Anaxímenes de Milet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre filòsof. Vegeu-ne altres significats a «Anaxímenes de Làmpsac».
Infotaula de personaAnaxímenes ( Άναξιμένης)
Anaximenes.jpg
Anaxímenes de Milet
Nom original Ἀναξιμένης
Dades biogràfiques
Naixement c. 585 aC
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort c. 524 aC, als 61 anys
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Activitat professional
Ocupació Filòsof, matemàtic i astrònom
Època Antiguitat clàssica
Era Filosofia antiga
Regió Filosofia occidental
Escola de pensament/tradició escola naturalista de Milet, Filosofia presocràtica
Interessos Filosofia, Astronomia, Política
Idees notables aire com a substància primera, Terra en forma plana
Moviment Presocràtic i escola de Milet
Mestres Anaximandre de Milet
Influències de
Modifica dades a Wikidata

Anaxímenes de Milet (en grec, Άναξιμένης) (Milet, v. 585 aC - v. 524 aC)[1] fou un filòsof grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.[2] Les referències d'Aristòtil, Teofrast, Plutarc, etc., ens el presenten com a astrònom i ocupat a estudiar la natura, a més de la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola de Milet.[2] Segons Diògenes Laerci, fou deixeble d'Anaximandre de Milet.[2]

Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una manera de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants.

Pensament filosòfic[modifica]

El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses (arkhé) és l'aire, per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec aér, que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles.[3] Cerca el principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions empíriques[4] que aquest principi era l'aire del qual havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, i la rarefacció pel foc).[5]

Cosmologia[modifica]

Anaxímenes creia que la Terra era plana "com una fulla", i que s'havia format per la condensació de l'aire; els cossos celestes també eren plans i havien nascut a partir de la Terra per una rarefacció del seu pneuma o exhalació. Aquests astres són de foc (aire rarificat) i cavalquen sobre l'aire, girant al voltant de la Terra «com gira una gorra de feltre al nostre cap». A més, existeixen altres cossos, sòlids i invisibles, que servirien per a explicar els meteorits i els eclipsis.[6]

Pel que fa als fenòmens meteorològics, va considerar que els terratrèmols passen en períodes de sequera o bé en períodes de molta pluja, perquè quan la terra està seca s'esquerda i amb l'excés d'humitat es desfà aquest procés.[7] Els raigs, els trons i els llampecs es formen pel vent que talla els núvols; la pluja, quan els núvols es condensen, les calamarses quan la pluja se solidifica i la neu quan s'afegeix el vent.

Un fragment molt discutit d'Anaxímenes diu que "així com la nostra ànima, que és aire, ens manté units, de la mateixa manera el pneuma o aire envolta el cosmos". Podria indicar una determinada correlació entre l'ésser humà i el món, ja que tots dos tenen una exhalació (pneuma) i estan coberts per l'aire protector. Aquesta idea seria la base de la popular homologia posterior entre l'ésser humà i el món, que tant es va fer servir en l'antiga medecina.[8]

Obres[modifica]

Va escriure Peri Physeos (Sobre la natura),[9] obra que no ha arribat als nostres dies, però de la qual tenim constància gràcies a Diògenes Laerci, qui va dir d'Anaxímenes que «va escriure en dialecte joni en un estil senzill i concís».

Segons esmenta Plini el Vell en la seva Història Natural (Llibre II, capítol LXXVI), Anaxímenes va ser el primer a analitzar el còmput geomètric de les ombres per mesurar les parts i divisions del dia, i va fer un rellotge de sol al qual va anomenar Sciothericon.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaxímenes de Milet Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Amado, pàg. 128-129
  2. 2,0 2,1 2,2 «Anaxímenes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Olof, pàg. 111-117
  4. G S Kirk, pàg. 221
  5. Guthrie, W.K.C.. A History of Greek Philosophy Volume I: The Earlier Presocratics and the Pythagoreans (en anglès). Cambridge University Press, 1962, p.116 (A History of Greek Philosophy). 
  6. Olof, pàg. 119-125
  7. Aristòtil,MeteorsB7, 365b6
  8. G S Kirk, pàg. 235-238
  9. G S Kirk, pàg. 213

Bibliografia[modifica]

  • Amado, E.: Introducción a la filosofía presocrática: los orígenes de la metafísica, de la dialéctica y del nihilismo absoluto en Grecia, 2002, ed. Universidad de Caldas, ISBN 9789588041728 llibre electrònic, consultat el 23/4/2012.
  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed.Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7.
  • Olof Gigon: Los orígenes de la filosofia griega, ed.Gredos, 1985, ISBN 84-249-2181-X.
  • W.K.C.Gurthrie Anaxímenes and the Kistalloeides,Classical Quarterly,1956.