Croca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anamirta cocculus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Croca
Anamirta cocculus
Anamirta cocculus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Menispermaceae
Gènere: Anamirta
Espècie: A. cocculus
Nom binomial
Anamirta cocculus
(L.) Wight & Arn., 1834

La croca, croca de llevant o anamirta[1] (Anamirta cocculus) és una planta enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit,Cocculus indicus, és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.

Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".[2]

Substàncies químiques[modifica | modifica el codi]

Fruits secs
Fruit sec: secció longitudinal

La tija i arrel contenen alcaloides quaternaris com la berberina, palmatina, magnoflorina i la columbamina.[3] Les llavors proporcionen picrotoxina, un sesquiterpè, mentre que la closca de la llavor contenen alcaloides terciaris.[4][3]

Usos[modifica | modifica el codi]

Les seves llavors matxucades són un pediculicida efectiu i tradicionalment també es fan servir per atordir els peixos per a pescar-los o com a plaguicida.[5][2] En la farmacologia, rep el nom de Cocculus indicus.

Encara que siguin verinosos s'havia fet servir en begudes com la cervesa durant el segle XIX[6] Charles Dickens havia comentat aquesta pràctica[7]

La fusta d'aquesta planta es fa servir com a combustible i per esculpir.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Croca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Research Information Series On Ecosystems - Volume 12 No.2». Useful Plant Species with Toxic Substance. DENR, May-August 2000. [Consulta: 9 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 R.Verpoorte, et.al.. «Studies on Indonesian Medicinal Plants V. The Alkaloids of Anamirta cocculus». Journal of Natural Products. American Chemical Society, març 1981, pàg. 221-224. DOI: 10.1021/np50014a013 [Consulta: 9 juny 2012].
  4. Alfred H. Allen, F.I.C., F.C.S.. «Bitters of Cocculus Indicus». A: Commercial Organic Analysis - Vol.III Part III. 2a ed.. Philadelphia: P.Blakiston, Son & Co, 1896, p. 167. OCLC 64367571 [Consulta: 9 juny 2012]. 
  5. James A. Duke, Ph.D. «Ethnobotanical uses». Germplasm Resources Information Network: Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. USDA, 26 setembre 1995. [Consulta: 9 juny 2012].
  6. E. Harris Ruddock, MD. Text Book of Modern Medicine and Surgery on Homœopathic Principles. London: Homœopathic Publishing Company, 1874, p. 833. OCLC 14853471 [Consulta: 9 juny 2012]. 
  7. Charles Dickens. «Constitutional Trials». A: Household Words - Volume XIV. Leipzig: Bernhard Tauchnitz Jun, 1852, p. 299. OCLC 634265325 [Consulta: 9 juny 2012].