2]

Solas va ser el seu primer paper protagonista al cinema. L'òpera prima de Benito Zambrano va atorgar a Ana Fernández un reconeixement unànime de crítica i de públic. Per aquest treball, Ana Fernández va obtenir el Goya a la millor actriu revelació, i l'Iris de Plata a la Millor Actriu Revelació al Festival Internacional de Cinema de Brussel·les, entre altres.[3][4]

Li van seguir títols com Sé quién eres, de Patricia Ferreira o You're the One (una historia de entonces), de José Luis Garci i per la qual va ser candidata als premis Goya en la categoria de Millor Actriu de Repartiment.[5]

Ha treballat amb alguns dels directors més prestigiosos del cinema espanyol. Entre els seus treballs més recents destaquen Tiovivo c. 1950, de José Luis Garci; Tánger, al costat de Jorge Perugorría i Fele Martínez, en el qual ha suposat el debut com a realitzador del novel·lista Juan Madrid; Pasos, el debut en la direcció del veterà actor argentí Federico Luppi i La promesa, en la qual Ana comparteix repartiment al costat de Carmen Maura.

Ana ha intervingut en títols tan importants del cinema espanyol com Hable con ella, de l'aclamat director Pedro Almodóvar i En la ciudad sin límites, aquesta última al costat de Fernando Fernán Gómez i Leonardo Sbaraglia. Ha treballat també als ordes de José Luis Garci a Historia de un beso, per la qual va ser candidata al Goya a la Millor actriu.[6]

Entre les seves intervencions en televisió, destaca el seu treball en la sèrie d'Antena 3 Policías, en el corazón de la calle.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]
  • Veu habitual de: C-18 (DBZ; pel·lícula DBZ-11; Especial de TV-2), Goten niño (DBZ) i Leona (Dragon Quest: Las aventuras de Fly).
  • Altres personatges doblats: Gohan nen (SonGohanda; DBZ ep. 168 a ep. 194), Pan (DBZ), Puar (DB ep. 27 a ep. 93), Snow (DB ep. 113 a ep. 153), Arale Norimaki (DB; película DB-3), Goku niño (Flashbacks saga de Boo), Mera (DB ep. 81), Magdalena (DB ep. 128), Mai (Película DB-3), Fantasma Kamikaze de Gotenks n. 2 (DBZ), Maron niña (DBZ), Manjula (Los Simpsons (1a veu)). És presentada a Dragonball com: Goku de nen i Goku Jr., Goten Jr., Gohan Jr, i més.

Premis i nominacions

[modifica]
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor interpretació femenina protagonista Historia de un beso Nominada
2000 Millor interpretació femenina de repartiment You're the One (una historia de entonces) Nominada
1999 Millor actriu revelació Solas Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[8]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor actriu secundària Solas Guanyadora

Entre els seus nombrosos premis rebuts es troben:

Referències

[modifica]
  1. Biografia al web de l'actriu
  2. Ana Fernández a cortosdemetraje.com
  3. Ana Fernández, a decine21.com
  4. Ana Fernández. Goya a la mejor actriz revelación por su papel en Solas per Javier Ocaña. A: Cinemanía, ISSN 1135-5840, Nº. 55 (ABR), 2000, pàgs. 34-35
  5. Pietsie Feenstra, Hub Hermans. Miradas Sobre Pasado Y Presente en El Cine Espanol (1990-2005). Rodopi, 2008. ISBN 9042024739. 
  6. Historia de un beso al web dels Goya
  7. Nacho González. «'Topos' en la carrera por los premios Goya». elmundo.es, 23-01-2012. [Consulta: 23 octubre 2013].
  8. «Medallas del CEC a la producción española de 1999». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 17 febrer 2019].