Ana Tijoux

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAna Tijoux
Anita tijoux.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 12 de juny de 1977 (40 anys)
Lilla
Activitat professional
Ocupació Cantant i compositora de cançons
Gènere Hip hop

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: anitatijoux Twitter: anatijoux Instagram: anatijoux MySpace: anitatijoux
Modifica dades a Wikidata

Anamaría Tijoux Merino (Lilla, França; 12 de juny de 1977), coneguda pel seu nom artístic d'Ana Tijoux o Anita Tijoux (pronunciació francesa: [tu'ʒo]), és una cantant, música, MC, lletrista i compositora de rap xilena. Va obtenir reconeixement a Amèrica Llatina com la MC femenina del grup de hip hop Makiza a finals de 1990, generalitzant el seu èxit arran del seu segon àlbum en solitari, 1977. Durant l'última dècada ha rodat per diversos països d'Amèrica Llatina, Europa i els Estats Units, entre altres llocs del món, dialogant al so del hip hop, fusionat i posicionant-se en l'univers musical com una gran exponent del seu gènere.

Orígens[modifica]

Anamaría Tijoux Merino filla de la sociòloga María Emilia Tijoux i de Roberto Merino Jorquera, dos xilens exiliats després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 en aquest país.[1] El 1982 la seva família es muda a París per temes laborals. No serà fins al 1983 que coneixerà Xile per un viatge que ella i la seva família fan per visitar als seus avis.

El 1988 comença a endinsar-se en el hip hop, inicialment com a ballarina. Després del retorn de la democràcia a Xile, torna a aquest país per instal·lar-s'hi de forma definitiva el 1993. Dos anys més tard s'endinsa en el rap local, gràcies a un grup de rapers de la comuna de Macul a Santiago, al mateix temps que formar el seu primer grup, Los Gemelos, amb el raper Zaturno. El 1997 es fa més coneguda després de participar en el tema "La medicina" del grup Los Tetas, sent el seu primer enregistrament professional d'estudi.

Makiza[modifica]

Anita Tijoux, amb Makiza

El 1997 s'uneix a la banda de rap xilena Makiza, coneguda per difondre unes lletres compromeses socialment i lloada per la dinàmica de la seva producció. L'any següent la banda estrena el seu primer disc, Vida salvaje, amb gran èxit. El 1999 llançarien Aerolínias Makiza, un àlbum que parla de temes tabú com la vida a l'exili, ser pare adolescent, etc.

L'any 2000 Makiza participa en el cover del tema "Somos tontos, no pesados" de Los Tres, pel que fou el seu àlbum de comiat. A finals d'aquest mateix any, Makiza se separa pels projectes personals dels seus membres. És així com Anita col·laborarà amb la banda Santo Barrio en els temes "La persecución" i "La bienvenida" l'any 2001. Aquest mateix any torna novament a França on grava el seu primer tema en solitari ("Santiago Penando Estàs") per a l'àlbum tribut a Violeta Parra Después de Vivir un Siglo, que és editat tant a Xile com a França.

El 2003 torna a Xile, i comença a participar en alguns projectes musicals. S'integra per algun temps a la banda Alüzinati. També grava el tema "Lo que tú me das" al costat de la cantant mexicana Julieta Venegas per a la banda sonora de la versió fílmica de Subterra de Baldomero Lillo.

El 2004 Makiza es reuneix novament, remasteritzen el seu primer treball "Vida Salvaje" i l'any 2005 llancen el seu tercer i últim disc Casino Royale. També aportarà la seva veu a "Nea", vocalista de la sèrie animada Pulentos emesa per Canal 13. El 2006 s'allunya definitivament de Makiza i comença la seva carrera en solitari, a causa de diferències personals dels membres de la banda.

Carrera solista[modifica]

Tijoux al 2013

Al novembre de 2006 llança el seu primer senzill promocional en solitari "Ya no fue", i també debuta en viu. Per problemes amb el segell La Oreja, responsable del llançament del seu primer disc, produït per Erasme Parra i Camilo Salinas, el seu primer treball solista no arriba mai al mercat. Aquest any també realitza novament una col·laboració amb Julieta Venegas, aquesta vegada en "Eres para mi", tema inclòs en el seu àlbum Limón y sal.

El seu primer àlbum en solitari, titulat Kaos, produït per Nicolas Carrasco, Foex del segell Potoco Discos, al costat del guitarrista i productor Cristóbal Pérez (Pera Prezz), es llançarà el 2007 sota el segell Oveja Negra, fundat per la SCD, amb el seu primer senzill "Despabílate!". En aquest disc fusiona funk, soul i altres ritmes negres, donant-se la llibertat de compondre cançons tristes, alegres, dinàmiques i melòdiques amb l'afany de mostrar tot un ventall d'emocions.

Al juny de 2009 realitza la seva primera gira a Mèxic actuant en el Festival "Vive Latíno" el 28 d'aquest mes, després realitza diverses presentacions a la capital asteca.

Amb el seu disc, 1977 (2009), Ana Tijoux mostra les seves habilitats a través de ritmes i lletres sofisticades, embolicades en una veu amb un toc de jazz que no deixa a ningú indiferent. L'àlbum, anomenat així per ser 1977 el seu any de naixement, pinta un quadre de la seva infància a França i ret homenatge al Hip hop xilè que la va inspirar a principis dels ‘90. Aquest mateix any el líder de Radiohead, Thom Yorke, recomana als seus seguidors que escoltin la cançó 1977 de l'artista, el que fa pujar la popularitat de Tijoux a Europa. A més,1977, musicalitza una escena del cinquè capítol de la quarta temporada de la popular sèrie Breaking Bad i apareix en el joc FIFA 2011 d'EA Sports. El 2010 realitza gires pels EUA i a més és nominada a un Grammy. Durant el 2011, l'MTV Iggy la destaca entre les 12 millors MC a nivell mundial, ocupant el primer lloc d'aquest rànquing, destacant el seu últim disc "1977". Amb la La Bala (2011), editat sota el segell Oveja Negra, Anita Tijoux emprèn una marxa que la porta a superar els seus límits amb un estil que altera i reorganitza els referents del hip-hop per transmetre un estat d'ànim ple de força i que destaca per un so ple de contrastos en la brillant tríada de “La bala”, “Shock” i “Desclasificado”, passant per l'humor i les programacions de “Las cosas por su nombre”, fins al soul de “Mi mitad” i “Volver”. A més al costat de Mc Lagarto toca en diverses tocatas en col·legis mobilitzats durant les mobilitzacions estudiantils a Xile del 2011.[2]

Al març de 2014 llança el seu quart àlbum solista Vengo 2014, musicalment produït per Andrés Celis, que seria la nova marca d'Ana Tijoux, barrejant diferents ritmes i cultures. L'artista llança una bateria de sons de 17 temes, que passa del tinku fins al Hip hop més contestatari, amb matisos instrumentals plens de manifestos polítics, de contingència, de mancances socials i de culturals conegudes per tots. El track inicial “Vengo” dóna nom a la placa; i continua amb “Somos Sur” en companyia de Shadia Mansour; “Antipatriarca”, produïda per Cristóbal Pérez (Pera Prezz) i dedicada expressament a l'alliberament femení i la reivindicació de la dona en la nostra societat; i “Somos Todos Erroristas” on apareix Hordatoj. En el tema “Creo en Ti”, també produït pel guitarrista Cristóbal Pérez, compta amb la companyia de Juanito Ayala, amb una lletra alegre, positiva, carregada de consciència i esperança, matisada amb sons de charangos, quenas i redoblaments nortinos, demostrant la versatilitat d'estils conjugats en el treball, Tijoux aconsegueix imprimir un nou ambient musical local, a més d'obrir-li la porta a nous exponents a la recerca de la consagració. És amb aquest disc que aconsegueix captivar l'oïda de grans exponents internacionals com Iggy Pop, qui va incorporar en el playlist del seu programa de radio de la BBC la cançó “Somos Sur”, o com el compositor i activista japonès Ryuichi Sakamoto qui va compartir en el seu mur de Facebook la cançó “Antipatriarca” i “No al TPP” (2013), deixant clar que per a la música no hi ha fronteres.

El 2015, carregat de gires internacionals, és l'any de consagració de l'artista xilena del moment, tenint al seu haver presentacions a Llatinoamèrica, Europa i Amèrica del Nord, i el reconeixement a nivell mundial i nacional als Premis Pulsar, amb 4 estatuetes com a “Millor Artista de Música Urbana”; “Cançó de l'Any” (Vengo); “Àlbum de l'Any” (Vengo) i “Artista de l'Any”, aquests últims triats per votació popular; a la revista The Rolling Stones que la tria al març de 2015 com la "millor rapera en espanyol", o al The New York Times on l'assenyalen com "la resposta llatinoamericana a Lauryn Hill". Al mateix temps que Newsweek l'anomena "la rapera llatinoamericana més important de l'escena internacional".

Cal destacar que l'Ana té desenes de nominacions a diversos premis com els MTV; Los 40 Principales en la categoria de “Millor artista xilè”; l'Indie Music Awards i els Premis Altazor 2012, amb “Sacar la voz” en companyia de Jorge Drexler com a “Millor cançó urbana”.

Considerada una de les principals MC´s d'Amèrica Llatina, Ana Tijoux ha estat nominada als MTV Video Music Awards Llatinoamericà com a “Millor Artista Novell”, i “Millor Artista Urbana”, i ha aconseguit la fita màxima de la seva carrera en ser la segona artista xilena a ser nominada als Premis Grammy dels Estats Units aconseguint quatre nominacions, i convertint-se en la xilena amb més candidatures a aquests premis: en 2011, Nominada a Premis Grammy amb “1977” en la categoria “Millor àlbum de rock llatí/urbà/alternatiu”; el 2013, nominada a Premis Grammy amb “La Bala” en la categoria de “Millor àlbum de rock llatí/urbà/alternatiu”; el 2015, Nominada a Premis Grammy amb “Vengo” en la categoria de “Millor àlbum de rock llatí/urbà/alternatiu”. Als Premis Grammy Llatins, a 2012, amb “La Bala” com a “Millor àlbum de música urbana”; el 2013, amb “Sacar La Voz”. I 2014, guanyant els Premis Grammy Llatins amb “Universos Paralelos” conjuntament amb Jorge Drexler en la Categoria de “Cançó de l'any” i essent nominada novament per “Vengo”, en la Categoria de “Millor cançó urbana”.

Discografia[modifica]

Senzills
  • 2007: «Despabílate»
  • 2008: «Gol»
  • 2008: «A veces»
  • 2010: «1977»
  • 2010: «Partir de cero»
  • 2010: «Crisis de un MC»
  • 2011: «Shock»
  • 2012: «Sacar la voz»
  • 2014: «Vengo»
  • 2014: «Somos sur»
  • 2014: «Los peces gordos no pueden volar»
  • 2014: «Todo lo sólido se desvanece en el aire»
Àlbums d'estudi
  • 2007: Kaos
  • 2009: 1977
  • 2011: La bala
  • 2014: Vengo

Referències[modifica]

  1. National Public Radio "Tell Me More" interview
  2. [1]