Angina de pit
 | |
| Tipus | malaltia coronària |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Medicació | diltiazem (en)  , penbutolol (en) , nifedipine (en) , nitroglicerina, carvedilol (en) , esmolol (en) , atenolol (en) , nisoldipine (en) , nitrit d'amil, mibefradil (en) , bisoprolol (en) , papaverina, isradipine (en) , (RS)-metoprolol (en) , verapamil (en) , pindolol (en) , bepridil (en) , (RS)-amlodipine (en) , nadolol (en) , sulfinpyrazone (en) , (S)-(−)-timolol (en) , acebutolol (en) , nicardipine (en) , felodipine (en) , labetalol (en) , propranolol, erythrityl tetranitrate (en) , Coenzim Q10, Pentaeritritol tetranitrat i isosorbide (en)
|
| Classificació | |
| CIM-10 | I20 |
| CIM-9 | 413 |
| CIAP | K74 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 8695 |
| MedlinePlus | 000198 i 000201 |
| eMedicine | 150215 |
| MeSH | D000787 |
| UMLS CUI | C0002962 |
 | |
L'angina de pit (en llatí: angor pectoris) és una obstrucció d'una o més artèries coronàries que ocasiona un dolor opressiu a causa d'una insuficiència en l'aportació d'oxigen al cor.[1] L'angina de pit constitueix el símptoma principal de la CI i significa literalment opressió toràcica deguda a una isquèmia miocàrdica, gairebé sempre deguda a arterioesclerosi, encara que també pot presentar-se a causa d'un espasme coronari (Angina de Prinzmetal).
Contingut
Clínica[modifica]
Típicament, el pacient presenta un dolor sobtat de caràcter espasmòdic i una sensació opressiva que gairebé sempre es localitza a nivell retroesternal o en el hemitòrax esquerre que s'irradia al braç esquerre. Amb menor freqüència, el dolor s'irradia cap a la regió mandibular a la part superior de l'abdomen o l'hemitòrax dret. A vegades apareix una sensació de mort imminent. La crisi rarament dura més d'uns minuts i acostuma a respondre bé a l'administració de nitroglicerina. Desencadenants de l'angina de pit són la sobrecàrrega física o psíquica, el fred, menjars copiosos, taquicàrdia o tabaquisme.
Diagnòstic[modifica]
Per al diagnòstic de l'angina de pit és precís:
- Anamnesi detallada
- Exploració física
- Electrocardiograma: durant els períodes de dolor es pot observar una depressió o una elevació del segment ST.
- Anàlisi de sang.
- Proves més complexes i segons la clínica: ecocardiografia, ergometria, coronariografia i gammagrafia miocàrdica.
Referències[modifica]
- ↑ Souza Mundí, Guillem. tot sobre primers auxilis. Bubok, 2011, p. 113. ISBN 8490096473.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angina de pit |
