André Masséna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndré Masséna
Andre-massena.jpg
Biografia
Naixement (fr) Andrea Massena
6 de maig de 1758
Niça
Mort 4 d'abril de 1817(1817-04-04) (als 58 anys)
París
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise, 28
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 


  Maire 


  Par de França 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període d'activitat 1775–1817
Lleialtat Monarquia Constitucional Francesa Monarquia Constitucional Francesa
França República francesa
França Primer Imperi Francès
Regne de França Regne de França
Branca militar França Grande Armée
Rang militar mariscal de l'Imperi
Comandament V Corps Tradueix
Conflicte Guerres de la Revolució Francesa i Guerres Napoleòniques
Altres
Títol Duc
Fills Victoire Thècle Masséna
François Victor Masséna
Modifica les dades a Wikidata

André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817. Fou un militar francès, duc de Rivoli, príncep d'Essling i mariscal de l'Imperi.

Fou nomenat general el 1793. Amb l'exèrcit d'Itàlia participà en les batalles de Millesimo, Montenotte, Dego, Castiglione i del pont d'Arcola. La seva intervenció decidí les batalles de Lodi i de Rivoli. El setembre del 1799 derrotà l'exèrcit rus del general Alexander Korsakov a la segona batalla de Zuric[1] i l'any següent defensà la ciutat de Gènova durant un llarg setge. La seva resistència permeté a Napoleó Bonaparte fer arribar a Itàlia les tropes amb les qui vencé a la batalla de Marengo. El 1804 rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi. Participà les campanyes de Polònia el 1807 i el 1809 combaté a les tropes de la Cinquena Coalició, distingint-se a la batalla d'Aspern-Essling, a la de Wagram i a la de Znaim.

El 1810 fou destinat a la península Ibèrica, on començà capturant Ciudad Rodrigo després d'un setge. Un cop dins de Portugal fou derrotat per Wellington a la batalla de Buçaco el 27 de setembre, no pogué rompre les línies de anglo-portuguesas a Torres Vedras i les seves tropes van quedar immobilitzades durant mesos. Fou vençut novament a Sabugal el 3 d'abril de 1811. Retirant-se, entre el 3 i el 5 de maig, lliurà la indecisa batalla de Fuentes de Oñoro, prop de Salamanca. Va caure en desgràcia i va haver de cedir el comandament de l'exèrcit al general Marmont i acceptar un càrrec local a Marsella.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Masséna Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nafziger, George F. Historical Dictionary of the Napoleonic Era (en anglès). Scarecrow Press, 2001, p. 266.