Anaxàgores de Clazòmenes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Anaxàgores (desambiguació)».
Infotaula de personaAnaxàgores
Anaxagoras Lebiedzki Rahl.jpg
Anaxàgores, pintura mural a la Universitat Nacional d'Atenes
Nom original (grc) Ἀναξαγόρας
Biografia
Naixement c. 510 aC
Clazòmenes,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort c. 428 aC, als 72anys
Lampsacos (Làmpsac) (Mísia)(Àsia Menor)
Religió Ateisme
Activitat
Camp de treball Astronomia, matemàtiques i filosofia
Ocupació Matemàtic, filòsof, físic i astrònom
Era Filosofia antiga
Regió geogràfica Filosofia occidental
Escola de pensament Pluralisme,Filosofia presocràtica
Interessat en Metafísica, Astronomia
Idees notables ment còsmica ordenant tot (nous), homeomeries
Estudiant Metròdor de Làmpsac
Influències de
Influències en Arquelau, Pericles
Modifica dades a Wikidata

Anaxàgores de Clazòmenes o senzillament Anaxàgores (Anaxagoras, Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers els vint anys, va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles i també d'Aspàsia de Milet.[1] Acusat d'impietat pels enemics d'aquest, fou processat i condemnat per afirmar que "el Sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Làmpsac), on va morir als 72 anys. Finalment, va ser enterrat amb honors.[2]

El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com a homeomeries),[3] idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l'intel·lecte (nous), que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que, al començament, tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs i que, per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot;[4] explicà que els astres eren pedres incandescents, formulà que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics, com ara la sensibilitat.[5]

Encara que alguns autors li han atribuït diverses obres, actualment es considera que només es pot afirmar amb certesa que en va escriure una. Existeix un fragment conservat per Simplici de Cilícia de la segona i darrera part del llibre, en aquest aplica els seus principis a l'astronomia, la meteorologia, la fisiologia i la percepció dels sentits.[6]

Referències[modifica]

  1. Filonik, Jakub «Athenian impiety trials: a reappraisal». Dike, 16, 2013, pàg. 26–33. DOI: 10.13130/1128-8221/4290.
  2. G S Kirk, pàg. 493-494
  3. C Strang, pàg. 361-380
  4. Schofield, pàg. 75-78, 68-79
  5. G S Kirk, pàg. 494-536
  6. G S Kirk, pàg. 498

Bibliografia[modifica]

  • G. S. Kirk: The Presocratic Philosophers: a critical history with a selection of texts, Cambridge University Press, Cambridge, ISBN 0-521-25444-2.
  • C. Strang: The Physical Theory of Anaxagoras en "Studies in Presocratic Philosophers, II", ed. R.E. Allen, London, 1975.
  • Barnes The Presocratic Philosophers, II, capítol 2.
  • Schofield: An essay on Anaxagoras.
  • Clémence Ramnoux: Histoire de la philosophie, 1969


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Anaxàgores de Clazòmenes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaxàgores de Clazòmenes Modifica l'enllaç a Wikidata