Andrei Eixpai

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndrei Eixpai
Композитор Андрей Яковлевич Эшпай.jpg
modifica
Biografia
Naixement15 maig 1925 modifica
Kozmodemyansk (en) Tradueix modifica
Mort8 novembre 2015 modifica (90 anys)
Moscou (Rússia) modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Novodévitxi modifica
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou (–1953)
Q4525065 Tradueix (–1941)
Academic Music College of the Moscow Conservatory (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, compositor de bandes sonores i pedagog musical modifica
OcupadorConservatori de Moscou modifica
GènereÒpera, ballet, cantata, música en el cinema, música clàssica del segle XX, simfonia i cançó modifica
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial modifica
InstrumentPiano modifica
Família
FillsAndrei Eshpai (en) Tradueix modifica
PareYakov Eshpay (en) Tradueix modifica

IMDB: nm0006062 Musicbrainz: f16b4bfe-be6d-4f9e-a89b-4e7e97aaf2c6 Modifica els identificadors a Wikidata

Andrei Iàkovlevitx Eixpai, en rus: Андре́й Я́ковлевич Эшпа́й (Kosmodemiansk, 15 de maig de 1925 - Moscou, 8 de novembre de 2015) fou un compositor rus.

Inicià els seus estudis musicals en l'Institut Gnessin de Moscou, interrompent-los després de prendre part en el conflicte bèl·lic, en el que va merèixer l'orde de l'Estrella Roja. Recomençats els estudis en el Conservatori de Moscou sota la direcció de Miaskovski i de Gólubev, i després es perfeccionà amb Aram Khatxaturian. És considerat com el màxim representant de l'escola nacional dels maris, poble de llengua finesa, de les quals esplèndides melodies en va fer gran ús en les seves composicions.

És autor de tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra, una cantata titulada Lenin amb nosaltres sobre versos de Maiakovski, nombroses peces pianístiques, així com un concert per a orquestra amb trompeta solista, vibràfon i contrabaix, en el que inclou alguns elements de jazz. Entre les seves últimes composicions cal citar Danses simfòniques sobre temes populars dels maris. També va compondre música per al cinema i l'opereta.

El seu estil compositiu, encara que dintre del respecte a la tradició russa, s'enriquia amb elements impressionistes de tipus ravelià.

Bibliografia[modifica]

  • Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 388. (ISBN 84-7291-226-4)