André Masséna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndré Masséna
Renault - André Masséna, duc de Rivoli, prince d'Essling, maréchal de France (1756-1817).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Andrea Massena Modifica el valor a Wikidata
6 maig 1758 Modifica el valor a Wikidata
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1817 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 28 Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Mayor of Nice (en) Tradueix
Par de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1775–1817
Carrera militar
LleialtatMonarquia Constitucional Francesa Monarquia Constitucional Francesa
França República francesa
França Primer Imperi Francès
Regne de França Regne de França
Branca militarFrança Grande Armée
Rang militarmariscal de l'Imperi
ComandamentV Corps (en) Tradueix i 4th Army Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres de la Revolució Francesa i Guerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FillsVictoire Thècle Masséna
François Victor Masséna Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blason André Masséna (1758-1817).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7802 Modifica el valor a Wikidata

André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817. Fou un militar francès, duc de Rivoli, príncep d'Essling i mariscal de l'Imperi.

Fou nomenat general el 1793. Amb l'exèrcit d'Itàlia participà en les batalles de Millesimo, Montenotte, Dego, Castiglione i del pont d'Arcola. La seva intervenció decidí les batalles de Lodi i de Rivoli. El setembre del 1799 derrotà l'exèrcit rus del general Alexander Korsakov a la segona batalla de Zuric[1] i l'any següent defensà la ciutat de Gènova durant un llarg setge. La seva resistència permeté a Napoleó Bonaparte fer arribar a Itàlia les tropes amb les qui vencé a la batalla de Marengo. El 1804 rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi. Participà les campanyes de Polònia el 1807 i el 1809 combaté a les tropes de la Cinquena Coalició, distingint-se a la batalla d'Aspern-Essling, a la de Wagram i a la de Znaim.

El 1810 fou destinat a la península Ibèrica, on començà capturant Ciudad Rodrigo després d'un setge. Un cop dins de Portugal fou derrotat per Wellington a la batalla de Buçaco el 27 de setembre, no pogué rompre les línies de anglo-portuguesas a la Torres Vedras i les seves tropes van quedar immobilitzades durant mesos. Fou vençut novament a Sabugal el 3 d'abril de 1811. Retirant-se, entre el 3 i el 5 de maig, lliurà la indecisa batalla de Fuentes de Oñoro, prop de Salamanca. Va caure en desgràcia i va haver de cedir el comandament de l'exèrcit al general Marmont i acceptar un càrrec local a Marsella.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Masséna
  1. Nafziger, George F. Historical Dictionary of the Napoleonic Era (en anglès). Scarecrow Press, 2001, p. 266. 

Bibliografia[modifica]