Angostrina i Vilanova de les Escaldes

Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes
Vista general de la vila
Localització
42° 28′ 40″ N, 1° 57′ 10″ E
Estat	França
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	Districte de Prada
Cantó francès	Cantó dels Pirineus Catalans
Població
Total	709 (2015)
• Densitat	8,07 hab/km²
Gentilici	Angostrinoi - vilanoví, angostrinoia - vilanovina
Geografia
Superfície	87,87 km²
Altitud	1.380 m ..:1.380 m ..:1.380 m
Limita amb	Merenç Orlun Llívia Formiguera Els Angles Bolquera Font-romeu, Odelló i Vià Targasona Ur Dorres Portè
Història
Creació	1973
Organització política
• Batle	Hélène Josende
Identificador descriptiu
Codi postal	66760
Zona horària	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Angostrina i Vilanova de les Escaldes (oficialment en francès Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

El terme actual d'aquesta comuna és fruit de la unió, el 1973, de les antigues comunes d'Angostrina, que ocupava la major part del terme actual, i de Vilanova de les Escaldes, que era una estreta franja longitudinal de nord a sud a l'extrem sud-occidental del terme actual. A més dels dos pobles caps d'aquelles comunes, Angostrina ([əŋgus'tɾinə]) i Vilanova de les Escaldes (['bilə'noβə(ðələzəs'kaldəs)], estàndard ['bilə'nɔβə(ðələzəs'kaldəs)]), té el nucli de la Part Petita i el conjunt balneari de les Escaldes, ara reconvertit en Centre de reeducació funcional.

Actualment, juntament amb els pobles de Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, Els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Real, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Etimologia

L'etimologia dels noms dels dos pobles principals d'aquest terme estan tractats en el capítol corresponent a cadascun d'ells, Angostrina i Vilanova de les Escaldes.

Geografia

Localització i característiques generals del terme

El terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, de 878.700 hectàrees d'extensió (el més extens de l'Alta Cerdanya), és situat a l'extrem nord-est de la comarca de l'Alta Cerdanya. És al límit amb la comarca del Capcir (terme dels Angles) i amb Occitània (parçan del Sabartès, del llenguadocià País de Foix).

És un terme molt extens en la seva meitat septentrional, ample d'oest a est i allargat de sud a nord, i estret i allargassat, en els mateixos termes, a la meitat meridional. És en aquest sector meridional on hi ha tots els nuclis de població del terme. La part nord és molt muntanyosa, ja que inclou el Carlit amb bona part del seu massís, la major part del qual és per damunt dels 2.000 metres. També s'hi troba la capçalera de la Tet, amb l'Estany de Lanós i un llarg reguitzell d'estanys de muntanya, sempre dins de la vall de la Tet. Aquest riu deriva cap a la Bollosa, des d'on emprèn la marxa cap al sud-est en direcció al Conflent.

Aquest extrem nord del terme forma un arc d'oest a est, inflexionat cap al nord, que conté els dos puigs de Coll Roig, el Puig Oriental i el Puig Occidental de Coll Roig, al límit amb les comunes de Dorres i Portè, la Serra i el Puig de Font Viva, al nord-oest dels dos puigs anteriors, el Pic de Cortal Rossó, al nord, i el Puig de Coma d'Or, on les comunes catalanes d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Dorres es troben amb l'occitana de Merens, al Sabartès (País de Foix). En aquest punt el termenal nord de la comuna esdevé límit nord dels Països Catalans. Continuant cap al nord, aquest límit passa per la Portella Roja, el Puig Pedrós Sud, tot seguit el Puig Pedrós Nord, on el termenal gira cap a llevant, cap al Circ de Pedrós, on torna a tòrcer cap al nord, seguint la carena que emmarca pel costat de ponent l'Estany de Lanós fins a la Portella de Lanós primer i el Puig de les Bacivelles, tot seguit cap al Coll de Coma d'Anyell i, finalment, arriba a l'extrem nord d'aquest tram de termenal, on hi ha el Puig de Lanós, on els termes d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i de Merens es troben amb el terme d'Orlú, també pertanyent al Sabartès, com el de Merens.

Des d'aquest lloc, el termenal continua cap a llevant, decantant-se lleument primer cap al sud-est i després cap al nord-est, però seguint una línia molt trencada, atès que va seguint la carena que emmarca pel nord la capçalera de la vall de la Tet, tot passant per la Portella d'Orlú, o de Serra Blanca, més endavant pel Coll de Lanós, tot seguit pel Puig de la Grava i el Coll de la Grava, per arribar finalment a l'extrem septentrional absolut, al Puig de la Cometa d'Espanya, de 2.746,9, i al Puig de la Portella Gran, de 2.729,3, on els dos termes abans esmentats troben el triterme amb el de Formiguera. Davallant cap al sud-est, el termenal s'adreça de seguida al Puig Peric, de 2.810.

En el vessant sud-est del massís del Carlit s'origina el Riu d'Angostrina, la part alta del qual és la Vall de Sant Martí (on hi ha la capella de Sant Martí d'Envalls), que forma la vall que constitueix tot el sector meridional del terme, fins a la seva sortida d'adreça al terme d'Ur.

Termes municipals limítrofs:

Merens (Sabartès)	Orlun (Sabartès)	Formiguera / Els Angles
Portè		La Llaguna (Conflent) / Bolquera / Font-romeu, Odelló i Vià
Dorres	Ur	Targasona / Llívia

En el seu terme hi ha el massís del Carlit, el Puig Peric, el Puig Pedrós i la Pica Roja, a més dels estanys de la Bollosa, de Lanós, de la Comassa, els Sobirans, els de Puig Peric, els de Llat, el de l'Esparver i el del Castellar.

Demografia

Població 1962-2008

Administració i política

Vella Casa del Comú

Casa del Comú moderna

Batlles

Alcalde	Període
Louis Clerc	1973 - 1989
Jacques de Maury	1989 - 1995
Hélène Josende	1995 -

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Hélène Josende, batllessa.

Adjunts al batlle

• 1r: Jacques Bompieyre
• 2a: Gabrielle Fornoni
• 3r: Paul Siourac
• 4t: Jean Punzano.

Consellers municipals

• Brice Bouvier
• Eric Charre
• Séverine Fleurant
• Chantal Frenz
• Joseph Maranges
• Christian Pallarès
• Sandrine Pirof
• Sylvain Servant
• Denis Tubau
• Francis Vigo.

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Matamala ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunats

Angostrina i Vilanova de les Escaldes forma part de la Comunitat de comunes Pirineus - Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llogaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

Llocs d’interès

• Sant Martí d'Envalls
• L'església de Sant Andreu d'Angostrina
• El centre de reeducació funcional de les Escaldes
• La Pleta la Solana
• L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes

Referències

Enllaços externs

• Web comunal (francès)
• El terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes en els mapes topogràfics de l'IGN

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angostrina i Vilanova de les Escaldes