Anguil·liformes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAnguil·liformes
Anguilliformes Modifica el valor a Wikidata
Anguillarostratakils.jpg
anguila americana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deanguila Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
SuperordreElopomorpha
OrdreAnguilliformes Modifica el valor a Wikidata
L.S.Berg, 1943
Subordres

Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.

Particularitats[modifica]

L'ordre dels Anguil·liformes comprèn quatre subordres, 19 famílies, 110 gèneres i aproximadament 600 espècies. La majoria dels anguil·liformes són depredadors.

Descripció[modifica]

Són peixos allargats, amb una longitud que va de 5 cm a 3,75 m.[2] No tenen aleta pelviana i moltes espècies tampoc tenen aletes pectorals. Estan fusionades les aletes dorsal i anal amb l'aleta caudal.[1] Només els membres de la família Anguillidae habiten en aigües dolces però tornen al mar per a reproduir-se.

Subordres i famílies[modifica]

Subordre Anguilloidei[3]

Subordre Congroidei[10]

Subordre Nemichthyoidei[19]

Subordre Synaphobranchoidei[22]

Ús pels humans[modifica]

Unagi (kabayaki) amb arròs

Els unagi són anguil·liformes usuals en la cuina japonesa. També en la cuina xinesa i coreana són populars els anguil·liformes.

Les anguiles són molt apreciades en la cuina europea i són objecte de la piscicultura

Angules[modifica]

A Espanya era tradicional en les gastronomies de Biscaia i Guipúscoa però la seva popularitat s'ha estès a altres parts del territori. El plat més conegut és angules a la bilbaïna, servit en una cassola de fang amb all i bitxo fumat. Es coneix, però també en la cuina francesa de les comarques de Nantes, La Rochelle i Bordeus.[27]

Les angules es compren ja precuinades, generalment envasades al buit, en aquest cas tenen un color blanc o lleugerament negre. Depèn fonamentalment del temps que han passat al riu, les negres han passat més temps i són generalment menys valorades. En el cas d'adquirir-les vives se solen matar amb tabac dissolt en aigua, després es renten (amb l'objecte principal de treure la bava) i posteriorment es couen en una salmorra on adquireixen el color blanc habitual.[28]

Les angules precuinades anteriors es poden preparar de diverses maneres. Una recepta típica és amb nyora i all.[29]

Terres de l’Ebre[modifica]

A les Terres de l’Ebre les anguiles són la base de diverses preparacions culinàries. Una de les especialitats és l’anguila fumada.[30][31]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Plantilla:FishBase order
  2. McCosker, John F.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 86-90. ISBN 0-12-547665-5. 
  3. Jack Stein Grove; Robert J. Lavenberg The Fishes of the Galapagos Islands. Stanford University Press, 1997, p. 141–. ISBN 978-0-8047-2289-6. 
  4. Development of Fishes of the Mid-Atlantic Bight: Anguillidae through Syngnathidae. Fish and Wildlife Service, U.S. Department of the Interior, 1978, p. 17–. 
  5. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Magnolia Press, 2011, p. 28–. ISBN 978-1-86977-849-1. 
  6. Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Syr America. Food & Agriculture Org., p. 216–. GGKEY:UFF6FREK0QJ. 
  7. John McEachran; Janice D. Fechhelm Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 1098–. ISBN 978-0-292-75206-1. 
  8. Albert William Herre. Notes on a Collection of Fishes from Antigua and Barbados, British West Indies. Stanford University Press, 1942, p. 287–. GGKEY:1TUAAA3Q8B5. 
  9. Pierre-Paul Grassé. Traité de zoologie: Agnathes et poissons. Masson, 1958. 
  10. Eugenia B. Böhlke; James E. Böhlke; Mark M. Leiby Orders Anguilliformes and Saccopharyngiformes: Part 9, Volume 1. Yale University Press, 23 octubre 2018, p. 19–. ISBN 978-1-933789-19-4. 
  11. Alberto Brito. Peces de las Islas Canarias: catálogo comentado e ilustrado. Francisco Lemus, 2002. ISBN 978-84-87973-16-1. 
  12. Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos. EDITUM, 1979, p. 68–. ISBN 978-84-600-1524-6. 
  13. Macrocephenchelyidae
  14. James H. Soper; Claude E. Garton; David R. Given Flora of the North Shore of Lake Superior: Vascular Plants of the Ontario Portion of the Lake Superior Drainage Basin. National Museums of Natural Sciences, National Museums of Canada, 1989. ISBN 978-0-660-13053-8. 
  15. Nessorhamphidae
  16. Darío J. Guitart. Sinopsis de los peces marinos de Cuba. Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, 1979. 
  17. Cybium. Muséum national d'histoire naturelle, Laboratoire d'ichtyologie générale et appliquée, 1997. 
  18. John Edward McCosker. The Osteology, Classification, and Relationships of the Eel Family Ophichthidae (Pisces: Anguilliformes). University of California, San Diego, 1973. 
  19. The New Encyclopaedia Britannica: Macropaedia : Knowledge in depth. Encyclopaedia Britannica, 1998. ISBN 978-0-85229-663-9. 
  20. Carlsbergfondets oceanografiske ekspedition omkring jorden. The Carlsberg Foundation's Oceanographical Expedition Round the World 1928-30 and Previous "Dana"-expeditons, Under the Leadership of the Late Professor Johannes Schmidt: Dana Report. no. 1-. C. A. Reitzels forlag, 1975. 
  21. Ciencia y tecnología del mar. El Comité, 2001. 
  22. Joseph S. Nelson; Terry C. Grande; Mark V. H. Wilson Fishes of the World. Wiley, 25 abril 2016, p. 196–. ISBN 978-1-119-22082-4. 
  23. Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Synaphobranchidae. U.S. Government Printing Office, 1890. 
  24. Dysommidae
  25. Proceedings of The Academy of Natural Sciences (Vol. 122, 1970). Academy of Natural Sciences, p. 293–. ISBN 978-1-4379-5519-4. 
  26. Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Simenchelyidae. U.S. Government Printing Office, 1890. 
  27. Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría, Cinco Días, 30 de desembre de 2016
  28. Angula[Enllaç no actiu] a pescaderiascorunesas.es
  29. CINTA BORRÀS PÀMIES; JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS CULTIVO INTENSIVO DE LA ANGUILA EUROPEA: (Anguilla anguilla, L., 1758). José María Franquet Bernis, 15 juny 2007, p. 336–. ISBN 978-84-96331-44-0. 
  30. Vicent Pellicer Ollés. Guia de les Terres de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2007, p. 130–. ISBN 978-84-9791-274-7. 
  31. Sergio Torres; Javier Torres Cuina a casa amb els germans Torres. RBA Libros, 23 març 2017, p. 142–. ISBN 978-84-9056-825-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguil·liformes