Andreu d'Hongria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu d'Hongria
Murder of Andrew, Duke of Calabria.jpg
Biografia
Naixement 30 octubre 1327 (Gregorià)
Aversa
Mort 1345 (17/18 anys)
Aversa
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Monarca
Altres
Títol Comte
Família Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
Cònjuge Joana I de Nàpols
Fills Charles Martel, Duke of Calabria Tradueix
Pares Carles I d'HongriaElizabeth of Poland, Queen of Hungary Tradueix
Germans Catherine of Hungary, Duchess of Świdnica Tradueix, Coloman of Hungary Tradueix, Lluís I d'Hongria i Stephen, Duke of Slavonia Tradueix
Parents Carles Martell d'Anjou (avi)

Escut d'armes Andreu d'Hongria
Modifica les dades a Wikidata
Escut heràldic d'Andreu d'Hongria

Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345 ), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).

Orígens familiars[modifica]

Nasqué el 30 de novembre de 1327 sent fill del rei Carles I Robert d'Hongria i la seva quarta esposa, la reina Elisabet I de Polònia. Era nét per línia masculina de Carles I Martell d'Hongria i Clemència d'Habsburg, i per línia materna de Ladislau II Jagelló i Eduvigis de Polònia.

Biografia[modifica]

Amb sis anys, es va casar el 13 de setembre de 1333 amb Joana I de Nàpols, filla de Carles de Calàbria i de Maria de Valois, i néta i hereva de Robert el Savi, rei de Nàpols. Es va titular príncep de Calàbria com a representant de la branca major de la dinastia.

De fet, Joana mantenia els seus drets al regne del seu avi, però Robert el Savi havia espoliat el seu nebot Carles I d'Hongria, el pare d'Andreu. Aquest considerava ser l'hereu legítim del tron. Els partidaris de Joana reclamaven que la successió havia estat resolta pel papa el 1309 i que no hi havia lloc a discutir-la. L'acord matrimonial preveia que Andreu de Calàbria fos rei com el seu espòs a la mort de Robert el Savi. Tanmateix aquest darrer, el 1343, abans de la seva mort i malgrat les seves promeses, va decidir reservar la seva herència a la seva única néta.

Joana I fou coronada reina l'agost de 1344 a Roma. Però tan sols fou coronada ella, el seu marit en fou exclòs. El príncep Andreu tement per la seva vida va demanar ajut al seu germà Lluís I d'Hongria i la seva mare la reina mare Elisabet, la qual acudí immediatament al Regne de Nàpols en visita oficial. Elisabet I de Polònia va demanar al papa la coronació d'Andreu com a rei i va donar al seu fill un anell amb poders contra la seva mort per enverinament, retornant al seu país. Climent VI va ordenar finalment la coronació d'Andreu el setembre de 1345, però només en tant que espòs de la reina Joana.

El jove príncep de 18 anys fou llavors assassinat a Aversa el 18 de setembre de 1345 per una conspiració de nobles napolitans i suposadament per ordres de la seva esposa Joana, que es va casar el 20 de juny de 1346 amb el seu altre cosí i amant Lluís I de Tàrent la família del qual era sens dubte la instigadora de l'homicidi. Andreu d'Hongria fou enterrat a la catedral de Nàpols.

Aquest assassinat comportà l'enemistat angevina dels hongaresos que a partir d'aquell moment es convertiran en els enemics de Joana I i els esdeveniments són a l'origen de les campanyes militars napolitanes de Lluís I d'Hongria que va ocupar el regne de Nàpols diverses vegades i el seu nebot acabà per expulsar i matar Joana I.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 26 de setembre de 1343 amb la seva cosina, la reina Joana I de Nàpols, amb la qual va tenir un fill:

Fonts[modifica]

  • Pál Engel, Gyula Kristó et András Kubinyi 'Histoire de la Hongrie Médiévale, Tome II «Des Angevins aux Habsbourgs» P.U.R Rennes (2008) ISBN 9782753500945.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu d'Hongria Modifica l'enllaç a Wikidata