Andries de Graeff

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndries de Graeff
Portrait of Andries de Graeff – Rembrandt.jpg
Andries de Graeff per Rembrandt.
 Alcalde d'Amsterdam
1657 – 1678
Dades biogràfiques
Naixement 19 de febrer de 1611
Amsterdam
Mort 30 de novembre de 1678(1678-11-30) (als 67 anys)
Amsterdam
Sepultura Oude Kerk
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Activitat professional
Ocupació Col·leccionista d'art i polític
Dades familiars
Dinastia De Graeff
Cònjuge Elisabeth Bicker van Swieten
Fills Alida de Graeff
Pare Jacob Dircksz de Graeff
Modifica dades a Wikidata

Andries de Graeff, cavaller de Sacre Imperi Romà Germànic,[1] (Amsterdam, 19 de febrer de 1611 - Amsterdam, 30 de novembre de 1678) va ser un important polític neerlandès, i descendent d'una de les família De Graeff, més important, poderoses i riques d'Amsterdam.[2] Va ser regent i alcalde durant molts anys.

Família i carrera[modifica | modifica el codi]

El seu pare va ser el Regent i Alcalde d'Amsterdam Jacob Dircksz de Graeff, semisobirà i Senyor de Zuid-Polsbroek i Senyor de Sloten, Osdorp, Nieuwer-Amstel i Amstelveen, i la seva mare Aeltje Boelens Loen.[3] De Graeff i el seu germà Cornelis de Graeff van ser alcaldes d'Amsterdam durant durant l'Edat d'Or neerlandesa. Amb la sobtada defunció de Guillem II d'Orange-Nassau es va convertir en regent i estatúder dels Països Baixos. A mitjan segle XVII va controlar les finances i la política de la ciutat.[4] De Graeff va ser també fundador d'una família de regents que va conservar el poder i la influència per alguns segles, estant molts dels seus descendents ministres. Va ser Senyor d'Urk i Emmeloord,[5] a la província de Flevoland i cavaller del Sacre Imperi Romà Germànic.[5] La seva família va conservar el poder a causa de la celebració de matrimonis entre els seus membres. Així van sorgir llaços estrets entre les famílies De Graeff i Bicker. Andries de Graeff es va casar amb una Bicker.

Després de la mort dels seus nebots Johan i Cornelis de Witt i l'ascens al poder de la Casa d'Orange, Andries i el seu nebot Pieter de Graeff van perdre la seva posició en la política.[5]

Decret Etern[modifica | modifica el codi]

El 1667, quan Guillem III d'Anglaterra s'acostava a l'edat de 18 anys, al partit pro-Orange va tractar de restaurar al príncep al poder assegurant per a ell els càrrecs d'estatúder i de capità general. Per prevenir la restauració de la influència de la Casa d'Orange, De Graeff, De Witt, Gaspar Fagel i Gillis Valckenier va fer l'emissió del Decret Etern (o Decret Perpetu), que va declarar que el Capità-General o Almirall General dels Països Baixos no podria servir com a estatúder en cap província.[6] A més a més, la província d'Holanda suprimiria el càrrec d'estatúder -d'altres províncies van seguir el seu exemple-.

Descendència[modifica | modifica el codi]

De Graeff i la seva segona esposa Elisabeth Bicker van Swieten va tenir quatre fills:

  • Cornelis (1650-1678)
  • Alida (1651-1738)
  • Arnoldina (Aertje) (1652-1703)
  • Jakob

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andries de Graeff Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Nederlands adelsboek» p. 15, 1914. [Consulta: 7 març 2016].
  2. Andries Bicker (familias De Graeff y Bicker) en DBNL (neerlandès)
  3. Jacob Dircksz de Graeff a Historische Geslachtswapens
  4. The dutch Republic - It`s Rise, Greatness, and Fall - 1477-1806
  5. 5,0 5,1 5,2 Andries de Graeff en DBNL
  6. «Pieter Vis: Andries de Graeff» (PDF). [Consulta: 7 març 2016].