Ana Istarú

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAna Istarú
Istaru, Ana.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
San José (Costa Rica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Costa Rica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, actriu, periodista i poetessa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ana Istarú, pseudònim literari d'Ana Soto Marín (San José, 3 de febrer de 1960), és una actriu i escriptora costa-riquenya que conrea la poesia i la dramatúrgia.[1]

Gràcies al seu pare, Enrique Soto Borbó, Ana Istarú ingressa al món de les lletres, i la seva mare —l'economista i política liberacionista Matilde Marín Chinchilla de Soto (San José, 29 de juny del 1931-29 de setembre del 1986), dues vegades diputada (1966 i 1982) a l'Assemblea Legislativa de Costa Rica— li inculca la passió pel teatre.[2][3]

Als quinze anys publica el seu primer poemari, Paraula nova, i encara que amb el segon, Poemes per a un dia qualsevol, obté un premi de l'Editorial Costa Rica, és amb la cambra que li arriba l'autèntica fama literària: L'estació de febre. El llibre —aparegut al 1983, dos anys després d'haver-se diplomat en Arts Dramàtiques a la Universitat de Costa Rica— va obtenir el premi organitzat al 1982 per EDUCA i ha estat reeditat a Espanya al 1991 (Visor) i 2011 (Torremozas). També va ser publicat a França per la différence en edició bilingüe i amb traducció de Gérard de Cortanze, que ha abocat al francès a Ernesto Cardenal, Roque Dalton, Juan Gelman i Vicente Huidobro.[4][5][6] Protagonista d'aquest cant eròtic —a més de l'autora, naturalment— és el pintor i professor francès César Maurel (París, 1952), que viu a Costa Rica des del 1981, amb qui Istarú es va casar a principis d'aquesta dècada (ell és també autor de dos poemaris: Zàping, Edicions Gos Blau, 2005 i Pati posterior, Editorial Germinal, 2012) i del que anys més tard se separaria.[7][8][9][10]

Els crítics destaquen que la seva poesia està carregada d'erotisme —el que ha donat motiu a la polèmica entre els lectors—, al mateix temps que té perspectiva de gènere, és a dir, que és molt femenina.[11] A la seva poesia Istarú expressa sense cap por els sentiments més profunds de la dona. “Ple d'alta temperatura eròtica sostinguda de principi a fi, s'expressa en un vocabulari personal i estricte aconseguint així, en un tema tan difícil, una harmonia d'expressió emotiva amb un govern infalible de la forma”, va dir el jurat del Premi Llatinoamericà EDUCA a propòsit del citat llibre guardonat.[12]

Les peces d'Istarú, sempre actuals, han estat muntades no solament a Costa Rica, sinó també en altres països d'Amèrica, Estats Units inclòs, i Europa. Val a dir, per prendre solament una obra, que Homes en escabetx, amb la seva posada a escena a Portugal, va arribar al 2010 "al trentè quarta estrena professional a l'estranger".[13]

La directora María Bonilla, que, amb el Teatre Universitari, va escollir Mare nostra que estàs a la terra per inaugurar la temporada 2010 a Costa Rica, va assenyalar a propòsit d'aquesta peça que tracta de quatre generacions de dones que han d'enfrontar el paper que societat els imposa i el que s'imposen elles mateixes: “Les dones hem de treballar en la construcció de la nostra identitat, lluny de les convencions socials, de l'educació repressora que hem rebut i de la mirada masculina, elements tots que són importants i cal prendre en compte, però que no són els que han de definir-nos”.[14] I Istarú comenta: “L'obra la vaig concebre després de fer una reflexió sobre com les famílies es van reiterant de generació en generació, i que moltes vegades les mateixes dones érem transmissores de valors sexistes que obeïen en la seva concepció a un ordre social patriarcal”.[14]

El repertori d'Istarú com a actriu de teatre inclou papers protagonistes dins d'obres clàssiques i contemporànies. Ha incursionat al cinema, exercint papers a pel·lícules costa-riquenyes i teleseries (per exemple, en Això que criden llar) i també co-escrivint amb el director Esteban Ramírez el guió de Carib, pel·lícula protagonitzada pel cubà Jorge Perugorría i premiada als festivals.[15]

La seva obra, tant poètica com dramàtica, i el seu treball d'actriu han estat mereixedors de diversos premis. Antologies americanes i europees han seleccionat els seus poemes, que també han estat traduïts a diversos idiomes, com l'alemany, francès, holandès, anglès i italià.

A partir del 2002, Istarú escriu columnes d'opinió, primer al setmanari El Financer i després a la revista dominical Proa de la Nació. Sobre aquestes, que va reunir al 2010 al llibre 101 articles, diu: “El meu estil d'escriptura no cerca l'objectivitat, és escandalosament subjectiva amb l'afany de seduir al lector amb jocs de paraules, ritmes, però, sobretot, amb idees”.[16]

Premis[modifica]

  • Premi Jove Creació 1976 (Editorial Costa Rica) per Poemes per a un dia qualsevol[15]
  • Premi Llatinoamericà EDUCA 1982 per L'estació de febre[15]
  • Premi Nacional 1990 a l'actriu debutant
  • Beca Guggenheim (1990) [15]
  • Premi María Teresa León 1995 per a Autores Dramàtiques per Baby Boom en el paradís (Associació de Directors d'Escena d'Espanya)[15]
  • Premi Nacional 1996 a la millor actriu protagonista pel seu treball a Baby Boom en el paradís
  • Premi Germans Machado de Teatre 1999 per Homes en escabetx (Sevilla)[15]
  • Premi Ancora de Teatre 1999-2000
  • Premi Nacional de Dramatúrgia 2005 pel seu monòleg en un acte La boja[15]
  • Premi Nacional 2014 a la millor actriu protagonista per la seva actuació en Virus[17]

Obres[modifica]

  • Palabra nueva, poesía, Imprenta Trejos, Costa Rica, 1975
  • Poemas para un día cualquiera, Editorial Costa Rica, 1977
  • Poemas abiertos y otros amaneceres, Editorial Costa Rica, 1980
  • La estación de fiebre, poesía, Editorial Universitaria Centroamericana, San José, 1983 (reeditado por Ediciones Torremozas, Madrid, 2011, con presentación de Carmen Naranjo[18])
  • El vuelo de la grulla, teatro, 1984
  • La muerte y otros efímeros agravios, poesía, Editorial Costa Rica, 1988
  • La estación de fiebre y otros amaneceres, Visor Libros, Madrid, 1991
  • Verbo madre, poesía, Editorial Mujeres, Costa Rica, 1995
  • Madre nuestra que estás en la tierra, teatro, 1996
  • Baby Boom en el paraíso, teatro (monólogo que aborda el tema del embarazo contado des de la perspectiva d'Ariana, protagonista de su propia historia), Madrid: Publicaciones de la ADE, 1996, Serie: Literatura Dramática Iberoamericana, Nº15, 1996[19]
  • Hombres en escabeche, teatro, 2000 (publicado en 2001 por el Ayuntamiento de Sevilla, Área de Cultura y fiestas mayores. Colección Compás, 19, 2001)
  • Sexus benedictus, teatro, 2004
  • Caribe, guion de película homónima, 2004;[20] escrita conjuntament amb el director Esteban Ramírez
  • La loca, teatro (monólogo), 2005
  • Poesía escogida, Editorial Costa Rica, 2007
  • La cuna, teatro (monólogo), 2008[21]
  • Baby Boom en el Paraíso / Hombres en escabeche, teatro, Editorial Costa Rica, 2011
  • 101 artículos, 2010, recopilación de columnas publicadas en el semanario El Financiero y Proa, la revista dominical de La Nación entre 2002 y 2009[16]
  • Poesía escogida. Nueva edición, Editorial Costa Rica, 2011

Referències[modifica]

  1. Geovanny Jiménez S. Ana Istarú conquista a los lectores con 101 artículos Arxivat 2012-07-02 at Archive.is, CulturaCR, 17.11.2010
  2. Matrimonio Soto-Marín, secció Vida Social de La Nación, 14.09.1957
  3. Video de la entrevista a Istarú después de participar en TEDx Pura Vida 2011 interpretando extractos de Hombres en escabeche, La Nación, 05.03.2011
  4. «Festival de Poesía de Medellín». Arxivat de l'original el 2011-10-29. [Consulta: 21 juny 2016].
  5. Ficha de Saison de fièvre en Editions La différence
  6. «María Montero.». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 juny 2016].
  7. Maurel en Afinidades Electivas
  8. «Aurelia Dobles.». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 21 juny 2016].
  9. Viaje de ida: una lectura del libro 'Zapping' de César Maurel (Perro Azul, 2005), suplemento cultural Áncora de La Nación, 13.11.2005, reproducido en el blog Tetra-Largos
  10. Warren Ulloa Argüello/Luis Chaves.
  11. Miguel Aníbal Perdomo.
  12. Citado en la presentación de Poesía escogida
  13. «Melvin Molina.». Arxivat de l'original el 2010-05-23. [Consulta: 21 juny 2016].
  14. 14,0 14,1 Eunice Báez Sánchez.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 «Ana Istarú en el Sistema de Información Cultural Costarricense». Arxivat de l'original el 2013-04-12. [Consulta: 21 juny 2016].
  16. 16,0 16,1 Andrea Solano B. Actriz Ana Istarú deja oír su voz irreverente en nuevo libro, La Nación, 02.11.2010
  17. Yendri Miranda.
  18. Ficha de La estación de fiebre en Ediciones Torremozas
  19. Reseña escrita por Rosa Briones de Baby Boom en el paraíso, de Istarú, y Los restos de la noche, de Yolanda Pallín, Asociación de Directores de Escena de España (ADE), 1996
  20. Ans Istarú en Fandango; acceso 18.10.2011'
  21. Ana Istarú en el programa Gente de Teatro de La Nación, en el que MelvinMolina la entrevista y se muestran extractos La cuna, vídeo 2011

Enllaços externs[modifica]