Andreu Dameson i Aspa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Andreu Dameson i Aspa 17 setembre 1897 la Garriga (Vallès Oriental) |
| Mort | 11 abril 1967 (69 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Català |
| Activitat | |
| Ocupació | autor de còmic, caricaturista |
| Art | Pintura i dibuix |
Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968[1][2] fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català.
Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara La Gralla de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga.
El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i La Unión. però la mort del seu pare l'obligà a tornar a la Garriga. Després d'una segona estada a París, el 1927 va retornar a l'Argentina on va col·laborar al diari Ultima HoraCursiva i va ser director artístic de l'Editorial Atlántida. Es casà amb Susana Junon, filla de l'ambaixador francès a Buenos Aires[3] i tingueren un fill. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals.
Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel mateix Bernard Shaw.
L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra. Es va especialitzar en el dibuix de caricatures. Va retratar amb molta psicologia els polítics catalans i espanyols, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat en va editar una petita col·lecció de postals dins un sobre sota el títol Cinc Figures de la República.[4] Un exemple de les caricatures que s'han donat a conèixer més són les dels presidents Francesc Macià i Josep Tarradellas.
Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va fer la volta al món. Durant aquesta etapa es va consolidar com a caricaturista i il·lustrador, va ser membre actiu del Casal Català de Buenos Aires, va participar i obtenir premis en Jocs Florals i va tenir càrrecs en el Ministeri d'Educació argentí. L'11 d'abril de 1968, dijous sant, va morir a Buenos Aires i va ser enterrat al cementiri de la Chacarita.
Notes[modifica]
- ↑ Gencat
- ↑ «Andreu Dameson. Geni de la caricatura». Fundació Josep Irla.
- ↑ La Garriga secreta 3. LA GARRIGA SECRETA, associació cultural de la Garriga, 2012. ISBN 978-84-615-8437-6.
- ↑ Edició de postals del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya» a la Biblioteca de Montserrat, Vla, Dossiers 5, Generalitat de Catalunya.
Bibliografia[modifica]
- Andreu, Miquel [et al.].. Retrats de Garriguencs il·lustres. Primera edició. La Garriga: Edicions del Garbell, 2009, pàg. 53-65.
- Solà, Lluís; Capdevila, Jaume. Andreu Dameson. Geni de la caricatura. Barcelona: Editorial Duxelm / Fundació Josep Irla, 2011. ISBN 8493841463.
Enllaços externs[modifica]
- Garriguencs il·lustres. Ajuntament de la Garriga Arxivat 2009-12-15 a Wayback Machine.
- Gran enciclopèdia catalana
- Humoristan
- Portada del llibre, amb la caricatura de J. Tarradellas, de Dameson, de la Diputació de Barcelona[Enllaç no actiu]
