Anell de l'Unicorn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'anell de l'Unicorn és un filament llarg i complex d'estrelles que s'embolica al voltant de la Via Làctea tres vegades. Es proposa que consisteixi en un corrent estel·lar arrencat  de la Nana del Ca Major per forces de marea com a part del procés de fusió amb la Via Làctia durant un període de milers de milions d'anys, encara que aquesta visió ha estat disputada durant molt de temps.[1] L'anell conté 100 milions de masses solars i té una longitud de 200.000 anys llum.[2]

Descoberta[modifica]

El flux d'estrelles es va informar per primera vegada l'any 2002 pels astrònoms que realitzen l'Sloan Digital Sky Survey. Va ser en el curs de la investigació d'aquest anell d'estrelles i un grup molt espaiat de cúmuls globulars similars als associats amb la Galàxia de la Nana El·líptica de Sagitari, que es va descobrir la Galàxia Nana del Ca Major.[3]

Disputa[modifica]

El 2006, un estudi amb dades de 2MASS posa en dubte la naturalesa de l'"Anell", argumentant que les dades suggereixen que l'anell forma part del disc galàctic deformat de la Via Làctia.[1] Tanmateix, les observacions que utilitzen el Telescopi anglo-australià publicades el 2007 suggereixen que un disc corbat no pot crear l'estructura observada, que per tant ha d'estar formada per un centelleig del disc galàctic o tenir un origen extragalàctic.[4]

Diversos membres de la comunitat científica recentment van reafirmar la seva posició afirmant que l'estructura de l'Unicorn no és més que una densitat més produïda pel disc gruixut i deformat de la Via Làctia.[5]

L'any 2015, un estudi realitzat per un equip internacional de científics va suggerir, després de classificar i filtrar dades galàctiques de l'Sloan Digital Sky Survey, que la Via Làctia és en realitat un 50 per cent més gran del que es pensava anteriorment.[6] Va resultar que el disc de la Via Làctia no era només un disc d'estrelles en un pla, sinó que estava ondulat. A mesura que s'irradia cap a fora des del Sol, sembla haver almenys quatre ondulacions en el disc de la Via Làctia. Els científics suposen que aquest patró es trobarà a tot el disc.[7]

Una forma de pensar sobre això és imaginar estar a l'oceà quan les ones són molt altes o es troben en terrenys accidentats. El proper augment de les onades o turons bloqueja la vista del que hi ha més enllà. De la mateixa manera, el pròxim augment de l'estructura galàctica bloqueja la visió del que queda més enllà, que aparentment és una part significativa del disc galàctic. Basat en la distància de l'Anell de l'Unicorn, el diàmetre de la Via Làctia augmenta de 100.000 a 120.000 anys llum a uns 150.000-180.000 anys llum de distància. En aquest paradigma revisat, en lloc de situar-se en dos terços del radi de la galàxia, el sistema solar es troba a mig camí entre el nucli i la vora.[8]

S'han utilitzat simulacions N-cossos per investigar la possible ubicació del progenitor d'aquesta estructura i aquests càlculs mostren que, si l'Anell té un progenitor de la galàxia nana, es podria trobar al fons d'una de cada vuit àrees específiques del cel.[9] Una anàlisi posterior, que va emprar les dades de Gaia DR2,va trobar una distribució gaussiana bimodal cap a les coordenades galàctiques (271, +2) de Vela, que és una de les ubicacions del progenitor proposades en l'estudi anterior.[10] Aquesta troballa pot indicar la presència del progenitor de l'anell de l'Unicorn, però els autors indiquen que també pot ser compatible amb l'existència d'una estructura cinemàticament coherent no relacionada.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Outer structure of the Galactic warp and flare: explaining the Canis Major over-density» (PDF). Astronomy and Astrophysics, 451, 2, 2006, pàg. 515–38. arXiv: astro-ph/0603385. Bibcode: 2006A&A...451..515M. DOI: 10.1051/0004-6361:20054081.
  2. Ibata, Rodrigo; Gibson, Brad «The Ghosts of Galaxies Past». Scientific American, 296, 4, abril 2007, pàg. 40–45. Bibcode: 2007SciAm.296d..40I. DOI: 10.1038/scientificamerican0407-40. PMID: 17479629.
  3. Newberg «The Ghost of Sagittarius and Lumps in the Halo of the Milky Way». The Astrophysical Journal, 569, 1, 01-04-2002, pàg. 245–274. arXiv: astro-ph/0111095. Bibcode: 2002ApJ...569..245N. DOI: 10.1086/338983.
  4. «The AAT/WFI survey of the Monoceros Ring and Canis Major dwarf galaxy». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 376, 3, 01-04-2007, pàg. 939–959. arXiv: astro-ph/0701664. Bibcode: 2007MNRAS.376..939C. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2007.11503.x.
  5. M. Lopez-Corredoira, A «Comments on the "Monoceros" affair». Falta indicar la publicació, juliol 2012. arXiv: 1207.2749. Bibcode: 2012arXiv1207.2749L.
  6. Rensselaer Polytechnic Institute (11 març 2015). "The Corrugated Galaxy—Milky Way May Be Much Larger Than Previously Estimated". Nota de premsa. Arxivat de l'original a data de 13 març 2015.
  7. Scott Sutherland. «This 'corrugated' view of the Milky Way just made our home galaxy a LOT bigger.». The Weather Network, 16-03-2015. Arxivat de l'original el 19 març 2015.
  8. Yan Xu «Rings and Radial Waves in the Disk of the Milky Way». The Astrophysical Journal, 801, 2, 01-03-2015. arXiv: 1503.00257. Bibcode: 2015ApJ...801..105X. DOI: 10.1088/0004-637X/801/2/105.
  9. Magda Guglielmo «On the origin of the Monoceros Ring - I. Kinematics, proper motions, and the nature of the progenitor». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 474, 4, 11-03-2018, pàg. 4584-4593. arXiv: 1711.06682. Bibcode: 2018MNRAS.474.4584G. DOI: 10.1093/mnras/stx3048.
  10. de la Fuente Marcos, Raúl; de la Fuente Marcos, Carlos «Searching for the lost Unicorn: a prominent feature in the radial velocity distribution of stars in Vela from Gaia DR2 data». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society Letters, 481, 1, 21-11-2018, pàg. L64-L68. arXiv: 1808.09921. Bibcode: 2018MNRAS.481L..64D. DOI: 10.1093/mnrasl/sly163.