André Grétry

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAndré Grétry
André Ernest Modeste Grétry.jpg
André Ernest Modeste Grétry
Nom original (fr) André Ernest Modeste Grétry
Biografia
Naixement (fr) André-Ernest-Modeste Grétry
8 de febrer de 1741
Lieja, Principat de Lieja
Mort 24 de setembre de 1813(1813-09-24) (als 72 anys)
Montmorency, França
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Educat a Fondation Lambert-Darchis Tradueix (1761–1766)
Activitat
Ocupació Compositor
Període d'activitat 1758-1803
Gènere artístic Òpera i opéra-comique
Moviment Música clàssica
Estil Classicisme
Obra
Obres destacables

  • Missa Solemne (1758)
  • Zémire et Ador (òpera) (1771)
  • La Caravane du Caire (òpera-ballet) (1783)
  • Ricard Cor de Lleó (òpera)(1784)
Trajectòria
Família
Cònjuge Jeanne-Marie Grandon Tradueix (1771–)
Premi rebut

IMDB: nm0344931
Modifica dades a Wikidata

André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor d'òperes i d'operetes. El 1767 va anar a viure a París i aviat prengué la nacionalitat francesa.

Biografia[modifica]

La casa natal i actual museu Grétry a Lieja, feta de pedra natural i entramat de fusta

Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis. A Lieja va estudiar a prop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat a prop de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. El 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en conseqüència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudià a prop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinc anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.

Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d'una òpera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir dedicar-se a l'òpera còmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.

Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. L'estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.

Va compondre més de cinquanta òperes, d'entre les quals dues obres mestres: Zémire et Ador 1771 i Richard Coeur de Lyon 1784.

L'òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart El rapte del serrall, va estrenar-se al castell de Fontainebleau el 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès.

L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.

Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.

Va morir el 1813 a Montmorency, en una casa que havia comprat de Rousseau, i serà sebollit al cementiri del Père-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que es portés a terme. El 1842, una estàtua de bronze es va erigir a la seva ciutat natal, enfront del – aleshores nou – teatre d'òpera.

A l'ocasió del centenari de la seva mort, el 13 de juliol de 1913, el rei Albert I de Bèlgica i la reina Elisabet van inaugurar a Lieja un museu on s'exposen objectes personals i documents, a la seva casa natal, al carrer rue des Récollets.[2] L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.

Òperes[modifica]

1765–1769
  • La vendemmiatrice (carn.1765 Roma Al)
  • Isabelle et Gertrude, ou Les sylphes supposés (12.1766 Génève)
  • Les mariages samnites (c.1.1768 Paris: P Prince de Conti)
  • Le connaisseur (1768; np)
  • Le Huron (20.8.1768 ParísCI)
  • Lucile (5.1.1769 ParísCI)
  • Le tableau parlant (20.9.1769 ParísCI)
  • Momus sur la terre (1769? Château de la Roche-Guyon)
1770–1779
  • Silvain (19.2.1770 ParísCI)
  • Les deux avares (27.10.1770 Fontainebleau)
  • L'amitié à l'épreuve (13.11.1770 Fontainebleau)
  • Les filles pourvues (31.3.1770 Comédie Italienne, Paris)
  • L'ami de la maison (26.10.1771 Fontainebleau)
  • Zémire et Azor (9.11.1771 Fontainebleau)
  • Le magnifique (4.3.1773 ParísCI)
  • La rosière de Salency (23.10.1773 Fontainebleau)
  • Céphale et Procris, ou L'amour conjugal (30.12.1773 Versailles)
  • La fausse magie (1.2.1775 ParísCI)
  • Les mariages samnites [revisió] (12.6.1776 ParísCI)
  • Pygmalion (1776? inc)
  • Amour pour amour (10.3.1777 Versailles)
  • Matroco (3.11.1777 Paris: P Prince de Condé)
  • Le jugement de Midas (28.3.1778 Paris: P Mme de Montesson)
  • Les trois âges de l'opéra (27.4.1778 ParísO) [Le génie de l'opéra; Les trois âges de la musique]
  • Les fausses apparences ou L'amant jaloux (20.11.1778 Versailles)
  • Les statues (1778 inc)
  • Les événements imprévus (11.11.1779 Versailles)
  • Aucassin et Nicolette, ou les mœurs du bon vieux temps (30.12.1779 Versailles)
1780–1789
  • Andromaque (6.6.1780 ParísO)
  • Emilie, ou La belle esclave (22.2.1781 ParísO)
  • Colinette à la cour ou La double épreuve (1.1.1782 ParísO)
  • L'embarras des richesses (26.11.1782 ParísO)
  • Électre (1782; np)
  • Les colonnes d'Alcide (1782; np)
  • Thalie au nouveau théâtre (28.4.1783 ParísCI)
  • La caravane du Caire (30.10.1783 Fontainebleau)
  • L'epreuve villageoise (14.06.1784 Comédie-Italienne)
  • Richard Coeur-de-lion (21.10.1784 ParísCI)
  • Panurge dans l'île des lanternes (25.1.1785 ParísO)
  • Oedipe à Colonne (1785 inc)
  • Amphitryon (15.3.1786 Versailles)
  • Le mariage d'Antonio (29.7.1786 ParísCI) [+ L. Grétry]
  • Les méprises par ressemblance (7.11.1786 Fontainebleau)
  • Le comte d'Albert (13.11.1786 Fontainebleau)
  • Toinette et Louis (23.3.1787 ParísCI) [+ L. Grétry]
  • Le prisonnier anglais (26.12.1787 ParísCI)
  • Le rival confident (26.6.1788 ParísCI)
  • Raoul Barbe-Bleue (2.3.1789 ParísCI)
  • Aspasie (17.3.1789 ParísO)
1790–1799
  • Pierre le Grand (13.1.1790 ParísCI)
  • Roger et Olivier (c.1790; np) [rev. Les Mariages samnites]
  • Guillaume Tell (9.4.1791 ParísCI)
  • Cécile et Ermancé, ou les deux couvents (16.1.1792 ParísCI)
  • Basile, ou a trompeur, trompeur et demi (17.10.1792 ParísCI)
  • Séraphine, ou absente et présente (c.1792; np)
  • Le congrès des rois (26.2.1794 ParísOC)
  • Joseph Barra (5.6.1794 ParísOC)
  • Denys le tyran, maître d'école à Corinthe (23.8.1794 ParísO)
  • La fête de la raison (2.9.1794 ParísO) [La rosière républicaine, ou la fête de la vertu]
  • Callias, ou nature et patrie (19.9.1794 ParísOC)
  • Diogène et Alexandre (1794 inc)
  • Lisbeth (10.1.1797 ParísOC)
  • Anacréon chez Polycrate (17.1.1797 ParísO)
  • Le barbier du village, ou le revenant (6.5.1797 ParísTF)
  • Elisca, ou L'amour maternel (1.1.1799 ParísOC)
1800–1803
  • Le casque et les colombes (7.11.1801 ParísO)
  • Zelmar, ou l'asile (1801; np)
  • Le ménage (15.2.1803 ParísO) [Delphis et Mopsa]

La seva filla[modifica]

Lucile-Angélique-Dorothée-Louise Grétry (Lucile Grétry) (París, 15 de juliol de 1772 - idem. març de 1790) també fou una compositora.

Publicacions[modifica]

Joseph-Henri Mees publica el 1829 a Brussel·les Mémoires on Essais sur la musique, de Grétry.[3]

Discografia[modifica]

Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991

Referències[modifica]

  1. Robert Ruwet, «Andre-Modest Grétry (1741-1813)», Ces Liégeois qui firent le monde... tot tuzan!, Stroud, The History Press, 2011, pàgines 68, ISBN 9781845886684 (en català: Aquests liegesos que van fer el món… en reflexionar)
  2. Web del Museu Grétry a Lieja
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 192 (ISBN 84 239-4534-0)

Bibliografia[modifica]

  • Michael Brenet, Vie de Grétry (Paris, 1884)
  • Joach. le Breton, Notice historique sur la vie et les ouvrages de Grétry (París, 1814)
  • A Grétry (his nephew), Grétry en famille (París, 1814)
  • Felix van Hulst, Grétry (Liege, 1842); L. D. S. Notice biographique sur Grétry (Brussel·les, 1869)
  • Jean-Marc Warszawski, "André Grétry"

Enllaços externs[modifica]