Andrea Levy Soler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndrea Levy Soler
(Andrea Levy) Isabel Díaz Ayuso junto a Jose Luís Rodriguez Almeida y Andrea Levy realizan un paseo por El Rastro madrileño. (45978017475) (cropped).jpg
Andrea Levy (2019)
Biografia
Naixement 3 maig 1984 (35 anys)
Barcelona
Escudo de Madrid.svg  Regidora de l'Ajuntament de Madrid 

15 juny 2019 –

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 – 9 maig 2019 – Daniel Serrano Coronado →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
Educació Universitat de Barcelona . llicenciatura en Dret
Activitat
Ocupació Política, advocada i assessora
Partit Partit Popular

Facebook: andrea.levy.soler Twitter: ALevySoler
Modifica les dades a Wikidata

Andrea Levy Soler (Barcelona, 3 de maig de 1984) és una advocada i política catalana. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Des de juny de 2015 és vicesecretària d'estudis i programes del Partit Popular.

Biografia[modifica]

Va créixer a la plaça Bonanova de Barcelona. Encara que el seu cognom té tradició en el judaisme, el seu pare no la va educar en la cultura jueva. Va estudiar al Liceu Francès. Abans de començar la universitat va passar uns mesos a Londres on durant un trimestre va realitzar un curs de dibuix en el Central Saint Martins.[1] Va tornar de Londres per estudiar Relacions Internacionals i Protocol per l'Escola Internacional de Protocol.[2] Va treballar dos anys amb una beca com a tècnica en el departament d'Agricultura de la Generalitat al capdavant del qual estava Antoni Siurana. Va ser en aquesta etapa, explica la mateixa Levy en diverses entrevistes, quan va començar a interessar-se per la política.

Quan va acabar Relacions Internacionals va començar Dret a la Universitat de Barcelona on va crear el grup de Noves Generacions. Mentre estudiava, va treballar en el despatx de Roca Junyent i posteriorment en l'agència de comunicació Tinkle. Després de llicenciar-se, al setembre de 2011, va treballar en el despatx d'advocats Uría Menéndez fins a 2013.[1]

Trajectòria política[modifica]

Es va afiliar al Partit Popular de Catalunya el 2004.[3] L'any 2011 va ser nomenada vicesecretària de comunicació de les Noves Generacions del partit a Catalunya i en el mateix any vicesecretària de Relacions Internacionals també de Noves Generacions en l'àmbit estatal.[4] En aquest any a més de ser consellera del districte de Gràcia (Barcelona), era vocal del comitè de drets i garanties del PP i membre de la junta directiva del PPC.[5]

El 2012, a partir del XII Congrés del PP català, es va incorporar a l'equip d'Alicia Sánchez-Camacho en el Partit Popular de Catalunya com a vicesecretària d'estudis i programes.[6] El 2013 va deixar el seu treball com a advocada per dedicar-se de ple a la política.[7][1] En les eleccions europees de maig de 2014 va ser candidata per primera vegada en uns comicis.[3] El seu nom va ocupar el lloc 39 de la llista del Partit Popular encapçalada per Miguel Arias Cañete.[8]

El juny de 2015 Levy va fer el salt a la política espanyola de la mà de Mariano Rajoy, que la nomena vicesecretària d'estudis i programes del Partit Popular i a qui incorpora a la direcció del partit junt altres joves com Pablo Casado i Javier Maroto amb l'objectiu de, segons analistes polítics, «renovar la cara i el discurs del partit».[2] En alguns mitjans, la consideren propera a Jorge Moragas, director del gabinet de presidència.[9] De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va participar en la candidatura del Partit Popular Català com a número dos de Xavier García Albiol.[10]

Segons alguns analistes, Levy pertany a la nova generació de polítics «que s'ha fet gran en els platós» com Pablo Iglesias, Ada Colau i Albert Rivera.[1] Des de 2013 ha estat col·laboradora habitual de tertúlies en programes com El món a RAC 1, 8 al dia, debats de TV3 i l'edició catalana d'El MundoEn les seves intervencions públiques s'ha mostrat crítica amb algunes posicions del seu partit i defensora de la igualtat.[11]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reescollida diputada pel Partit Popular.[12]

Vida personal[modifica]

Levy havia estat parella de l'escriptor i periodista Enric Vila,[1] fins que el 2015 s'instal·là a Madrid a causa del nou càrrec directiu al PP.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La bomba Levy». El Español, 11-07-2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 «Andrea Levy, chica nueva en la calle Génova». La Vanguardia, 28-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 «El PPC incluye Andrea Levy Soler en la lista para las europeas». E-noticies, 10-04-2014. [Consulta: 4 juliol 2015].
  4. «Andrea Levy, una apuesta por el criterio propio». El Mundo, 18-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  5. «Candidatura del PPC al Congreso de los Diputados y al Senado». PP Cataluña, 14-10-2011. [Consulta: 13 juliol 2015].
  6. «Andrea Levy: «Hubo dos indignados: los de los smartphones y los que votaron al PP»». La Razón, 22-05-2012. [Consulta: 4 juliol 2015].
  7. «Andrea Levy fue becaria del consejero Antoni Siurana». El Triangle, 25-06-2015. [Consulta: 5 juliol 2015].
  8. «Lista oficial del PP a las elecciones europeas 25 de mayo 2014». [Consulta: 4 juliol 2015].
  9. «Andrea Levy, la cara y la voz del PP catalán apadrinada por Moragas». La Razón, 19-06-2015.
  10. Noguer, Miquel «Rajoy encarga a Albiol encabezar la marca España en Cataluña». El País, 29-07-2015 [Consulta: 30 juliol 2015].
  11. «Andrea Levy Soler: “El PP no es un partido machista”». Ediciones La 22. [Consulta: 4 juliol 2015].
  12. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en ca). [Consulta: 22 desembre 2017].
  13. "Pau Roca, el guitarrista indie que ha conquistado a Andrea Levy". La Razón, 12 set. 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea Levy Soler Modifica l'enllaç a Wikidata