Andratx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAndratx
Escut d'Andratx.svg
Andratx.jpg

Localització
Localització d'Andratx respecte de Mallorca.svg
 39° 34′ 29″ N, 2° 25′ 14″ E / 39.574601°N,2.420554°E / 39.574601; 2.420554
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
Població
Total 11.004 (2018)
• Densitat 135,08 hab/km²
Gentilici Andritxol, andritxola
Geografia
Superfície 81,46 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 101 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Sant Pere
Organització política
• Batle Llorenç Suau Simo
Identificador descriptiu
Codi postal 07150
Fus horari
Codi de municipi INE 07005
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana. Limita a l'est amb Calvià, al nord-est amb Estellencs i amb el Mediterrani al nord, oest i sud. El municipi està format per cinc nuclis de població: Andratx, el Port d'Andratx, l'Arracó, Sant Elm i el Camp de Mar. És un dels municipis de Mallorca amb més percentatge de residents estrangers, aproximadament una quarta part de la població.

Toponímia[modifica]

El topònim d'Andratx apareix documentat dels primers documents després de la Conquesta, sota una gran varietat de formes ortogràfiques les quals, no obstant això, es remeten totes a una mateixa fonologia, [əndɾ'aʧ], la qual coincideix amb la pronúncia actual.[1] Pel que fa a l'origen del topònim, es tracta amb tota certesa d'un topònim anterior a la Conquesta. Hom ha assenyalat la semblança entre aquest topònim i el d'Andarax, el qual, tanmateix, és d'origen desconegut. Joan Coromines proposà de relacionar-lo amb els finals en -tx de Crestatx, Felanitx, Mortitx i tants d'altres, per als quals proposa un mot romanç en plural la s del qual hauria palatalitzat en la parla dels mossàrabs i que hauria desplaçat l'accent. D'aquesta manera, Andratx seria el llatí *antras 'coves', plural de *antra,[2] femení creat en base al neutre plural de antrum.[3]

Andratx era part de la baronia del Pariatge i n'era la vila més important. Es tractava d'un territori originàriament assignat al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou que de 1323 fins a 1811 fou administrat a mitges entre el senyor de la baronia i el rei de Mallorca. El terme pariatge fa referència, precisament, al caràcter bipartit del domini.

Geografia[modifica]

El municipi d'Andratx està situat a l'extrem sud-occidental de la serra de Tramuntana, la serralada més important de l'illa. Cap al migjorn del municipi hi trobam una sèrie de valls, on hi ha els nuclis de població. La part nord del municipi és muntanyosa, seca i agresta, i està pràcticament despoblada. El punt més elevat, a 927 m, és la mola de l'Esclop o sa Madona, com l'anomenen popularment a causa de la seva forma, que sembla una dona ajaguda amb les mans al pit.

Clima[modifica]

El clima no és diferent al de la resta de Mallorca, típicament mediterrani. Els estius són càlids i els hiverns temperats. Les precipitacions tampoc no són gaire abundants i oscil·len a l'entorn dels 500 mm anuals. El percentatge d'humitat és elevat.

Entorn natural[modifica]

Al municipi, s'hi troba l'illa de la Dragonera, Parc Natural de 1995 ençà. És fàcil d'accedir-hi per via marítima, atès que hi ha nombroses empreses que es dediquen al transport fins a l'illa. També cal destacar la contrada de la Trapa, que pertany al Grup d'Ornitologia Balear el qual duu a terme una tasca important per la recuperació de la zona del terrible incendi forestal que sofrí l'any 1994.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
6.516 6.262 6.113 5.778 5.077 3.768 4.113 6.043 6.336 6.869 9.034 10.410
Entitat de població Habitants
Andratx 6.516
El Camp de Mar 188
Port d'Andratx 2.676
S'Arracó 716
Sant Elm 314
Font: IBESTAT

Economia[modifica]

La principal activitat en l'actualitat és el turisme. Dins el municipi hi vénen d'estiuada un gran nombre de famosos, com ara l'exmodel Claudia Schiffer, els expresidents Felipe González i Adolfo Suárez, el ja difunt presentador de televisió Joaquín Prat, el cineasta Guy Hamilton o la cantant d'òpera Régine Crespin, entre d'altres.

L'agricultura i la pesca han romàs reduïdes gairebé per al consum domèstic. Els principals cultius són les ametles, les garroves, les figues i els cítrics (fruiters). També s'hi elaboren els vins Santa Caterina. La pesca també és principalment de caràcter particular. Molts d'andritxols surten a pescar en els seus moments lliures amb un llaüt, una embarcació típicament mallorquina. La indústria és inexistent en el municipi de fa molts anys, però la gent gran encara recorda algunes fàbriques. Les més famoses foren les de sabó, que s'exportava internacionalment.

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments d'Andratx
Torre de cala en Basset

Els principals monuments del municipi són l'església de Santa Maria d'Andratx, l'església de la Mare de Déu del Carme del port d'Andratx, l'església de s'Arracó, el castell de Son Mas (actual ajuntament) i l'antic convent trapenc, avui en ruïnes. També romanen les torres de vigilància de la mola al Port, la de Sant Elm i la de cala en Basset. Hi ha monuments, com ara la torre del Port i el castell de Son Orlandis, que són de propietat privada. Pel que fa a museus, al municipi n'hi ha dos: el Centre cultural d'Andratx, situat al barri de sa Coma, al nord d'Andratx, i el Museu Liedtke al port.

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Andratx». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I. Barcelona: Curial, 1980. ISBN 84-7256-174-7. 
  3. Com prada i fulla són femenins procedents del neutre plural del llatí pratum i folium

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andratx Modifica l'enllaç a Wikidata