Andrei Rubliov
 Icona de la Trinitat, la més coneguda de Rubliov (Moscou, Galeria Tretiakov | |
| Nom original | (ru) Андрей Рублёв  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Андрей Рублёв (Andrei Rubliov) dècada del 1360 Gran Ducat de Moscou |
| Mort | 29 gener 1430 (Gregorià) (60/70 anys) Monestir d'Andronikov |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
| Sepultura | Catedral del Salvador del Monestir d'Andrónikov (Moscou) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, iconògraf, il·luminador |
| Gènere | Pintura d'icones i miniatura |
| Professors | Teòfanes el Grec |
| pare venerable | |
| Celebració | Església Ortodoxa |
| Canonització | Juny de 1988 , Monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (Moscou) nomenat per Sant Sínode de Govern del Patriarcat de Moscou |
| Pelegrinatge | Monestir d'Andrónikov (Moscou) |
| Festivitat | 4 de juliol (calendari julià, correspon al 16 de juliol del gregorià), 29 de gener (julià, correspon a l'11 de febrer gregorià) |
| Iconografia | Monjo amb una icona pintada a les mans |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | andrey-rublev.ru |
  | |
Andrei Rubliov (en rus Андрей Рублёв), de vegades es fa servir la transcripció anglesa Andrei Rublev (Rússia, 1360 - 1370 - Monestir d'Andrónikov, Moscou, 29 de gener de 1427 o 1430), fou un monjo ortodox rus del segle xv, pintor, considerat el més destacat iconògraf de la Rússia medieval. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.[1]
Rubliov és considerat com un veritable artista i creador, en el sentit ple de les paraules. No es limitava a transmetre els estereotips artesanals del disseny romà d'Orient, sinó que li va afegir un toc molt característic i, sobretot, va crear nous tipus religiosos amb un nou estil amb un nou significat espiritual.[2]
Biografia[modifica]
Hi ha poca informació sobre la seva vida. Probablement, va viure al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, prop de Moscou, en temps del patriarca Níkon de Ràdonej, que va esdevenir hegumen després de la mort de sant Sergi de Ràdonej el 1392.
La primera menció de Rubliov és de l'any 1405, quan va decorar les icones i els frescs de la catedral de l'Anunciació del Kremlin de Moscou, en companyia de Teòfanes el Grec[3] i Prókhor de Gorodets. Com que era el més jove dels tres pintors, es considera que el mestre romà d'Orient exercí una notable influència en la formació de Rubliov. El seu nom era l'últim de la llista de mestres, perquè era el més jove.
Trajectòria[modifica]
L'any 1408 va pintar la catedral de l'Assumpció a Vladímir, juntament amb Daniïl Txiorni,[1] amb qui també va decorar entre 1425 i 1427 la catedral del monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi. Després de la mort de Daniïl, es trasllada a Moscou, on va pintar els frescs de la catedral del Salvador al monestir d'Andrónikov, el seu darrer treball.[4] També es creu que va pintar almenys una de les miniatures dels evangelis de Khitrovo.
L'única obra autentificada com a íntegrament seva és la icona de la Trinitat (c. 1410, actualment a la Galeria Tretiakov, Moscou). Es basa en una icona anterior coneguda com l'«Hospitalitat d'Abraham», que il·lustra Gènesi 18. Rublev va treure de l'escena les figures d'Abraham i Sara, i mitjançant un ús subtil de la composició i el simbolisme va canviar el tema per centrar-se en el Misteri de la Trinitat.
En l'art de Rublev es combinen dues tradicions: l'ascetisme més alt i l'harmonia clàssica del manierisme bizantí. Els personatges dels seus quadres són sempre pacífics i tranquils. Després d'un temps, el seu art va arribar a ser percebut com l'ideal de la pintura de l'Església oriental i de la iconografia ortodoxa.
Mort i llegat[modifica]
Rublev va morir al monestir d'Andrònic entre 1427 i 1430. El treball de Rublev va influir en molts artistes, inclòs Dionís el Savi. Stoglavi Sobor (1551) va situar l'estil d'icona de Rublev com a model per a la pintura de l'església. Des de 1959, el Museu Andrei Rublev del monestir d'Andrònic mostra el seu art.
L'any 1966, Andrei Tarkovski va filmar una pel·lícula sobre la vida de Rubliov, vagament basada en la vida de l'artista: Andrei Rublev. Fou la primera pel·lícula de l'època soviètica que va tractar l'artista com una figura històrica mundial i el cristianisme com un axioma de la identitat històrica de Rússia.[5][6]
El 1998, Rubliov va ser canonitzat per l'Església Ortodoxa Russa, i la seva festivitat se celebra el 4 de juliol.[1][7][8]
Veneració[modifica]
- 29 de gener: commemoració de l'aniversari de la seva mort (Església Ortodoxa Grega)[9][10]
- 12 o 13 de juny: dia de la festa, Síntesi de tots els sants del monestir d'Andronikov (amb Andrònic, Sabbas, Alexandre, abats de Moscou i Daniel el Negre, el pintor d'icones) [11]
- 4 de juliol: dia de la festa principal de la llista dels «sants russos de Moscou i Vladimir» de Nikodim (Kononov),
- 6 de juliol: Sinaxi de Tots Sants de Radonezh.
- Festa mòbil el diumenge abans del 26 d'agost. Sintaxi de tots els sants de Moscou. (Església Ortodoxa Russa)[12]
Selecció d'obres[modifica]
-
Nativitat, 1405 (Moscou, Catedral de l'Anunciació)
-
Baptisme de Crist, 1405 (Moscou, Catedral de l'Anunciació)
-
Anunciació, 1405 (Moscou, Catedral de l'Anunciació)
-
Versió de la Mare de Déu de Vladímir, v. 1405
-
Sant Miquel, 1408 (Iconòstasi de la Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Sant Gabriel, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Sant Andreu, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Sant Gregori de Nazianz, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Theotokos de la Deisi, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Sant Joan Evangelista, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
Sant Joan Baptista, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
El Salvador en la Glòria, 1408 (Catedral de la Dormició de Vladímir)
-
L'infern, 1408-1410 (Vladímir)
-
Crist redemptor, v. 1410 (Galeria Tretiakov, Moscou)
-
Ascensió, 1408 (Galeria Tretiakov, Moscou)
-
Pau de Tars, v. 1410 (Galeria Tretiakov, Moscou)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Venerable Andrew Rublev the Iconographer» (en anglès). Orthodox Church in America. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Kondakov, 2015, p. 108.
- ↑ Gorbátova, Anastasía. «Theophanes the Greek, Russia’s first great master of religious art» (en anglès). Russia Beyond, 07-01-2015. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Kondakov, Nicodim Pavlovitch. «The 14th and 15th Centuries: the SúzdalSchool and Andreï Rublëv». A: Icons (en anglès). Nova York: Parkstone Press International, 2008, p. 105 s (Bohemia Digital Library). ISBN 978-1-78042-925-0.
- ↑ Tarkovskij (1932-1986), Andrej Arsenʹevič. André Roublev : film (en francès). París: Bibliothèques nationale de France, 1966.
- ↑ Hoberman, Jim. «Andrei Rublev». The Criterion Collection. [Consulta: 6 desembre 2007].
- ↑ Saint Herman Calendar 2006. Saint Herman of Alaska Brotherhood, 2006, pàg. 12, 56.
- ↑ «Moscow Patriarchate Glorifies Saints». Orthodox America, agost 1988. Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 16 març 2008].
- ↑ «January 29, 2015. + Orthodox Calendar». [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ «Ορθόδοξος Συναξαριστής :: Άγιος Ανδρέας Ρουμπλιόβ ο Εικονογράφος». [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ «АНДРЕЙ РУБЛЁВ». [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ «АНДРЕЙ РУБЛЕВ - Древо» (en rus). [Consulta: 16 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrei Rubliov |