Andreu Alfaro i Hernández

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAndreu Alfaro i Hernández Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Un món per a infants, Andreu Alfaro.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'agost de 1929
València
Mort 13 de desembre de 2012(2012-12-13) (als 83 anys)
València
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Escultor
Gènere art abstracte
Moviment art abstracte
Premis i reconeixements

Lloc web www.andreualfaro.com
Modifica dades a Wikidata
Monument als Països Catalans (1981), d'Andreu Alfaro, a la plaça del Carme de Tàrrega

Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929[1]València, 13 de desembre de 2012)[2] fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se'l considerava un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Andreu Alfaro va nàixer el 1929 a València en una família de carnissers. La seua educació, tant l'escola com l'institut, va estar marcada per docents seguidors de la Institució Lliure d'Ensenyament. El 1933 ingressà a l'Escola Cossío, una iniciativa pedagògica promoguda a la ciutat de València per seguidors de l'ILE, entre els quals s'hi trobaven Angelina Carnicer, María Moliner i Salvador la Casta. El 1936 ingressà en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, un centre públic sota la tutela de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i promogut també per l'ILE.[3]

Acabada la Guerra Civil va començar un temps difícil per a la seua família, a causa del seu suport a la causa republicana. El seu tio Vicent Alfaro i Moreno, que havia sigut alcalde de València en 1932 i més tard fundador del partit Esquerra Valenciana, va ser empresonat i condemnat a mort, que li va ser finalment commutada. En el context de la repressió franquista, les autoritats dificultaren l'abastiment al negoci familiar.

Degut a la dissolució de l'Institut Escola, va haver de seguir els seus estudis en el Col·legi Acadèmia Cervantes. Posteriorment va estudiar el batxiller en l'Acadèmia Santo Tomás de Villanueva i aprovar l'examen per estudiar a la universitat, però no es va arribar a matricular a causa de les seues obligacions en el negoci familiar.

Al llarg dels anys 50 va despertar novament el seu interés per l'art, i va entaular amistat amb altres pintors valencians com Joaquim Michavila, Nassio Bayarri i Salvador Soria. Va freqüentar així mateix algunes tertúlies amb intel·lectuals valencians com Vicent Ventura, Josep Iborra i Joan Fuster.[3]

El 1956 va iniciar la seua formació artística, plenament autodidacta, pintant els seus primers quadres sense seguir una orientació estilística específica. L'any següent va realitzar la primera exposició individual, de dibuixos en la Sala Mateu de la ciutat de València, i de dibuixos i pintura en La Decoradora d'Alacant.

Tot i que sempre s'interessà a l'art, només va ser als 44 anys que s'hi dedicà completament. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional. A final de la dècada de 1960 experimentà profusament amb elements metàl·lics.

El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya. El 1991 la Diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.

Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans, a Tàrrega (1981).

L'any 1999 construí les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor. El cantant Raimon li dedicà una cançó.

Morí el 13 de desembre de 2012 a València.[4]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Algunes vistes de la seva obra Lebenskraft situada davant de l'Ajuntament de Magúncia, a la plaça Jockel-Fuchs, i altres obres seves.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.15. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 3 novembre 2014]. 
  2. «Mor l'escultor valencià Andreu Alfaro als 83 anys». 324.cat, 14-12-2012. [Consulta: 15 desembre 2012].
  3. 3,0 3,1 «Alfaro i Hernández, Andreu». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  4. «S'ha mort l'escultor valencià Andreu Alfaro». Vilaweb, 14-12-2012. [Consulta: 14 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Alfaro i Hernández Modifica l'enllaç a Wikidata