Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno a Hilversum (1973)
Nom original	(es) Andrés Gimeno
Biografia
Naixement	Andreu Gimeno Tolaguera 3 d'agost de 1937 Barcelona, Catalunya
Mort	9 octubre 2019 (82 anys) Barcelona
Causa de mort	Càncer
Residència	Barcelona, Catalunya
Nacionalitat	Catalunya
Alçada	1,85 m
Pes	89 kg
Lateralitat	Dretà
Activitat
Ocupació	Tennista
Activitat	1960 – 1973
Patrimoni net estimat	2.500 $
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 216–108 Tennis dobles 95–61 Hall of fame HOF (2009) ATP Info ATP
Trajectòria Durada Equip Competició 1958-1973   Equip de Copa Davis d'Espanya
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia	F (1969)
Roland Garros	G (1972)
Wimbledon	SF (1970)
US Open	4R (1969, 1972)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia	2R (1969)
Roland Garros	QF (1968, 1972)
Wimbledon	3R (1968, 1972)
US Open	F (1968)
Premis (2009)  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya  International Tennis Hall of Fame

Andreu Gimeno Tolaguera, també conegut com Andrés Gimeno, (Barcelona, 3 d'agost de 1937 - Barcelona, 9 d'octubre de 2019) va ser un tennista català, que va passar a la història en guanyar el Torneig de Roland Garros de 1972, convertint-se en l'home més veterà en conquerir aquest torneig, amb 34 anys, registre que encara manté. L'any 2009 fou admès a l'International Tennis Hall of Fame.

Biografia

Membre d'una família aficionada al tennis, va ser animat a practicar aquest esport pel seu pare qui fou un dels primers entrenadors professionals espanyols.

Gimeno va aconseguir fama mundial per primera vegada el 1960 en assolir la final de dobles de l'Open de França (en aquell temps amateur) al costat del seu compatriota José Luis Arilla. A la final van caure davant els australians Roy Emerson i Neale Fraser. Aquest mateix any, Gimeno s'alçaria amb el torneig del Club Queen's a Londres sobre herba i poc temps després va esdevenir professional. Com a amateur també va aconseguir alçar-se amb els torneigs de Barcelona i Montecarlo.

L'any 1967 va conquerir el títol de dobles de l'únic torneig professional jugat a Wimbledon abans de l'aparició de l'Era Open. Aquest any va formar parella amb el llegendari Pancho Gonzáles. També arribaria a la final d'un dels més prestigiosos tornejos professionals de l'època a Wembley en què va perdre davant l'australià Rod Laver.

A l'Era Open, va arribar a la final de l'Open d'Austràlia, sobre herba, l'any 1969 encara que va perdre la final davant de Rod Laver, i va aconseguir 5 títols en 10 finals. El més important va ser sens dubte el Torneig de Roland Garros de 1972, on es va convertir a l'home més veterà de la història en guanyar l'Open francès. A la final va derrotar al local Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1, 6-1. Va tenir dues aparicions més en semifinals de Grand Slam: el 1968 va perdre davant l'australià Ken Rosewall a l'Open de França en 5 sets mentre que el 1970, després de vèncer Arthur Ashe a vuitens de final, va perdre en sets consecutius davant de John Newcombe.

Es va retirar el 1973, i el 1974 va crear el Club de Tennis Andrés Gimeno a Castelldefels (Barcelona), un complex amb 24 pistes de tennis i excel·lents instal·lacions. Durant els anys 1970 va entrenar jugadors per a la Federació Espanyola (mai no va arribar a ésser capità de Copa Davis per Espanya) i en els anys 1980 ho va ser per la Federació Suïssa. Va ser comentarista de tennis de l'emissora de televisió espanyola TVE durant dues dècades. També va escriure un llibre titulat Máster en Tenis.

El 2009, el seu nom va ser introduït en el Saló Internacional de la Fama del tennis amb el qual Espanya té 5 jugadors en aquest selecte grup.

L'any 2012 treballà com a comentarista a Energy dels partits del Torneig de Roland Garros.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 2 (1−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	1969	Open d'Austràlia	Rod Laver	3−6, 4−6, 5−7
Guanyador	1.	1972	Roland Garros	Patrick Proisy	4−6, 6−, 6−1, 6−1

Dobles: 2 (0−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	1969	Torneig de Roland Garros	José Luis Arilla	Roy Emerson Neale Fraser	2−6, 10−8, 5−7, 4−6
Finalista	2.	1968	US Open	Arthur Ashe	Bob Lutz Stan Smith	9−11, 1−6, 5−7

Títols de l'Era Open

Individual: 10 (5−5)

Llegenda

Grand Slam (1−1)

Tennis Masters Cup (0−0)

ATP Tour (4−4)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	1969	Open d'Austràlia, Austràlia		Rod Laver	3−6, 4−6, 5−7
Finalista	2.	1970	Casablanca, Marroc		John Newcombe
Guanyador	1.	17 de maig de 1971	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Peter Szoke	6−3, 6−2, 6−2
Guanyador	2.	14 de febrer de 1972	Los Angeles, Estats Units	Dura	Pierre Barthes	6−3, 2−6, 6−3
Guanyador	3.	22 de maig de 1972	Roland Garros, França	Terra batuda	Patrick Proisy	4−6, 6−3, 6−1, 6−1
Guanyador	4.	19 de juny de 1972	Eastbourne, Regne Unit	Herba	Pierre Barthes	7−5, 6−3
Guanyador	5.	10 de juliol de 1972	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Adriano Panatta	7−5, 9−8, 6−4
Finalista	3.	1972	Brussel·les, Bèlgica		Manuel Orantes
Finalista	4.	1972	París, França		Stan Smith
Finalista	5.	1973	Hilversum, Països Baixos		Tom Okker

Homenatge

El 22 d'octubre de 2011 un grup dels millors tennistes espanyols en actiu i retirats van celebrar una jornada pública d'homenatge a Andreu Gimeno, al Palau Blaugrana de Barcelona.

Enllaços externs

• Andreu Gimeno a l'ATP (anglès)