Andrea Corsini (cardenal)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndrea Corsini
Palazzo corsini, appartamenti orientali, ritratto di andrea corsini cardinale, di ambito toscano (XVIII sec).JPG
Biografia
Naixement 11 de juny de 1735
Florència
Mort 18 de gener de 1795(1795-01-18) (als 59 anys)
Roma
Lloc d'enterrament Sant Joan del Laterà 
  Bisbe catòlic 

21 juliol 1776 –
  Camarlenc del Col·legi Cardenalici 

1771 – 1772
← Marcantonio Colonna TradueixSimone Buonaccorsi Tradueix →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

24 setembre 1759 –
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 2 de febrer de 1769
Consagració 21 de juliol de 1776
Proclamació cardenalícia 24 de setembre de 1759
per Climent XIII
Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria
Família
Família Corsini
Pares Filippo Corsini i Ottavia Strozzi Majorca Rienzi

Escut d'armes Andrea Corsini

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Andrea Corsini (Florència, 11 de juny de 1735Roma, 18 de gener de 1795) va ser un cardenal italià. És homònim de sant Andreu Corsini, que provenia de la mateixa família.

Biografia[modifica]

Fill de Filippo Corsini i Ottavia Strozzi Mallorca Rienzi, era el besnét del papa Climent XII i nebot del cardenal Neri Maria Corsini.

El Papa Climent XIII el va crear cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria al consistori del 24 de setembre de 1759, quan tenia 24 anys, i tot i que encara no havia rebut els ordes. Quatre mesos més tard va rebre els ordres menors.

En 1769 va ser ordenat sacerdot i més tard aquest mateix any es va optar pel títol de San Matteo in Merulana, del qual va ser l'últim propietari.

El 4 de març de 1771 es va convertir en Camarlenc del Col·legi Cardenalici. Va ser prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica. En 1773 va ser membre de la comissió que va suprimir la Companyia de Jesús. Va ser tresorer del Col·legi Romà i el Seminari Romà.

En 1776 va optar per la seu suburbicària de Sabina i va ser consagrat bisbe. Des 1793 era vicari general de Sa Santedat per a la ciutat de Roma i el districte.

Va consagrar diversos bisbes, entre ells, el 1784, Mercuriale Prati com bisbe de Forlì.

Va morir el 18 de gener de 1795 i el funeral va tenir lloc a la basílica de Santa Maria in Trastevere. Va ser enterrat a la Capella Corsini de la basílica de Sant Joan del Laterà.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Marcantonio Colonna
Berretta cardinalizia.png
Camarlenc del Col·legi Cardenalici

4 de març de 1771 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Simone Buonaccorsi
Precedit per:
Flavio Chigi
Template-Cardinal (not a bishop).svg
Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria

19 de novembre de 1759 - 11 de setembre de 1769
Succeït per:
Francesco d’Elci
Precedit per:
Alberico Archinto
Template-Cardinal (not a bishop).svg
Cardenal prevere de San Matteo in Merulana

11 de setembre de 1769 -15 de juliol de 1776
Succeït per:
Ningú
Títol suprimit el 23 de desembre de 1801
Precedit per:
Marcantonio Colonna
Berretta cardinalizia.png
Cardenal vicari de Roma

1793 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Giulio Anguillara Capece Cavazza della Somaglia
Precedit per:
Carlo Rezzonico el jove
Template-Cardinal (Bishop).svg
Cardenal bisbe de Sabina

15 de juliol de 1776 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Giovanni Archinto