Angélique i el sultà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Angélique et le sultan)
Infotaula de pel·lículaAngélique i el sultà
Angélique et le sultan
Fitxa
DireccióBernard Borderie
Protagonistes
Michèle Mercier
Robert Hossein
Jean-Claude Pascal
Director artísticRobert Giordani
ProduccióFrançois Chavane
Francis Cosne
Raymond Borderie
GuióBernard Borderie
Francis Cosne,
adaptació de la novel·la d'Anne i Serge Golon
MúsicaMichel Magne
Dissenyador de soAntoine Petitjean
FotografiaHenri Persin
MuntatgeChristian Gaudin
VestuariRosine Delamare
ProductoraCICC (França)
Francos Films (França)
Cinéphonic (França)
Liber Film (Tunísia)
FonoRoma (Itàlia)
Gloria-Film GmbH (Alemanya)
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Alemanya
Tunísia
Estrena1968
Durada95 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereaventures

IMDB: tt0061357 Filmaffinity: 494058 Allocine: 44444 Letterboxd: angelique-and-the-sultan Allmovie: v139372 TMDB.org: 44446 Modifica el valor a Wikidata

Angélique i el sultà (títol original en francès: Angélique et le sultan) és una pel·lícula franco-germano-italiano-tunisiana de Bernard Borderie, estrenada el 1968. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

Una vegada que Jeoffrey ha salvat el seu vaixell de les flames, persegueix Escrainville, que ha educat Angélique, pel Mediterrani. Però quan inspecciona el seu vaixell, Angélique no és a bord. A Alger Escrainville l'ha venut a Mezzo Morte, que pensa proposar-la per a l'harem del sultà de Mikenez. Per salvar Angélique, Jeoffrey és abandonat en una barca per la seva tripulació, i es fa agafar voluntàriament per un vaixell amb destinació a Alger, on és convertit en esclau. Aconsegueix escapar-se de la presó on és conduït, amb l'ajuda de còmplices.

I mentrestant Angélique és a l'harem del sultà. Es rebel·la contra les instruccions d'Osman Ferradji, eunuc encarregat de l'harem, i es nega a ser presentada al sultà com una nova concubina. Però un dia un cop, Mentre Colin Paturel, un presoner, es burla públicament del sultà que decideix matar-lo, Angélique llença un crit: el sultà que la veu és immediatament colpit de la seva bellesa i dona l'ordre de conduir-la al seu allotjament. Angélique el rebutja i intenta matar-lo. Per castigar-la la fa fuetejar; però Ferradji ha fet cobrir el fuet d'un narcòtic, per atenuar el dolor. No ha renunciat al seu projecte de fer d'Angélique l'esposa única del sultà. La favorita del sultà, gelosa d'Angélique i tement perdre el seu lloc privilegiat, intenta matar-la. Colin Paturel la convenç d'ajudar-los a fugir, la qual cosa la favorita accepta.

Angélique, Colin Paturel i un tercer presoner, el comte de Vateville, aconsegueixen així escapar-se. Durant aquest temps, Jeoffrey intenta recomprar Angélique al sultà, proposant-li revelar-li el secret de la pedra filosofal. L'acord es fa, però de tornada al palau del sultà, descobreixen que Angélique s'ha fugit. Per això el sultà fa arrossegar Osman Ferradji pel seu cavall, fins que mor. Envia una patrulla a la recerca de la jove.

Al desert Colin Paturel, que no és noble extracció, confessa el seu amor a Angélique. Després que el comte de Vateville mori, Angélique fa prometre a Paturel matar-la si cau de nou en mans del sultà. Quan la tropa s'apropa, vol mantenir la seva promesa, però els soldats l'abaten d'un tret. Angélique es desmaia llavors… per despertar-se entre els braços de Jeoffrey, a bord del seu vaixell.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Nombroses escenes de la pel·lícula estan rodades a Tunísia, per exemple a la ciutat de Sidi Bou Saïd, entre altres al palau del baró Rodolf d'Erlanger, al voltant del ribat de Monastir, en l'Amfiteatre d'El Jem, amb una vista de Nefta, de la badia de La Marsa, etc.

Filmografia d'Angélique[modifica]

La sèrie dels Angélique es compon de cinc films dirigits per Bernard Borderie i van estar un énorme èxit comercial en la seva estrena.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Angélique i el sultà. esadir.cat. 
  2. «Angélique et le sultan». The New York Times.

Bibliografia[modifica]

  • C. Taraud, « Angélique i l'Orient: une certaine vision de l'altérité », L'home i la société, Número 154, Éditions L'Harmattan, ISBN 2747583651, 2004, p. 9-30 [1].

Enllaços externs[modifica]