Andrejs Pumpurs
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 de setembre de 1841 Parròquia de Jumpravas (Vidzeme), Imperi rus (actual Letònia) |
| Mort | 6 de juliol de 1902 (als 60 anys) Riga, República Socialista Soviètica de Letònia |
| Sepultura | Gran Cementiri de Riga |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Letònia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Daugavpils  |
| Ocupació | Poeta, escriptor, militar |
| Activitat | 1869 – |
| Gènere | Nacionalisme, romanticisme |
| Influències en | |
| Llengua | Letó |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus |
| Branca militar | Exèrcit Imperial Rus |
| Rang militar | oficial |
| Conflicte | Guerra russoturca |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Ede Goba |
| Pares | Indriķis i Līze Pumpuri |
Premis | |
 | |
Andrejs Pumpurs (Parròquia de Jumpravas a Vidzeme, Imperi rus (actual Letònia), 22 de setembre de 1841 - Riga, 6 de juliol de 1902)[2] fou un escriptor i poeta letó, autor de l'èpica nacional Lacplesis (publicat per primera vegada el 1888),[3] així com una figura destacada del moviment dels Joves Letons.
Biografia
Va créixer en un llogaret enclavat a tots dos costats del riu Daugava, i va ser un dels tres nens seleccionats per l'església Luterana per assistir a la classe d'alemany de l'escola parroquial de Lielvārde; encara que es va veure obligat a interrompre els seus estudis després dels tres primers anys, a causa de la pobresa de la seva família.[4] Pumpurs va ser capaç de posar-se en contacte amb la tradició oral de Letònia, molt fort a la seva regió natal, i amb les llegendes que han demostrat ser una gran inspiració per a les seves futures obres literàries. Els seus primers poemes i projectes de caràcter èpic van ser escrits entre 1867 i 1872.
Després d'un curt període a Riga, va viatjar el 1876 a Moscou, on es va unir com a voluntari per lluitar amb els serbis i els seus aliats russos contra els turcs, les seves experiències en Sèrbia li va influir fortament en el seu ja fervent nacionalisme. La seva carrera militar ho va portar a Sebastopol i a Odessa. El 1882 va tornar al Govern de Livònia, participant en algunes accions secretes del moviment Naródnaia Vólia. A partir de 1895 va treballar com a oficial d'intendència per a la seu de Daugavpils, viatjant extensament per subministrar l'exèrcit rus.[4]
Obres literàries
- 1869 - Poema Hīna kaps publicat al diari: Baltijas Vēstnesis
- 1888 - Lāčplēsis
- 1890 - Tēvijā un svešumā
- 1895 - No Daugavas līdz Donavai
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrejs Pumpurs |
- ↑ Radzobe, Zane. «Vienam no latviešu literatūras vēsturē nozīmīgākajiem tekstiem aprit 120» (en letó). Diena, 18-06-2008. [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ Latvijas padomju enciklopēdija 8 volum. 1986 Rīga: Galvenā enciklopēdiju redakcija p. 199
- ↑ «Lacplesis» (en anglès). Librivox.
- ↑ 4,0 4,1 Zeiferts, Theodore. «Literatura Historia de Letonia. Pumpurs» (en letó). [Consulta: 12 juny 2015].