Angina de pit
  | |
| |
| Tipus | malaltia coronària i dolor toràcic |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació diltiazem, penbutolol (en)  , nifedipine (en) , nitroglicerina com a fàrmac, carvedilol, Esmolol, atenolol, nisoldipine (en) , nitrit d'amil, mibefradil (en) , bisoprolol, papaverina, isradipine (en) , (RS)-metoprolol, verapamil (en) , pindolol (en) , bepridil, amlodipina, nadolol (en) , sulfinpyrazone (en) , (S)-(−)-timolol (en) , acebutolol, nicardipine (en) , felodipine (en) , labetalol (en) , propranolol, erythrityl tetranitrate (en) , coenzim Q10, pentaeritritol tetranitrat i isosorbide (en) | |
| Classificació | |
| CIM-11 | BA40 |
| CIM-10 | I20 |
| CIM-9 | 413 |
| CIAP | K74 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0220078 |
| DiseasesDB | 8695 |
| MedlinePlus | 000198, 000201 i 001107 |
| eMedicine | 150215 |
| MeSH | D000787 |
| UMLS CUI | C0002962 |
L'angina de pit (en llatí: angor pectoris) és una obstrucció d'una o més artèries coronàries que ocasiona un dolor opressiu a causa d'una insuficiència en l'aportació d'oxigen al cor.[1] L'angina de pit constitueix el símptoma principal de la CI i significa literalment opressió toràcica deguda a una isquèmia miocardíaca, gairebé sempre deguda a arterioesclerosi, encara que també pot presentar-se a causa d'un espasme coronari (Angina de Prinzmetal).
Classificació[modifica]
Angina estable[modifica]
També coneguda com a 'angina d'esforç', es refereix al tipus clàssic d'angina relacionada amb la isquèmia miocardíaca. Una presentació típica d'angina estable és la de molèsties al tòrax i els símptomes associats precipitats per algun exercici físic (córrer, caminar, etc.) amb símptomes mínims o inexistents en repòs o després de l'administració de nitroglicerina sublingual.[2][3] Els símptomes solen disminuir diversos minuts després de l'exercici i es repeteixen quan l'exercici es reprèn. D'aquesta manera, es pot pensar que l'angina estable és similar als símptomes de claudicació intermitent. Altres precipitants reconeguts d'angina estable inclouen el clima fred, els àpats pesants i l'estrès emocional.
Angina inestable[modifica]
Clínica[modifica]
Típicament, el pacient presenta un dolor sobtat de caràcter espasmòdic i una sensació opressiva que gairebé sempre es localitza a nivell retroesternal o en el hemitòrax esquerre que s'irradia al braç esquerre. Amb menor freqüència, el dolor s'irradia cap a la regió mandibular a la part superior de l'abdomen o l'hemitòrax dret. A vegades apareix una sensació de mort imminent. La crisi rarament dura més d'uns minuts i acostuma a respondre bé a l'administració de nitroglicerina.
Diagnòstic[modifica]
Per al diagnòstic de l'angina de pit és precís:
- Anamnesi detallada
- Exploració física
- Electrocardiograma: durant els períodes de dolor es pot observar una depressió o una elevació del segment ST.
- Anàlisi de sang.
- Proves més complexes i segons la clínica: ecocardiografia, ergometria, coronariografia i gammagrafia miocardíaca.
Referències[modifica]
- ↑ Souza Mundí, Guillem. tot sobre primers auxilis. Bubok, 2011, p. 113. ISBN 8490096473.
- ↑ Tobin, Kenneth J. «Stable Angina Pectoris: What Does the Current Clinical Evidence Tell Us?». The Journal of the American Osteopathic Association, 110, 7, 2010, pàg. 364–70. Arxivat de l'original el 2020-03-11. PMID: 20693568 [Consulta: 12 maig 2020]. Arxivat 2020-03-11 a Wayback Machine.
- ↑ Rosamond, W.; Flegal, K.; Furie, K.; Go, A.; Greenlund, K.; Haase, N.; Hailpern, S. M.; Ho, M.; Howard, V. «Heart Disease and Stroke Statistics – 2008 Update: A Report From the American Heart Association Statistics Committee and Stroke Statistics Subcommittee». Circulation, 117, 4, 17-12-2007, pàg. e25–e146. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.107.187998. PMID: 18086926.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angina de pit |