Andreu Gimeno i Tolaguera
![]() | |||||||||||||||||||||
Nom original | (es) Andrés Gimeno | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||
Naixement |
(es) Andrés Gimeno Tolaguera 3 agost 1937 Barcelona | ||||||||||||||||||||
Mort |
9 octubre 2019 (82 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||
Causa de mort | Causes naturals (Càncer) | ||||||||||||||||||||
Alçada | 1,85 m | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | Tennista | ||||||||||||||||||||
Activitat | 1960–1974 | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 2.500 $ | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva |
![]() | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | dretà | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
![]() |
Andreu Gimeno Tolaguera, també conegut com Andrés Gimeno, (Barcelona, 3 d'agost de 1937 - Barcelona, 9 d'octubre de 2019) va ser un tennista català, que va passar a la història en guanyar el Torneig de Roland Garros de 1972, convertint-se en l'home més veterà en conquerir aquest torneig, amb 34 anys, registre que encara manté. L'any 2009 fou admès a l'International Tennis Hall of Fame.[1]
Contingut
Biografia[modifica]
Membre d'una família aficionada al tennis, va ser animat a practicar aquest esport pel seu pare qui fou un dels primers entrenadors professionals espanyols.
Gimeno va aconseguir fama mundial per primera vegada el 1960 en assolir la final de dobles de l'Open de França (en aquell temps amateur) al costat del seu compatriota José Luis Arilla. A la final van caure davant els australians Roy Emerson i Neale Fraser. Aquest mateix any, Gimeno s'alçaria amb el torneig del Club Queen's a Londres sobre herba i poc temps després va esdevenir professional. Com a amateur també va aconseguir alçar-se amb els torneigs de Barcelona i Montecarlo.
L'any 1967 va conquerir el títol de dobles de l'únic torneig professional jugat a Wimbledon abans de l'aparició de l'Era Open. Aquest any va formar parella amb el llegendari Pancho Gonzáles. També arribaria a la final d'un dels més prestigiosos tornejos professionals de l'època a Wembley en què va perdre davant l'australià Rod Laver.
A l'Era Open, va arribar a la final de l'Open d'Austràlia, sobre herba, l'any 1969 encara que va perdre la final davant de Rod Laver, i va aconseguir 5 títols en 10 finals. El més important va ser sens dubte el Torneig de Roland Garros de 1972, on es va convertir a l'home més veterà de la història en guanyar l'Open francès. A la final va derrotar al local Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1, 6-1. Va tenir dues aparicions més en semifinals de Grand Slam: el 1968 va perdre davant l'australià Ken Rosewall a l'Open de França en 5 sets mentre que el 1970, després de vèncer Arthur Ashe a vuitens de final, va perdre en sets consecutius davant de John Newcombe.
Es va retirar el 1973, i el 1974 va crear el Club de Tennis Andrés Gimeno a Castelldefels (Barcelona), un complex amb 24 pistes de tennis i excel·lents instal·lacions. Durant els anys 1970 va entrenar jugadors per a la Federació Espanyola (mai no va arribar a ésser capità de Copa Davis per Espanya) i en els anys 1980 ho va ser per la Federació Suïssa. Va ser comentarista de tennis de l'emissora de televisió espanyola TVE durant dues dècades. També va escriure un llibre titulat Máster en Tenis.
El 2009, el seu nom va ser introduït en el Saló Internacional de la Fama del tennis amb el qual Espanya té 5 jugadors en aquest selecte grup.
L'any 2012 treballà com a comentarista a Energy dels partits del Torneig de Roland Garros.
Torneigs de Grand Slam[modifica]
Individual: 2 (1−1)[modifica]
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Oponent en la final | Marcador |
---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1969 | Open d'Austràlia | ![]() |
3−6, 4−6, 5−7 |
Guanyador | 1. | 1972 | Roland Garros | ![]() |
4−6, 6−, 6−1, 6−1 |
Dobles: 2 (0−2)[modifica]
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Parella | Oponents en la final | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1969 | Torneig de Roland Garros | ![]() |
![]() ![]() |
2−6, 10−8, 5−7, 4−6 |
Finalista | 2. | 1968 | US Open | ![]() |
![]() ![]() |
9−11, 1−6, 5−7 |
Títols de l'Era Open[modifica]
Individual: 10 (5−5)[modifica]
Llegenda |
Grand Slam (1−1) |
Tennis Masters Cup (0−0) |
ATP Tour (4−4) |
Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1969 | ![]() |
![]() |
3−6, 4−6, 5−7 | |
Finalista | 2. | 1970 | ![]() |
![]() |
||
Guanyador | 1. | 17 de maig de 1971 | ![]() |
Terra batuda | ![]() |
6−3, 6−2, 6−2 |
Guanyador | 2. | 14 de febrer de 1972 | ![]() |
Dura | ![]() |
6−3, 2−6, 6−3 |
Guanyador | 3. | 22 de maig de 1972 | ![]() |
Terra batuda | ![]() |
4−6, 6−3, 6−1, 6−1 |
Guanyador | 4. | 19 de juny de 1972 | ![]() |
Herba | ![]() |
7−5, 6−3 |
Guanyador | 5. | 10 de juliol de 1972 | ![]() |
Terra batuda | ![]() |
7−5, 9−8, 6−4 |
Finalista | 3. | 1972 | ![]() |
![]() |
||
Finalista | 4. | 1972 | ![]() |
![]() |
||
Finalista | 5. | 1973 | ![]() |
![]() |
Homenatge[modifica]
El 22 d'octubre de 2011 un grup dels millors tennistes espanyols en actiu i retirats van celebrar una jornada pública d'homenatge a Andreu Gimeno, al Palau Blaugrana de Barcelona.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Seles leads '09 Hall of Fame class» (en anglès). ESPN, 15-01-2009. [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ La crisis llega a un mito de la raqueta
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Gimeno i Tolaguera ![]() |
- Andreu Gimeno i Tolaguera a l'ATP (anglès)
- Andreu Gimeno i Tolaguera a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
- Andreu Gimeno i Tolaguera a la Copa Davis (anglès)