Andreu Costafreda Montoliu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAndreu Costafreda Montoliu Creu de Sant Jordi 1984
Fábrica de Panrico.JPG
Dades biogràfiques
Naixement Andrés Costafreda Montoliu
1909
Alfarràs
Mort 5 de maig de 1998(1998-05-05) (als 89 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Es coneix per Introduí els dònuts a Espanya
Activitat professional
Ocupació Empresari
Ocupador Panrico (1962–)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Andreu Costafreda Montoliu (Alfarràs, Segrià, 1909 - 5 de maig de 1998) fou un empresari català.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família de moliners. Es quedà orfe de pare el 1914 quan aquest va morir electrocutat en un molí elèctric a Tamarit de Llitera. La seva mare marxà a Lleida a treballar com a minyona i ell mateix començà a treballar al molí el 1921. El 1928 es traslladà a Barcelona, on va obrir un forn de pa amb la seva mare i la seva germana. Amb els anys anà ampliant el negoci i el 1952 esdevindria Costafreda y Sugarline, empresa que produïa additius per al pa.[1]

El 1962, després d'un viatge als Estats Units, portà la popularitat del dònuts al mercat estatal. L'empresari Costafreda creà la Donut Corporation per a la fabricació i comercialització d'un producte anomenat Donuts, un nom genèric convertit en marca registrada, fet que ha originat diverses demandes judicials. El mateix 1962 Costafreda, juntament amb la família Rivera i amb un capital inicial de 2.400 €, fundà l'empresa Panrico (Panificio Rivera Costafreda) per a la fabricació de Donuts i palets de pa Grisines, als quals més endavant s'afegirien productes tan populars com Bollycao i Donettes.[2]

En els anys 1970 es constituí en Grup Panrico i assolí el lideratge del mercat panificador, amb el llançament dels productes donettes i bollycao, productes adaptats als hàbits de consum propis de nens i adolescents. A la fi d'aquesta dècada, en 1978 s'instal·la la primera fàbrica de pa de motlle a Madrid, per a abastir aquest mercat creixent sota la marca Panrico. El 1984 s'expandiren a Portugal, a les ciutats de Sintra i Porto, i el 1997 a la Xina. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. També va rebre la Medalla al treball President Macià.

Obres[modifica]

  • La escuela de la vida (1995)
  • Memorias de un hombre de acción (1990)

Referències[modifica]

  1. Necrològica a La Vanguardia, 7 de maig de 1998
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 63. ISBN 978-84-7246088-1. 

Enllaços externs[modifica]