Angle díedre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació axonomètrica d'un angle diedre de 90º.

En geometria, l'angle entre dos plans s'anomena el seu angle díedre. L'angle díedre \phi_{AB} entre dos plans notats A i B és l'angle entre els seus dos vectors normals \mathbf{n}_{A} i \mathbf{n}_{B}:


\cos \phi_{AB} = \mathbf{n}_{A} \cdot \mathbf{n}_{B}.

Un angle díedre pot tenir signe; per exemple, l'angle díedre \phi_{AB} es pot definir com l'angle que ha de girar el pla A entorn a la línia d'intersecció amb el pla B per alinear-lo amb B.

Llavors, \phi_{AB} = -\phi_{BA}. Per precisió, s'hauria d'especificar l'angle o el seu suplementari, ja que hi ha dues rotacions que fan que els plans coincideixin.

Definicions alternatives[modifica | modifica el codi]

Figura 1: Angle díedre de tres vectors, definit com a angle esfèric exterior. Els segments negres més llargs i més curts són arcs de les circumferències grans que passen per \mathbf{b}_{1} i \mathbf{b}_{2} i per \mathbf{b}_{2} i \mathbf{b}_{3}, respectivament.
Figura 2: Angle díedre definit per tres vectors d'enllaç (mostrats en vermell, verd i blau) que connecten quatre àtoms.
Figura 3: Angle díedre definit per tres vectors d'enllaç (mostrats en vermell, verd i blau) que connecten quatre àtoms. En aquesta perspectiva, el segon vector d'enllaç (verd) vs cap a fora de la pàgina.
Figura 4: Els angles díedre de d'unes proteïnes.

Ja que un pla es pot definir d'unes quantes maneres (p. ex., per vectors o punts en ells, o pels seus vectors normals), hi ha unes quantes definicions equivalents d'un angle díedre.

Qualsevol pla pot ser definit per dos vectors no collinears que pertanyin al pla; agafant el seu producte vectorial i normalitzant el resultat s'obté el vector unitari normal a l'pla.

Així, un angle díedre es pot definir per quatre, vectors no collineals dos a dos.

També es pot definir l'angle díedre de tres vectors no collineals \mathbf{b}_{1}, \mathbf{b}_{2} i \mathbf{b}_{3} (mostrats en vermell, verd i blau, respectivament, a la Figura 1). Els vectors \mathbf{b}_{1} i \mathbf{b}_{2} defineixen el primer pla, mentre que els \mathbf{b}_{2} i \mathbf{b}_{3} defineixen el segon pla. L'angle díedre es correspon a un angle esfèric exterior (Figura 1), que és una magnitud amb signe ben definida.


\phi = \mathrm{atan2} \left( |\mathbf{b}_2| \mathbf{b}_1 \cdot [\mathbf{b}_2 \times \mathbf{b}_3],
[\mathbf{b}_1 \times \mathbf{b}_2] \cdot [\mathbf{b}_2 \times \mathbf{b}_3] \right)

on els dos arguments atan2 tenen en compte el signe.

Angles díedre en políedres[modifica | modifica el codi]

Cada políedre, regular o irregular, convex o còncau, té un angle díedre a cada aresta.

Un angle díedre (també anomenat l'angle entre cares) és l'angle intern en el qual es troben dues cares adjacents. Un angle de zero graus significa que els vectors normals a la cara són antiparal·lels i les cares s'encavalquen l'una amb l'altra (Part que implica un políedre degenerat). Un angle de 180 graus significa que les cares sógn paral·leles (com en un Enrajolat pla uniforme). Un angle més gran que 180 apareix en zones còncaves d'un poliedre.

En un poliedre transitu respecte de les arestes tots els angles díedres tenen el mateix valor. Això inclou els 5 sòlids platònics, els 4 Políedres de Kepler-Poinsot, els dos sòlids quasiregulars, i els dos sòlids duals dels quasiregulars.

Angles díedre de quatre àtoms[modifica | modifica el codi]

En bona aproximació, les distàncies d'enllaç i els angles d'enllaç de la majoria de les molècules no canvien entre síntesi i degradació. Per això, l'estructura d'una molècula es pot definir amb alta precisió pels angles díedre entre tres vectors successius d'enllaç químic (Figura 2). L'angle díedre \phi fa variar només la distància entre els àtoms primer i quart; les altres distàncies interatòmiques queden restringides per les llargades d'enllaç químic i els angles de l'ellaç.

Per visualitzar l'angle díedre de quatre àtoms, és útil mirar el segon vector de enllaç (Figura 3) davall. El primer àtom és a les 6 en punt, el quart àtom aproximadament és a les 2 en punt i els segons i tercers àtoms estan situats en el centre. El segon vector d'enllaç va cap a fora de la pàgina. L'angle díedre \phi és l'angle en sentit contrari de les agulles del rellotge format pels vectors \mathbf{b}_{1} (vermell) i \mathbf{b}_{3} (blau). Quan el quart àtom eclipsa el primer àtom, l'angle díedre és zero; quan els àtoms estan exactament enfronatas (com a la Figura 2), l'angle díedre és de 180°.

Angles díedre de molècules biològiques[modifica | modifica el codi]

Els angles díedre de les cadenes de proteïnes s'anomenen φ; (phi, fa referència als àtoms de la cadena C'-N-Cα-C'), ψ; (psi, fa referència als àtoms de la cadena N-Cα-C'-N) i ω; (omega, fa referència als àtoms de la cadena Cα-C'-N-Cα). Així, φ; controlas la distància dels enllaços C'-C', ψ; controla la distància dels N-N i ω; controla la distància dels Cα-Cα.

La planitud de l'enllaç peptídic normalment restringeix \omega a 180° (el cas típic d'enllaç trans) o 0° (el cas rar d'enllaç cis). La distància entre els àtoms de Cα en els ((trans i cis isòmers és aproximadament 3.8 i 2.9 Å, respectivament. El cis isòmer s'observa principalment en enllaços peptídics Xaa-Pro (on Xaa és algun aminoàcid).

Els angles díedrics de les cadenes laterals de proteïnes es denoten com χ15, depenent de la distància cap amunt del sidechain. L'angle díedre de χ1 està definit peles àtoms N-Cα-Cβ-Cγ, l'angle díedre de χ2 està definit pels àtoms Cα-Cβ-Cγ-Cδ, etcètera.

Els angles díedre de les cadenes laterals tendeixen a agrupar-se prop de 180°, 60°, i -60°, que s'anomenen les conformacions trans, gauche+ , i gauche-. L'elecció d'angles díedre de les cadenes laterals està afectada pels díedres de la cadena principal i de les cadenes laterals veïnes; per exemple, la conformació gauche+ rarament va seguida per la conformació gauche+ (i viceversa) a causa de l'augment de la probabilitat de col·lisions atòmiques.

Els angles díedre també s'han definit per la IUPAC per a altres molècules, com els àcids nucleics (àcid desoxiribonucleic i àcid ribonucleic) i per polisacàrids.

Pseudocodi[modifica | modifica el codi]

El pseudocodi següent calcula l'angle díedre de dos plans cada un definit per 3 punts, tals que el pla A està definit pels punts A_1 a través de A_3, i al pla B està definit pels punts B_1 a través de B_3:

funció CalculaAngleDiedre(A, B)
V_a =  un vector aleatori
V_b =  copia de(V_a)
for i=2 to 3
V_a = V_a - \frac{V_a \centerdot (A_i - A_1)}{|(A_i - A_1)|^2}(A_i - A_1)
V_a = V_a - \frac{V_a \centerdot (A_i - A_1)}{|(A_i - A_1)|^2}(A_i - A_1)
V_b = V_b - \frac{V_b \centerdot (B_i - B_1)}{|(B_i - B_1)|^2}(B_i - B_1)
return arccos\left(\frac{|V_a \centerdot V_b|}{|V_a| |V_b|}\right)

Aquest codi es pot generalitzar fàcilment per que operi sobre hiperplans de codimensió 1 canviant 3 per n, on n és el nombre de punts que defineixen cada hiperplà. Tot excepte l'última línia d'aquest pseudocodi fa servir el procés de Gram-Schmidt per calcular V_a i V_b, que són vectors normals als plans A i B respectivament. L'última línia calcula l'angle entre V_a i V_b.

Alternativament, s'observa que \scriptstyle U_A = (A_2-A_1)\times (A_3-A_1) (resp. \scriptstyle U_B = (B_2-B_1)\times (B_3-B_1)) és ortogonal al pla A_1, A_2, A_3 (resp. B_1, B_2, B_3), de manera que l'angle entre aquests dos vectors no és més que l'angle entre els dos plans. Es pot calcular amb \scriptstyle \arccos \left(\frac{|U_a \centerdot U_b|}{|U_a| |u_b|}\right) o \scriptstyle \arcsin \left(\frac{|U_a \times U_b|}{|U_a| |u_b|}\right).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]