Andria Dadiani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndria Dadiani

El príncep Andria Dadiani Modifica el valor a Wikidata
Nom originalანდრია დადიანი
Biografia
Naixement24 octubre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Zúgdidi Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1910 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMartvili Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatGeòrgia Geòrgia
FormacióCos de Patges Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRússia
Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaPríncep
Altres
TítolPríncep
ParesDavid Dadiani Modifica el valor a Wikidata  i Ekaterine Dadiani Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolau Dadiani i Salome Dadiani Modifica el valor a Wikidata

Andria Dadiani, també citat com a Andrey Dadian, (en georgià: ანდრია დადიანი), (1850 - 1910), conegut a l'Imperi Rus com a Andrei Davidovitx Dadian-Mingrelski (en rus:Андрей Давидович Дадиани), fou un noble i jugador i mecenes d'escacs georgià.[1]

Era membre d'una família de prínceps de Mingrèlia (Geòrgia Occidental) d'ascendència Svan; va néixer a Zúgdidi, es graduà a la Facultat de Dret de la Universitat de Heidelberg el 1873. Posteriorment, va servir com a tinent general de l'Exèrcit Imperial Rus.

Activitat com a escaquista[modifica]

Va participar en torneigs a París, Roma, Kíev i Tbilissi abans de guanyar el torneig d'escacs amateur de Sant Petersburg el 1881-1882.

Fou president dels Torneigs de Montecarlo 1903-1904, i hi va convidar a jugar el mestre rus Mikhaïl Txigorin, però posteriorment li va pagar 1,500 francs (més diners que el 3r premi del torneig), per tal que no jugués, sembla que degut al fet que en Txigorin havia publicat unes anàlisis sobre una partida del príncep, on hi destacava que hi havia comès greus errors. Un valuós objecte artístic havia d'anar a parar al guanyador d'un matx curt entre els qui acabessin en 1r i 2n lloc (finalment Tarrasch i Maroczy). Els jugadors volgueren, però, també premis en metàl·lic, cosa que va molestar el príncep, qui finalment va donar la peça artística al tercer classificat (Pillsbury). Dadiani, de fet, va refusar de seguir donant suport al torneig, físicament i financerament, si en Txigorin, qui havia viatjat de bona fe a Montecarlo, no era exclòs de la llista de participants, cosa que succeí finalment, a canvi dels diners que Dadiani li pagà en compensació.

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Nota biogràfica d'Andria Dadiani» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 desembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andria Dadiani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andria_Dadiani&oldid=30085866»