Andreu Fortuny i Fàbrega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu Fortuny i Fàbrega
Biografia
Naixement14 juliol 1835 modifica
Sant Martí de Provençals (Barcelonès) modifica
Mort23 novembre 1884 modifica (49 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor, director d'orquestra i violinista modifica
Premis

Andreu Fortuny i Fàbrega (Sant Martí de Provençals, 14 de juliol de 1835[1] - Barcelona, 23 de novembre de 1884[2]) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.

Biografia[modifica]

Fou fill de Joan Fortuny[3] i de Rosa Fàbrega.[2] Va iniciar els seus estudis amb el professor Pau Serra i Bertran.[1]

Fou un nen prodigi en l'execució del violí, presentant-se amb nou anys al Liceu Artístic i Literari de Madrid el 1846[4] i dos anys més tard al Gran Teatre del Liceu, en un concert del juny de 1848.[5] Va dur a terme una llarga carrera de concertista, visitant escenaris de moltes poblacions espanyoles i algunes fora les fronteres espanyoles.

En setembre de 1882 es va anunciar per error en premsa la seva defunció.[6] Va morir al seu domicili del carrer de la Unió de Barcelona dos anys després, quan treballava al Cafè del Segle XIX,[7] a causa d'una pneumònia. Estava casat amb Anna Omenyà. El seu violí, un Platner, va ser posteriorment adquirit pel violinista basc establert a Barcelona Clemente Ibarguren Garicano (1850-1933),[8] qui més tard fou mestre dels violinistes barcelonins Joan Manén i Planas i Francesc Costa i Carrera. Es va organitzar un concert a benefici de la viuda al Teatre Principal de Barcelona, que va comptar amb la participació, entre altres, dels pianistes Francesc Laporta, qui havia també treballat al Cafè del Segle XIX i Carles Gumersind Vidiella, la veu d'Emerenciana Wehrle, i la del violinista Clemente Ibarguren.[9]

Va rebre la creu de l'Orde de Carles III, l'Orde de Crist de Portugal i la Legió d'Honor espanyola, entre altres distincions.[10][11]

Hi ha molt poques dades d'aquest músic català el qual es distingí com a concertista, compositor i director d'orquestra.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «N'Andreu Fortuny y Fábregas». L'Arch de Sant Martí, 30-11-1884, pàg. 2.
  2. 2,0 2,1 «Defuncions.1884.Registre núm.7867». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-11-1884. [Consulta: 24 juny 2019].
  3. Algunes fonts indiquen que era violinista aficionat i saltimbanqui, altres que era sastre. Segurament va ser violinista car Andreu Fortuny explicà la vida errant de son pare en una entrevista concedida en 1866.
  4. «Gacetilla de la Corte». El Español [Madrid], 18-04-1846.
  5. «Espectáculos - Gran Teatro del Liceo». Diario de Barcelona, 30-06-1848, pàg. 3025 (1a del dia).
  6. «Crónica local». El Diluvio, 14-09-1882, pàg. 7782 (6a del dia).
  7. Aquest local estava situat al carrer Conde del Asalto (Nou de la Rambla), no es tracta del que després va ser molt popularment conegut com a "La pajarera" que es va aixecar l'any 1888 a la Plaça de Catalunya.
  8. «Noticias». La voz montañesa [Santander], 12-12-1884, pàg. 2.
  9. «Crònica general». La Il·lustració Catalana, 15-12-1884, pàg. 2.
  10. «Gran concierto vocal e instrumental en el salón de la calle del Martillo». La abeja montañesa [Santander], 18-07-1867, pàg. 3.
  11. «Noticias». La voz montañesa [Santander], 29-11-1884, pàg. 2.