Anell de prometatge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un anell de prometatge és un anell que, d'acord a la tradició occidental, es porta com a símbol del compromís a casar-se amb algú.

Història[modifica]

El costum de dur anell de prometatge es remunta l'Antic Egipte. La tradició, que variava segons la regió, està també documentada al segle ii a l'Antiga Roma, on la tradició era que el futur nuvi entregués un anell d'or al pare de la seva promesa i un anell en forma de clau a la seva promesa, que servia per obrir els cadenats familiars. D'altra banda, al segle xviii els jueus integraren la tradició a les cerimònies nupcials. En el marc del cristianisme, malgrat hi ha documentat l'ús d'anells de prometatge des del segle iii, aquesta tradició no fou acceptada pel clergat fins al segle xiii.[1] El primer registre de l'ús de diamants en els anells de prometatge és de l'any 1477, quan Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic l'encarregà per a la seva promesa.[2]

Ja en l'època contemporània, en 1947 la campanya publicitària de N. W. Ayer & Son de la mà de France Gerety popularitzà l'eslògan en anglès «A diamond is forever» (en català: «Un diamant és per sempre»). Aquesta idea, potenciada pel grup De Beers, que posseïa el monopoli de la comercialització de diamants, desembocà en el fet que avui en dia el 78% dels anells de prometatge portin un o més diamants.[1]

Ús[modifica]

La tradició marca que, en les parelles heteronormatives, és l'home qui regala l'anell de prometatge a la seva parella quan vol formalitzar el compromís de casar-se. El regal s'acompanya d'una petició de matrimoni, que sol fer-se posant un genoll a terra a moltes cultures.[3] Un cop accepta, és costum que el ja nuvi demani la mà als pares de la núvia.[3] No obstant, ambdós gestos han esdevingut menys populars avui en dia en pro de la igualtat de gènere.

Als Països Catalans, és tradició portar l'anell de prometatge a la mà esquerra fins a les noces, i a partir de les noces a la mà dreta —deixant lloc a la mà esquerra per l'anell de noces.[4] És així també a la majoria de països de l'Europa Occidental (però no a Castella) i a bona part d'Amèrica.[5] Per contra, als països eslaus orientals i a Polònia l'anell de prometatge se sol portar a la mà dreta. A Grècia i a l'Índia, d'altra banda, tant l'anell de prometatge com el de noces es porten a la mà dreta.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Roque. «Historia de los anillos de compromiso» (en castellà), 23-03-2015. [Consulta: 23 abril 2021].
  2. «History of Engagement Rings | Discover the Diamond Engagement Rings History & Traditions» (en anglès americà). [Consulta: 23 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 «¿Por qué nos arrodillamos al pedir matrimonio?» (en castellà), 06-03-2017. [Consulta: 23 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 «¿Donde se ponen el anillo de compromiso y de casada? | Blanco de Novia». [Consulta: 23 abril 2021].
  5. «En que mano va el anillo de compromiso en cada paísEn que mano va el anillo de compromiso | Prepárate para el gran día de la boda y compromiso», 11-01-2015. [Consulta: 23 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anell de prometatge