Vés al contingut

Andrei Kurkov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrei Kurkov
Imatge
(2025) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Búdogoixtx (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat lingüística nacional de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa, literatura de no-ficció, literatura infantil i guió cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Kíiv
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, traductor, guionista de cinema, editor col·laborador, guionista, periodista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereProsa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0475779 TMDB (persona): 1397899 Goodreads (autor): 88420 Modifica el valor a Wikidata

Andrei Iúrievitx Kurkov (en ucraïnès: Андрій Юрійович Курков; en rus: Андре́й Ю́рьевич Курко́в; Leningrad, 23 d'abril de 1961) és un intel·lectual i escriptor ucraïnès en llengua russa, i també en ucraïnès.[1][2] És autor de més de 20 novel·les, entre elles el best-seller Smert postoronnego (Mort d'un foraster, traduït al castellà com a Muerte de un pingüino), traduït a més de 30 llengües,[3] més de 20 llibres per a infants[4] i una vintena de guions de documental, de ficció i de telefim. La seva obra està traduïda a més de 37 idiomes[5][6] i s'ha publicat a 65 països.[7] Kurkov, que ha estat durant molt de temps comentarista sobre qüestions d'Ucraïna per als mitjans de comunicació internacionals, ha escrit diversos articles per a publicacions d'arreu del món. Els seus llibres destaquen per l'humor negre, la descripció de la realitat postsoviètica i els elements surrealistes.[3][6]

Kurkov viu a Kíiv amb la seva esposa anglesa, Elizabeth, i els seus tres fills. Després de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, es va convertir en un desplaçat intern, i continua escrivint i manifestant-se sobre la guerra.[8]

Biografia

[modifica]

El pare de Kurkov era pilot de proves i la seva mare era metgessa.[9] Va començar a escriure als set anys[10] quan, després de la mort de dos dels seus tres hàmsters, va escriure un poema sobre la solitud de la mascota que quedava. També va produir poesia sobre Lenin inspirada per l'educació soviètica de l'època.

Després d'haver-se graduat a l'Institut de Llengües Estrangeres de Kíiv, i com a traductor del japonès, va ser destinat al servei militar d'assistent a la KGB.[9] Més endavant, va aconseguir que el canviessin al servei de la policia militar, fet que li va proporcionar un major grau de llibertat en un lloc de guàrdia a la presó d'Odessa.[10] Va ser durant aquest període que Kurkov va escriure totes les històries dels seus fills.

La seva primera novel·la es va publicar dues setmanes abans de la dissolució de la Unió Soviètica i va ser quan va fer els primers passos cap a l'autoedició. Amb diners prestats d'amistats va finançar el seu treball i va aconseguir publicar de manera independent.[9] Mentre organitzava la distribució també venia còpies en mà a les parades dels carrers més concorreguts. Com molts escriptors d'èxit, Kurkov va tenir dificultats per obtenir el seu primer contracte editorial: va rebre 500 rebuigs abans de ser acceptat, temps en el qual havia escrit gairebé vuit novel·les completes. El 2018 va ser elegit president del PEN Ucraïna.[11]

La seva novel·la Bickfordov mir (El mon de Bickford, 2009) va ser qualificada per Sam Leith al Financial Times com «una mena d'encreuament entre The Pilgrim's Progress, Catch-22, El cor de les tenebres i La carretera de Cormac McCarthy, amb un tènue ombrejat, aquí i allà, de Samuel Beckett: una sàtira absurda insistentment onírica modelada per la immensitat de la massa terrestre de Rússia i la bogeria de la seva ideologia de l'era soviètica»,[12] i per The Guardian com una «obra que desafia el gènere, que fusiona l'aventura picaresca amb la paràbola postapocalíptica», mentre que el mateix Kurkov la va considerar «la més estimada i important de totes les meves obres».[13][14]

La novel·la Sèryie ptxoly (Abelles grises), que té «elements tant de la faula com de l'èpica»,[15] dramatitza sobre el conflicte del seu país a través de les aventures d'un apicultor.[16][15][17]

Obra publicada

[modifica]

Aquí unes llistes d'algunes de les seves obres.

Ficció

[modifica]
Novel·les i novel·les curtes
Títol original en rus Títol en ucraïnès

(versió original, o títol de la traducció)

 Traducció literal del títol al català
(a 2025 encara no s'ha traduït cap obra al català)		 Títol en castellà

(quan s'ha publicat una traducció. Diverses obres s'han traduït al castellà, cap al català a 2025)

Не приведи меня в Кенгаракс (1991) Не приведи мене до Кенгаракса (no traduït) No em porteu a Kengarags
Любимая песня космополита

(novel·la curta, 1992)

 Улюблена пісня космополіту

(Navtxalna knyha - Bohdan Books, 2005), traducció: [18][19][20]

 La cançó preferida del cosmopòlita
Бикфордов мир (1993) Бікфордів світ
(Khàrkiv: Folio, 1993, 2013), traducció: Víktor S. Boiko		 La metxa lenta o La metxa Bickford

(o, més literalment, El mon de Bickford o El mon bickfordià), traduït a l'anglès com a The Bickford Fuse[21]
Милый друг, товарищ покойника (1995) Приятель небіжчика
(Kíiv: Hramota, 2003; Khàrkiv: Folio, 2018), traducció: Les' Herassimtxuk		 Estimat amic, col·lega del difunt Querido amigo compañero del difunto
(Madrid: Lengua de Trapo, 2004), traducció d'Olga Batsiukova i Virginia Rodríguez Cerdá[22][23]
Смерть постороннего
(Vintage Books, 1996)

Пикник на льду № 1 (1997)

 Смерть чужого
(Kíiv, 2000, 2003),
Пікнік на льоду (Khàrkiv: Folio: 2017, 2025), traducció: Les' Herassimtxuk[24]		 Mort d'un foraster; Altres títols:

Pícnic sobre gel (de la traducció a l'alemany Picknick auf dem Eis, 1999);
Mort amb pingüí (de la traducció al castellà o a l'anglès(?) Death and the Penguin, 2001)

 Muerte con pingüino

(Editorial El Tercer Nombre, 2007; Plaza&Janés, 2001; Bcn: Blackie Books, 2017, 2023), traducció: Anne-Hélène Suárez (2001);[25] Mario Grande i Mercedes Fernández[26][27][28]

Добрый ангел смерти (1997) Лагідний янгол смерті
(Kíiv: KM Publishing, 2009), traducció: Vita Levitska		 El bon àngel de la mort, o, de l'ucraïnès, El dolç àngel de la mort
География одиночного выстрела (2003)

Trilogia: Сказание об истинно народном контролёре; Судьба попугая; Пуля нашла героя

 (no traduït) Geografia d'un sol tret (2003)
Trilogia:

La història d'un veritable controlador del poble; El destí d'un lloro; La bala trobà un heroi
Последняя любовь президента (2004) Останнє кохання президента
(Ternòpill: Навчальна книга — Богдан, 2005; Khàrkiv: Folio, 2019)

traducció: V. Sahan (2005); Víktor Boiko

 L'últim amor del president
Закон улитки (Пикник на льду № 2), (2002) Смерть або Закон равлика
(Kíiv: Hramota, 2003; Khàrkiv: Folio, 2017), traducció Les' Herassymtxuk		 La llei del cargol (Pícnic sobre gel núm. 2), traduït a l'anglès com Penguin Lost (2005) Pingüino perdido
(Editorial El Tercer Nombre, 2005; Blackie Books, 2025), traducció: Mercedes Fernández Cuesta i Mario Grande (Atalaire)[29][30]
Ночной молочник

(2007, Khàrkiv: Folio, 2008)[31]

 Нічний молочник

(Khàrkiv: Folio, 2008 i Nora-Druk, 2008), traducció d'Ostap Slivinskyi[32][33][34]

 El lleter nocturn
Садовник из Очакова
(Khàrkiv: Folio, 2010)		 Садівник з Очакова
(Khàrkiv: Folio, 2010), traducció: Tatiana Naümko[35]		 El jardiner d'Otxàkiv El jardinero de Ochákov
(Bcn: Blackie Books, 2019), traducció: Marta Rebón
Львовская гастроль Джими Хендрикса

(Khàrkiv: Folio, 2012)[36]

 Львівська гастроль Джимі Хендрікса

(Khàrkiv: Folio, 2013, 2014 en tapa dura), traducció de Víktor Boiko[37][38]

 La gira de Jimi Hendrix a Lviv
Серые пчелы
(Khàrkiv: Folio, 2018)[39]		 Сірі Бджоли
(Khàrkiv: Folio, 2018), traducció: Kateryna Issàienko[40]		 Abelles grises Abejas grises
(Madrid: Alfaguara, Bcn: grup Penguin Random House, 2018), traducció: Esther Cruz Santaella[41]
Самсон и Надежда
(Khàrkiv: Folio, 2020)		 Самсон і Надія
(Khàrkiv: Folio, 2021), traducció: Víktor Boiko[42]		 En Samsó i l'Esperança Samsón y Nadiezhda
(Madrid: Alfaguara, Bcn: grup Penguin Random House, 2022), traducció: Marta Sánchez-Nieves Fernández[43][44]
Серце — не мясо

(Khàrkiv: Folio, 2021)[45] Novel·la negra, novel·la històrica (Kíiv, 1919)

 Серце — не м’ясо

(Khàrkiv: Folio, 2024) , traducció de Víktor Boiko[46]

 El cor no és carn
Шенгенська історія. Литовський роман

(Khàrkiv: Folio, 2023), traducció de Ièvhen Tarnavskyi

 Una història de Schengen. Una novel·la lituana
Лазнева справа

(Khàrkiv: Folio, 2025), traducció de Víktor Boiko[47] novel·la negra, novel·la històrica

 L'afer de la casa de banys

És la continuació de En Samsó i l'Esperança i El cor no és carn
Ключи Марии Ключі Марії

en col·laboració amb Iurii Vynnytxuk / Iuri Vinnitxuk (Khàrkiv: Folio, 2025), novel·la[48]

 Les claus de la Maria

Literatura infantil

[modifica]
Literatura infantil
Títol original en rus Títol en ucraïnès

(original, o títol de la traducció)

 Traducció literal del títol al català
(a 2025 encara no s'ha traduït cap obra al català)		 Títol en castellà

(quan s'ha publicat una traducció)

11 необыкновенностей из жизни чепухоносиков, их друзей и знакомых (1991) Пригоди пустомеликів та інші історії

Inclou 3 llibres anteriors: «11 оказій із життя пустомеликів, їх друзів і сусідів», «Школа котоповітроплавання» i «Велика повітроплавна подорож» (Kíiv: Makhaon-Ucraïna, 2003), traducció: Volodímir Herman[49]

 11 coses inusuals de la vida dels capsigranyets, els seus amics i coneguts
Приключения чепухоносиков, 2007 Пригоди пустомеликів та інші історії

(Kíiv: Makhaon-Ucraïna, 2003), traducció: Volodímir Herman[49]

 Aventures d'uns capsigranyets
Школа котовоздухоплавания, 2007 Казки про пилососика Гошу.

Школа котоповітроплавання (Khàrkiv: Folio, 2020), traducció de Víktor Boiko i Oleksandra Lomaka[50]

 Contes de l'aspiradora Hoixa; seguit d'Escola d'aeronàutica felina

Assaig

[modifica]
Assaig, no ficció
Títol original

en anglès, alemany, rus o altres idiomes

Títol en ucraïnès

(original, o títol de la traducció)

 Traducció literal del títol al català
(a 2025 encara no s'ha traduït cap obra al català)		 Títol en castellà

(quan s'ha publicat una traducció)

obra publicada per primer cop en alemany:

Ukrainisches Tagebuch. Aufzeichnungen aus dem Herzen des Protests (Haymon Verlag, 2014), traducció de Steffen Beilich. ISBN 978-3-7099-7154-3

 en anglès apareix com a:

Ukraine Diaries: Dispatches from Kiev (Londres: Harvill Secker, 2014), traducció de Sam Taylor, amb epíleg traduït per Amanda Love Darragh[51][52]

 Diari ucraïnès: Notes des del cor de la protesta
originalment en ucraïnès Рух «Емаус»: Історія солідарності (Lviv: Astroliàbia / Astrolabe Publishing, 2017)[53] El moviment Emaus. Una història de solidaritat
obra publicada per primer cop en anglès:

Diary of an Invasion: The Russian Invasion of Ukraine (Londres: Mountain Leopard Press, 2022)[54]

 Щоденник агресії. Російське вторгнення в Україну

(Khàrkiv: Folio, 2023), traducció de Iúlia Kozlova

 Diari d'una invasió. La invasió russa d'Ucraïna

en ucraïnès: Diari de l'agressió

 Diario de una invasión
(Bcn: Editorial Debate / Penguin Random House, novembre 2022)

ISBN 978-84-19399-52-6 Traducció: María Serrano Giménez i Pablo Hermida Lezcano[55][56]

publicat per primer cop en anglès:

Our Daily War (Londres: Open Borders Press, Orenda Books, juliol de 2024)[57][58]

 La nostra guerra diària
(original en ucraïnès) Щоденник агресії. Книга 2

(Khàrkiv: Folio, 2024)[59]

 Diari de l'agressió. Llibre segon

Referències

[modifica]
  1. ↑ Saura, Gemma. «Andréi Kurkov: “No publicaré en rus mentre hi hagi guerra a Ucraïna”». La Vanguardia en català, 14-09-2022. [Consulta: 2 agost 2025].
  2. ↑ Grieco, Florencia. «La invasión a Ucrania por Andréi Kurkov: «La guerra nos ha radicalizado a todos»» (en castellà). Lengua. Una revista para leer. Penguin Libros, 2023. [Consulta: 2 agost 2025].
  3. 1 2 «Andrei Kurkov. Escriptor i president del PEN Ucraïna». Biennal de Pensament, Ajuntament de Barcelona, 2022. [Consulta: 2 agost 2025].
  4. ↑ Kemp, Ruth Ahmedzai. «Ukrainian children’s books: recommendations for publishers» (en anglès). WorldKidLit, 09-05-2022. [Consulta: 2 agost 2025].
  5. ↑ «Andrei Kurkov (fitxa)» (en castellà). Penguin Libros, 2023. [Consulta: 2 agost 2025].
  6. 1 2 Muñoz i Lloret, Josep M. «L'entrevista: Andrei Kurkov, l'escriptor i la guerra». L'Avenç. Revista de història i cultura, 496, 2022, pàg. 26. ISSN: 0210-0150. - resum de l'entrevista en català, republicada a Dialnet, Universitat de la Rioja.
  7. ↑ Vannek, Ludmila. «Radio Liberty interview with Andrey Kurkov». Radiosvoboda.org, 07-04-2013. [Consulta: 1r octubre 2015].
  8. ↑ «Letter from Ukraine». BBC Radio 4. [Consulta: 13 març 2022].
  9. 1 2 3 «A life in books: Andrey Kurkov» (en anglès), 29-07-2011. [Consulta: 14 març 2022].
  10. 1 2 Bhula, Pooja. «'A book is like a battery that passes on energy'» (en anglès). The Hindu Business Line, 10-04-2020. [Consulta: 13 març 2022].
  11. ↑ «Andrii Kurkov – PEN Ukraine's New President» (en anglès). Pen.org.ua, 17-12-2018. Arxivat de l'original el 30 de gener 2019. [Consulta: 29 gener 2019].
  12. ↑ (en anglès) , 29-04-2016.
  13. ↑ Taplin, Phoebe. «The Bickford Fuse by Andrey Kurkov review – a Soviet Pilgrim's Progress» (en anglès). The Guardian, 13-05-2016. [Consulta: 16 febrer 2019].
  14. ↑ Dickinson, Charlie. «The Bickford Fuse by Andrey Kurkov» (en anglès). hackwriters.com, The International Writers Magazine, 01-05-2017. [Consulta: 13 març 2022].
  15. 1 2 Blacker, Uilleam. «Apiculture: Kindness bewildered by crisis in Andrey Kurkov's Grey Bees» (en anglès). Times Literary Supplement, 05-02-2021. [Consulta: 13 març 2022].
  16. ↑ «Un mestre en zona de combat». La Vanguardia en català. PressReader, 30-12-2022.
  17. ↑ «Grey Bees» (en anglès). Hachette.
  18. ↑ «Улюблена пісня космополіта» (en anglès). Goodreads. [Consulta: 10 agost 2025].
  19. ↑ «Улюблена пісня космополіта: Роман. Курков А.Ю., Курков Андрій, Book of publisher Навчальна книга - Богдан in the online bookstore Knyharnia.eu» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2025].
  20. ↑ «Улюблена пісня космополіта: Роман.» (en ucraïnès). Bohdan Books. [Consulta: 10 agost 2025].
  21. ↑ Taplin, Phoebe «The Bickford Fuse by Andrey Kurkov review – a Soviet Pilgrim’s Progress» (en anglès). The Guardian, 13-05-2016. ISSN: 0261-3077.
  22. ↑ Querido amigo compañero del difunto. ISBN 978-84-96080-31-7.
  23. ↑ Tipos infames. QUERIDO AMIGO, COMPAÑERO DEL DIFUNTO (en castellà).
  24. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Пікнік на льоду (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-7959-6.
  25. ↑ Picnic sobre hielo. ISBN 978-84-01-32879-4.
  26. ↑ Haro, Manel. «Un pingüí trist en la convulsa i grisa societat postsoviètica». Llegir.cat, febrer 2018. [Consulta: 2 agost 2025].
  27. ↑ Garrigós, Jordi. «Vida i misèria amb un pingüí deprimit». Diari Ara, 30-03-2018. [Consulta: 2 agost 2025].
  28. ↑ «Muerte con pingüino» (en castellà). Blackie Books. [Consulta: 10 agost 2025].
  29. ↑ Pingüino perdido. Llibreria La Central. ISBN 978-84-934105-8-2.
  30. ↑ «Pingüino perdido» (en castellà). Blackie Books. [Consulta: 2 agost 2025].
  31. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Ночной молочник (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-4056-5.
  32. ↑ «"Нічний молочник" Андрій Курков | Електронна книга в форматі epub, pdf» (en ucraïnès). [Consulta: 10 agost 2025].
  33. ↑ «Нічний молочник» (en ucraïnès). Knihàrnia Ye / Llibreria Ie. [Consulta: 10 agost 2025].
  34. ↑ «Андрій Курков, «Нічний молочник», видавництво «Нора-Друк»» (en ucraïnès). Dzérkalo tíjnia (El mirall de la setmana). [Consulta: 10 agost 2025].
  35. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Садівник з Очакова (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-8196-4.
  36. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Львовская гастроль Джими Хендрикса (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-5886-7.
  37. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Львівська гастроль Джимі Хендрікса (м) (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-6555-1.
  38. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Львівська гастроль Джимі Хендрікса (т) (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-5887-4.
  39. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Серые пчелы (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-8203-9.
  40. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Сірі Бджоли (en ucraïnès). ISBN 978-617-551-231-9.
  41. ↑ Llibreria La Central. Abejas grises. ISBN 978-84-204-6362-9.
  42. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Самсон і Надія (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-9656-2.
  43. ↑ PenguinLibros. «Samsón y Nadiezhda | Penguin Libros» (en castellà). Arxivat de l'original el 2023-01-06. [Consulta: 10 agost 2025].
  44. ↑ Ros, Cristina. «'Samsón y Nadiezhda': un hombre corriente en tiempos de guerra» (en castellà). The Objective, 05-04-2024. [Consulta: 10 agost 2025].
  45. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Сердце – не мясо (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-9782-8.
  46. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Серце — не м’ясо (en ucraïnès). ISBN 978-617-551-426-9.
  47. ↑ Editorial Folio, Khàrkiv. Лазнева справа (en ucraïnès). ISBN 978-617-8631-12-3.
  48. ↑ Ключі Марії (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-9301-1.
  49. 1 2 Pylypenko, Daryna. «Андрій Курков «Пригоди пустомеликів та інші історії»» (en ua). Bookchest. [Consulta: 10 agost 2025].
  50. ↑ Казки про пилососика Гошу. Школа котоповітроплавання (en ucraïnès). ISBN 978-966-03-8985-4.
  51. ↑ Kurkov, Andreĭ; Taylor, Sam; Darragh, Amanda Love. Ukraine diaries: dispatches from Kiev. London: Harvill Secker, 2014. ISBN 978-1-84655-947-1.
  52. ↑ KURKOV, Andrey. Ukraine diaries: dispatches from Kiev/ translated by Sam Taylor with an afterword translated by Amanda Love Darragh (en anglès). Harvill Secker, 2014. ISBN 978-1-84655-947-1.
  53. ↑ «The Emmaus Movement: History of Solidarity (Andrii Kurkov)» (en anglès). Astrolabe Publishing. [Consulta: 2 agost 2025].
  54. ↑ Morrison, Blake «Diary of an Invasion by Andrey Kurkov review – Ukrainian life turned upside down» (en anglès). The Guardian, 05-10-2022. ISSN: 0261-3077.
  55. ↑ «Diario de una invasión, llibre de Kurkov, Andrei». Abacus Coop. [Consulta: 2 agost 2025].
  56. ↑ Llibreria La Central. Diario de una invasión. ISBN 978-84-19399-52-6.
  57. ↑ «Our Daily War – Orenda Books» (en anglès britànic). [Consulta: 2 agost 2025].
  58. ↑ mgriffiths163. «Our Daily War by Andrey Kurkov» (en anglès). Jen Med's Book Reviews, 31-07-2024. [Consulta: 2 agost 2025].
  59. ↑ Щоденник агресії. Книга 2 (en ucraïnès). ISBN 978-617-551-727-7.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andrei_Kurkov&oldid=36671192»