Vés al contingut

Andregot Galindes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndregot Galindes
Biografia
Naixementc. dècada del 910 Modifica el valor a Wikidata
comtat d'Aragó (Regne de Pamplona) Modifica el valor a Wikidata
Mort972 Modifica el valor a Wikidata (52/62 anys)
Oibar Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Pamplona
935 – 942
← Toda de PamplonaTeresa de Lleó →
Comtessa d'Aragó
922 (Gregorià) – 942
← Galí II d'AragóSanç Garcés II de Pamplona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGalíndez Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGarcia Sanxes I de Pamplona (933–942) Modifica el valor a Wikidata
FillsSanç Garcés II de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
ParesGalí II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata  i Sança Garcés Modifica el valor a Wikidata
GermansToda Galindes, Redempt Galindes d'Aragó, Miró Galindes d'Aragó i Belasquita Galindes d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Andregot Galindes (?, ca. 910/918 – Aibar, 971/972) va ser comtessa d'Aragó de 922 a 942, i pel seu matrimoni amb Garcia Sanxes I va ser reina de Pamplona de 935 a 942 aproximadament, quan sembla que va ser repudiada pel seu marit. Després de la nul·litat matrimonial, va cedir els drets sobre el comtat d'Aragó al seu fill, encara menor d'edat. Amb tot, va conservar el títol de reina i va establir-se a l'àrea de Lumbier, dotada de béns immobles i on es citada com a governant.

Orígens[modifica]

Va néixer a la dècada del 910,[1] el mateix any o bé més tard, vers 918.[2] Era filla de l'anterior comte, Galí II Asnar i de la seva muller, Sança Garcés,[3] filla del noble Garcia Ximenes, que va ser regent del regne de Pamplona, i d'Ònnega Rebelle de Sangüesa.[1]

Comtessa i reina[modifica]

En general, es considera que va ser comtessa d'Aragó a la mort del seu pare el 922.[1][2][3]

Segons Thierry Stasser, el seu oncle, Sanç I va prendre el control del comtat, tot i que el difunt comte deixava tres hereves: Toda, la mateixa Andregot i Belasquita. És probable, que fossin portades a la cort de Pamplona, es criessin amb els seus cosins, i Andregot fos promesa amb l'hereu del rei,[4] que, a més, era el seu cosí germà.[2]

El matrimoni es va celebrar fins a 932 o 935,[4] en una conjuntura política especial, quan la reina Toda, vídua de Sanç I, va mantenir una entrevista a Calahorra l'estiu de 934 amb el califa Abd-ar-Rahman III, del qual va obtenir el reconeixement del seu fill, Garcia Sanxes I, com a «senyor» de Pamplona i de les terres de La Rioja al voltant de la ciutat de Nájera.[1]

En tot cas, arran del matrimoni va aportar el comtat d'Aragó al regne de Pamplona.[3][5] Segons Ángel Martín, el comtat va ser integrat en circumstàncies concretes desconegudes, perquè també hi tenien dret les seves germanes, especialment Toda, la més gran, que era nascuda del primer matrimoni del difunt comte amb Acibel·la de Gascunya, però que no va reclamar-lo.[1]

Del matrimoni amb Garcia Sanxes va néixer el successor al tron, Sanç Garcés II.[6]

Retir[modifica]

Entre 941 i 942, Andregot va ser repudiada pel seu marit.[2] Garcia Sanxes va aprofitar els seus interessos envers el regne de Lleó per concertar el seu matrimoni amb Teresa, filla de Ramir II de Lleó. Per anul·lar el matrimoni va al·legar que el matrimoni no era vàlid per raó de parentesc, atès que eren cosins germans, altrament un motiu gens freqüent en un moment que hi havia una gran endogàmia entre els governants del moment.[1]

La ruptura no va impedir que a la mort de Garcia Sanxes el 972, el seu fill Sanç II, nascut d'Andregot, heretés el regne, i fins i tot comptés amb la col·laboració del seu germanastra, Ramir Garcés, nascut del segon matrimoni del seu pare.[1] A més, amb la dissolució del matrimoni, els drets del comtat van passar directament al seu fill, que va governar sobre el comtat en assolir la majoria d'edat.[3]

Pel que fa a la seva vida, poc se sap fins a la mort del seu exmarit, i només apareix amb posterioritat a Lumbier utilitzant el títol de reina,[6] i donatada de béns immobles i on es diu que regnava.[1] Com a tal també va encapçalar, juntament amb el seu fill i la seva muller, Urraca Fernández, la donació de la vila de Javier de Martes a favor del monestir de San Pedro de Sirena. També va fer de mediadora en un conflicte d'interessos a favor de l'església de Santa Maria i San Saturnino de Lisabe.[1]

No se sap amb seguretat si va conviure amb la seva germana Belasquita, casada amb un noble local. En tot cas, si es diu que durant el retir Andregot, amb la col·laboració de diverses ancianes, va fer posar per escrit els antecedents de la seva família remuntant-se fins al seu rebesavi, Asnar I Galí, coetani de Carlemany.[1]

La seva mort se situa entre el 29 de juny de 971 i el 14 de juliol de 972,[2] hom afirma que a la vila d'Aibar.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Martín Duque, Ángel. «Andregoto Galíndez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 135. ISBN 978-84-340-2781-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Andregoto Galíndez» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 13 maig 2022].
  4. 4,0 4,1 Stasser, Thierry «Consanguinite et alliances dynastiques en Espagne au Haut Moyen Age: la politique matrimoniale de la reine Tota de Navarre». Hidalguía, núm. 277, novembre 1999, pàg. 829.
  5. «Andregoto Galíndez» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. El Periódico de Aragón. Arxivat de l'original el 19 de maig 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  6. 6,0 6,1 «Andregoto Galíndez» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 13 maig 2022].