Ana Girardot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAna Girardot
Ana Girardot Cannes 2013.jpg
Biografia
Naixement 1r agost 1988 (31 anys)
París
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de teatre
Període d'activitat 1992 –
Família
Mare Isabel Otero

IMDB: nm0320759
Modifica les dades a Wikidata

Ana Girardot (París, 1 d'agost de 1988) és una actriu francesa.

Biografia[modifica]

Ana Girardot és la filla de Hippolyte Girardot i d'Isabel Otero, i la néta dels pintors Antonio Otero i Clotilde Vautier (1939-1968).[1]No ha cap enllaç de parentiu amb l'artista Annie Girardot.

Va escollir de ser artista contra el parer inicial del seu pare i, durant dos anys, fa cursos de teatre a Nova York.[2][3] Després d'alguns papers secundaris a la televisió i al cinema, obté un paper principal particularment observat per la crítica al film Simon Werner ha desaparegut... de Fabrice Gobert presentat en el Festival de Canes 2010.[4]

El mateix any, fa una aparició a la televisió a la sèrie policíaca de TF1, Diane, dona policia, de la qual ha interpretat el paper del títol per la seva pròpia mare, Isabel Otero. L'any següent és a la pantalla petita interpretant aquesta vegada el paper principal de l'episodi Yvette, de la sèrie Chez Maupassant, sota la direcció d'Olivier Schatzky. Fabrice Gobert li proposa llavors incorporar-se al repartiment principal de la seva primera sèrie televisada, Les Revenants. La ficció es difosa l'any 2012 i coneix un èxit de critica i comercial internacional.

L'actriu al Festival de Deauville 2012.

El mateix any, s'instal·la al cinema, sent al cartell de dos films igualment destacats: actua en el biopic Cloclo, de Florent Emilio Siri, i té un paper secundari a la comèdia dramàtica Radiostars, de Romain Levy.

L'any 2013, interpreta la filla d'un dels quinquagenaris de la comèdia dramàtica Amistats sinceres, de Stéphan Archinard i François Prévôt-Leygonie.

L'any següent serà més ric: és el cap de cartell del discret Le beau monde, de Julie Lopes-Curval, formant part de la Repartiment internacional de la coproducció Paradise Lost, escrita i dirigida per Andrea Di Stefano, permetent-li donar la rèplica a Benicio del Toro; finalment, evoluciona al thriller La prochaine fois je viserai le cœur, de Cédric Anger.

L'any 2015 és marcat per dos projectes: l'estrena de la segona temporada de Revenants, que aquesta vegada, deixa indiferent tothom, i el llargmetratge Un homme idéal, de Yann Gozlan, on l'actriu té el primer paper femení, enfront de Pierre Niney.

L'any 2016, interpreta unes bessones a Saint Amour, de Gustave Kervern i Benoît Delépine, i és membre del jurat del 42e Festival del cinema americà de Deauville.

L'any 2017, encarna la germana petita en la comèdia dramàtica La nostra vida a la Borgonya, de Cédric Klapisch. Treballarà a continuació enfront d'Omar Sy per a Knock, de Lorena Lévy.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

  • 2010: Simon Werner a disparu... de Fabrice Gobert: Alice Cartier
  • 2012: Cloclo de Florent Emilio Siri: Isabelle Forêt
  • 2012: Radiostars de Romain Levy: Sabrina
  • 2013: Amitiés sincères de Stéphan Archinard et François Prévôt-Leygonie: Clémence
  • 2014: Le beau monde de Julie Lopes-Curval: Alice
  • 2014: Paradise Lost d'Andrea Di Stefano: Anne
  • 2014: La prochaine fois je viserai le cœur de Cédric Anger: Sophie
  • 2015: Un Homme Idéal de Yann Gozlan: Alice Fursac
  • 2016: Saint Amour de Gustave Kervern et Benoît Delépine: les jumelles
  • 2017: La nostra vida a la Borgonya Ce qui nous lie de Cédric Klapisch: Juliette
  • 2017: Knock de Lorraine Lévy: Adèle, l'employée de La Cuq
  • 2017: Soleil battant de Clara Laperrousaz et Laura Laperrousaz: Iris

Curts[modifica]

  • 2009: Spiritual America de Marc Dujarric – Tara
  • 2012: 216 Mois de Frédéric Potier et Valentin Potier – Lisa
  • 2012: Les Chancelants de Nadine Lermite – Juliette
  • 2013: L'Aurore boréale de Keren Ben Rafael – la noia
  • 2014: Le Refuge d'Elliot Thomson – Fontanne
  • 2014: Beau Papa de Victor Saint-Macary – Julie
  • 2014: Some Words to Make a Change de Rosalie Miller Mann –
  • 2015: The Proposal de Sean Ellis – Charlotte
  • 2015: Par consentement mutuel de Guillaume Cotillard – la sœur d'Astrid

Televisió[modifica]

  • 2010: Diane, femme flic (temporada 7, episodi 1 Étoiles filantes) de Jean-Michel Fages – Lola
  • 2011: Col·lecció Chez Maupassant: Yvette d'Olivier Schatzky – Yvette
  • 2012 - 2015: Les Revenants de Fabrice Gobert (sèrie de televisió) – Lucy Clairsene
  • 2013: Collection Écrire pour... Le Jeu des 7 familles (episodi L'Aurore boréale) de Keren Ben Rafael – la noia

Teatre[modifica]

  • 2014: Romeu i Julieta de William Shakespeare, posada en escena per Nicolas Briançon, Teatre de la Porte-Saint-Martin

Referències[modifica]