Vés al contingut

Anguila americana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAnguila americana
Anguilla rostrata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN191108 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaAnguillidae
GènereAnguilla
EspècieAnguilla rostrata Modifica el valor a Wikidata
Lesueur, 1821
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla aterrima (Rafinesque, 1820)
  • Anguilla blephura (Rafinesque, 1817)
  • Anguilla chrisypa (Rafinesque, 1817)
  • Anguilla cubana (Kaup, 1856)
  • Anguilla laticanda (Rafinesque, 1818)
  • Anguilla laticauda (Rafinesque, 1818)
  • Anguilla lutea (Rafinesque, 1820)
  • Anguilla macrops (Kaup, 1856)
  • Anguilla novaeorleanensis (Kaup, 1856)
  • Anguilla novaeterrae (Kaup, 1856)
  • Anguilla punctatissima (Kaup, 1856)
  • Anguilla tenuirostris (DeKay, 1842)
  • Anguilla texana (Kaup, 1856)
  • Anguilla tyrannus (Girard, 1858)
  • Anguilla wabashensis (Kaup, 1856)
  • Anguilla xanthomelas (Rafinesque, 1820)
  • Leptocephalus grassii (Eigenmann & Kennedy, 1902)
  • Muraena argentea (Lesueur, 1817)
  • Muraena bostoniensis (Lesueur, 1817)
  • Muraena macrocephala (Lesueur, 1817)
  • Muraena rostrata (Lesueur, 1817)
  • Muraena serpentina (Lesueur, 1817)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Anguila americana
Exemplars immadurs
Dibuix detallat

L'anguila americana (Anguilla rostrata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels anguíl·lids.

Descripció

[modifica]
  • La femella pot atènyer a 122cm de llargària màxima i el mascl 152 cm (normalment, en fa 50)
  • Pes màxim: 7.330 g.
  • Cap més aviat llarg.
  • Ulls petits.
  • Llavis gruixuts.
  • Aleta caudal arrodonida i unida a les aletes dorsal i anal.
  • Nombre de vèrtebres: 103-111.[1]
  • Pot assolir els 43 anys.[2]

Reproducció

[modifica]

Migra a la tardor a la mar dels Sargassos per a fresar.[3]

Alimentació

[modifica]

Menja larves d'Ephemeroptera, Odonata, Plecoptera, Coleoptera, Trichoptera i Lepidoptera, així com gastròpodes, oligoquets, amfípodes, isòpodes, Mysida i peixos (pèrcids, ciprínids, ictalúrids, catostòmids i anguíl·lids).[4]

Depredadors

[modifica]

Al Canadà és depredat pel mascarell comú (Morus bassanus)[5] i als Estats Units pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis),[6] el tauró gris (Carcharhinus plumbeus)[7] i el solraig (Isurus oxyrinchus).[8][9]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; catàdrom i de clima subtropical (4 °C-25 °C; 66°N-7°N, 98°W-21°W) que viu fins a 464 m de fondària.[1][10]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Atlàntic: des de Groenlàndia, i al llarg de les costes del Canadà i els Estats Units, fins a Panamà, les Índies Occidentals i l'illa de Trinitat.[1]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Agustin, Liza Q. «Anguilla rostrata (Lesueur, 1817) American eel» (en anglès). FishBase.
  2. Jessop, B.M., 1987. Migrating American eels in Nova Scotia. Trans. Am. Fish. Soc. 116(2):161-170.
  3. Barbin, G. P.; McCleave, J. D. «Fecundity of the American eel Anguilla rostrata at 45o N in Maine, U.S.A.» (en anglès). Journal of Fish Biology, 51, 4, 1997-10, pàg. 840–847. DOI: 10.1111/j.1095-8649.1997.tb02004.x. ISSN: 0022-1112.
  4. Lookabaugh, P.S. i P.L. Angermeier, 1992. Diet patterns of American eel, Anguilla rostrata, in the James River Drainage, Virginia. J. Freshwat. Ecol. 7(4):425-431.
  5. Montevecchi, W.A., D.K. Cairns i R.A. Myers, 2002. Predation on marine-phase Atlantic salmon (Salmo salar by gannets (Morus bassanus) in the northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 59:602-612.
  6. Walter, J.F. III i H.M. Austin, 2003. Diet composition of large striped bass (Morone saxatilis) in Chesapeake Bay. Fish Bull. 101(2):414-423.
  7. Medved, R.J. i J.A. Marshall, 1981. Feeding behavior and biology of young sandbar sharks, Carcharhinus plumbeus (Pisces, Carcharhinidae), in Chincoteague Bay, Virginia. Fish. Bull. 79(3):441-447.
  8. Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
  9. FishBase (anglès)
  10. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle. 864 p.