Andreu Veà i Baró

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndreu Veà i Baró
Andreu Vea with Vint Cerf, 2007.jpg
Andreu Veà (esq) amb el seu mentor Vint Cerf,
considerat el pare d'Internet a McLean (Virgínia)
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de 1969 (1969-04-06) (48 anys)
Sant Feliu de Guíxols
Nacionalitat Català
Alma mater Universitat Ramon Llull
Tesi Historia, Sociedad, Tecnología
y Crecimiento de la Red.
(en castellà)
 (2002)
Director de tesi Jordi Dalmau
Es coneix per ser el Biògraf d'Internet
Activitat professional
Ocupació Telecomunicacions i Internet
Organització Universitat de Stanford
Influències de Vint Cerf
Dades familiars
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Andreu Veà i Baró (Sant Feliu de Guíxols, 1969) és un pioner d'Internet i emprenedor dins el sector de les telecomunicacions. Entre 2013 i 2017 fou el president del capítol espanyol de la Internet Society.[1][2] És conegut pels seus treballs sobre la història d'Internet i els seus creadors, una investigació que recull entrevistes personals a més de 350 pioners del sector.

A finals de 2014 fou nomenat Digital Champion for Spain, un càrrec que suposa ser l'ambaixador de l'Agenda Digital de l'estat membre que el nomena per ajudar les administracions, empreses i ciutadans a digitalitzar-se. Tot reportant al vicepresident de la Comissió Europea.[3]

Pel conjunt de la seva activitat, el 2017 va rebre el "Premio Nacional a la Trayectoria Personal en Internet", organitzat i fallat pel Comité de Impulso del Día Mundial d'Internet, format per més de 60 organitzacions espanyoles, liderat per l'Associació d'Usuaris d'Internet i otorgat pel President del Senat el dia 17 de Maig al Palacio del Senado.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va iniciar-se amb els ordinadors als dotze anys amb un Commodore VIC-20 amb 3 Kb. de RAM. El 1986 va començar a fer servir les xarxes internacionals de la mà del seu germà, l'etòleg Joaquim Veà, i la xarxa EARN a la Universitat de Barcelona.[5]

Va realitzar els seus estudis a Barcelona on es va llicenciar com a enginyer de telecomunicacions i enginyer electrònic al Campus La Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. El 2002 es va doctorar en telecomunicacions defensant amb una tesi sobre la creació d'Internet. Amb l'interès manifestat per la seva tesi per Vint Cerf, considerat el pare d'Internet, va continuar la seva investigació a la universitat de Stanford el 2003,[6] entitat amb què ha mantingut la seva relació com a acadèmic convidat. És també Màster en Tractament Digital del Senyal i la Informació i Màster en Gestió de Tecnologies de la Informació per la Universitat Ramon Llull.[7]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

La seva activitat professional es va iniciar coincidint amb les primeres passes del sector d'internet en la seva etapa de popularització i accés en l'àmbit domèstic, l'any 1994. En aquest any va ser membre fundador d'ASERTEL, el quart proveïdor d'Internet a Espanya, per a passar posteriorment a liderar l'estratègia d'Internet de Retevisión-Auna en el moment que es va liberalitzar el mercat amb el fi del monopoli de Telefònica a Espanya.[6]

Va ser el creador, impulsor i vicepresident del Punt Neutre d'Internet a Catalunya (CATNIX.net), que es va crear l'abril de 1999, i del gallec (GALNIX). També va participar activament a la creació a Barcelona d'una rèplica del servidor arrel de Noms F, encarregat de convertir els DNS en adreces IP, requerit per la millora del temps de resposta per al tràfic internet.[8]

El seu treball a Stanford el portà a crear la plataforma Who is Who in the Internet World,[9] un treball que ha continuat i que li ha permès publicar el 2013 el llibre Como creamos Internet. L'obra és el resultat d'un treball de recerca dels darrers dinou anys amb entrevistes enregistrades a més de 350 professionals implicats en la creació d'Internet.

Ha compaginat la docència amb l'activitat professional impartint classes a l'Escola d'Enginyeria La Salle als Màsters de Comerç Electrònic i al de Xarxes i Serveis de Telecomunicacions Avançats.[10]

Actualment contribueix al llançament i la implantació d'empreses espanyoles de base tecnològica a Silicon Valley (Califòrnia) i lidera la Interesting People community, un grup de professionals de diverses especialitats que comparteixen l'interès per la innovació.[5] És col·laborador de Futura Networks, organitzador del Campus-Party Tech Festival, realitza conferències i assessora diversos organismes com l'Ajuntament de Barcelona,[11] o l'IEEE. Forma part del comitè assessor de l'edició 2013 de l'Internet Hall of fame.[12] En el terreny social, col·labora amb iniciatives sense ànim de lucre, com Social Diabetes.[13]

Des de l'any 2015 forma part del comitè científic de la Fundació GAEM dedicada a promoure la investigació sobre l'esclerosi múltiple.[14]

Dins dels seus projectes de futur destaca una estratègia que pretén fibrejar Catalunya anomenada: "Voluntaris per la fibra: cal il·luminar de nou Catalunya”, una iniciativa per recuperar el retràs tecnològic que pateix el territori com a conseqüència de polítiques proteccionistes que han alentit el desplegament de la fibra òptica a Catalunya.[15][5]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Veà Baró, Andreu. Manual pràctic d'Internet a l'empresa. Barcelona: Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, 2002. ISBN 978-84-9313-511-9. 
  • Veà Baró, Andreu. Qui és qui a Internet? : recull inèdit de fets i anècdotes. 1a ed.. Barcelona: CIDEM, Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial, 2005. ISBN 978-84-3936-876-2. 
  • Veà Baró, Andreu. La historia oculta de Intern@t a través de sus personajes (en castellà). Barcelona: Fundació CTIC, 2005.  ISBN 978-84-609-5566-5.
  • Macía Rodríguez, Josep A.; Pardo, Joaquin; Veà Baró, Andreu. !Papa no quiero ir al cole. Me aburro! (en castellà). Barcelona: Amazon Digital Services, Inc., 2012. 
  • Veà, Andreu. Cómo creamos internet (en castellà). 1a ed.. Ediciones Península S.A., 2013. ISBN 978-84-9942-275-6. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Internet Society. «Junta directiva» (en castellà). [Consulta: 5 desembre 2013].
  2. «El divorci entre Catalunya i Espanya també és digital» (en ca). Ara.cat.
  3. Digital Agenda for Europe. «The Digital Champion of Spain» (en anglès). European Commission. [Consulta: 12 octubre 2015].
  4. «AUI - Asociación de Usuarios de Internet» (en en). [Consulta: 28 abril 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Veà, 2013, ressenya.
  6. 6,0 6,1 Bellmunt, 2006, p. 97.
  7. DDAA. Els Reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI: actes del V Congrés de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Cossetània, 2001, pàg.21. ISBN 9788489890992 [Consulta: 19 març 2016]. 
  8. «Inauguració de la rèplica del Servidor Arrel de Noms F i de l'extensió a Telvent». CESCA, 22-06-2005. [Consulta: 7 desembre 2013].
  9. Veà, 2003.
  10. «Ressenya biogràfica» (en castellà). Congreso Internacional en Innovación Tecnològica Informática, 2012. [Consulta: 7 desembre 2013].
  11. «Membres del Consell Consultiu d'Habitat Urbà». Ajuntament de Barcelona, 2012. [Consulta: 7 desembre 2013].
  12. «Advisory Board». Internet Hall of Fame, 2013. [Consulta: 7 desembre 2013].
  13. «Llista de Membres». Social Diabetes, 2012. [Consulta: 8 desembre 2013].
  14. Fundació GAEM. «El Comité Científico de la Fundación GAEM amplía sus ámbitos de actuación con la incorporación del Dr. Andreu Veà» (en castellà), 2015. [Consulta: 19 setembre 2015].
  15. «Propostes en l'Àmbit de la Catalunya Global. Cal fibrejar el territori». Telecomunicacions i Territori, 2009. [Consulta: 8 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Veà i Baró Modifica l'enllaç a Wikidata