Angelica Catalani

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAngelica Catalani
Angelica catalani.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de maig de 1780
Senigallia
Mort 13 de juny de 1849 (69 anys)
París
Causa de mort Còlera
Activitat professional
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Gènere Música clàssica
Veu Soprano
Modifica dades a Wikidata
Medalló amb el retrat de la Catalani fet per Élisabeth Vigée-Lebrun

Angelica Catalani (Senigallia, Itàlia, 1780 - París, 12 de juny de 1849) fou una cèlebre soprano italiana.

Educada en el convent de Santa Llúcia de Gubbio, des de molt nena manifestà posseir una veu tant extraordinàriament bella, que gran nombre de forasters acudien al convent només amb l'objecte d'escoltar-la. Després d'estudiar dos anys amb el mestre Boselli, als quinze anys debutà a Venècia amb un èxit sense igual, disputant-se des de llavors i porfiant els seus contractes els empresaris i corregent en triomfs els principals coliseus d'Itàlia, arribant l'entusiasme que despertà al deliri en interpretar l'any 1801 en La Scala de Milà la Clitemnestra, de Zingarelli, i Baccanali di Roma, de Nicolini.

Contractada poc temps després a Lisboa, cantà amb Crescentini i Gaffroni i es casà amb el capità Paul Vallabrège, agregat a l'ambaixada francesa, amb el que passà després a Madrid i el 1806 a París, on els seus triomfs no foren menors, però havent-se negat a certes pretensions de Napoleó, passà a Londres contractada amb avantatjoses condicions, no tornant a la capital francesa fins a la caiguda de l'emperador; durant aquest temps va romandre a Anglaterra, on gaudí de la més fervent admiració del públic.

De tornada a París el 1814, Lluís XVIII la nomenà regent de la Gran Òpera, amb una subvenció de 160.000 francs. En retornar Napoleó de lIlla d’Elba, la Catalani abandonà París amb els Borbons, corregent durant els Cent dies Alemanya i arribant fins a Escandinàvia, però després de la caiguda de Bonaparte, fou reposada en el seu càrrec amb la subvenció assignada, malgrat tot, aquesta li fou retirada el 1817, i Angelica es veié obligada a recórrer de nou les capitals cantant. Durant diverses èpoques va portar d'acompanyants als compositors i interprets, Heinrich Joseph Baermann (clarinetista)[1] i a Vincenzo Puccita (pianista), fins que aquest va tenir massa discussions amb Vallabrège.[2]

Durant més de deu anys aparegué, amb èxit sempre creixent, en els principals coliseus d'Europa, fins que el 31 de maig de 1828[ s'acomiadà del públic a Hannover, retirant-se poc temps després a una possessió prop de Florència, on emprà els seus ocis iniciant gratuïtament en l'art del cant a joves de talent; no obstant, de tant en tant també prengué part en alguna funció benèfica.

La Catalani reunia a la seva poderosa veu de soprano incomparablement timbrada i que en una extensió abraçava prop de tres octaves, una figura arrogant, una bellesa majestuosa i el talent d'una tràgica de primer ordre, qualitats que en trobar-se tant feliçment reunides, feren d'ella una artista notabilíssima.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelica Catalani Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 155 (ISBN 84-239-4507-3)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 35 (ISBN 84-239-4548-0)