André Leroi-Gourhan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndré Leroi-Gourhan
André Leroi-Gourhan.png
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'agost de 1911
París
Mort 19 de febrer de 1986 (74 anys)
París
Activitat professional
Director de tesi Marcel Mauss
Ocupació Antropòleg, paleontòleg, prehistoriador, filòsof, professor i paleoantropòleg
Ocupador Collège de France (1969–1982)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

André Leroi-Gourhan (París, 1911 - ibid., 1986) va ser un estudiós de la prehistòria francès.[1]

Biografia[modifica]

Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals (rus, xinès, japonès) el 1933. Els anys següents va treballar al British Museum de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra mundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956, es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.

Obra[modifica]

En destaquen dos aspectes:

  • Com a excavador, principalment en els jaciments d'Arcy-sur-Cure i Pincenvent, renovà els mètodes d'excavació i defensà la necessitat d'un estudi interdisciplinari de l'arqueologia amb les ciències socials i biològiques que poguessin ser considerades de l'àmbit etnològic.
  • Com a teòric, en dos camps principals: la religió i l'art.

Quant a la religió, en proposa una definició prèvia del concepte i no admet el comparatisme etnogràfic de la religiositat prehistòrica amb la de civilitzacions actuals.

Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisó, el femení. Segurament, aquesta interpretació està influïda per la psicoanàlisi freudiana.

Principals obres[modifica]

  • L'Homme et la matière, París, Albin Michel, 1943
  • Milieu et techniques, París, Albin Michel, 1945
  • Le geste et la parole, París, Albin Michel, 1964-65
  • Les religions de la Préhistoire, París, PUF, 1964
  • Préhistoire de l'art occidental, París, Mazenod, 1965

Referències[modifica]

  1. André Leroi-Gourhan a Hominides.com (francès)
  • Brigitte i Gilles Delluc, «Hommage à André Leroi-Gourhan», Archéologia, n° 212, 1986.
  • Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5.
  • Michel Lorblanchet, Les grottes ornées de la Préhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4.