Anguila elèctrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAnguila elèctrica
Electrophorus electricus Modifica el valor a Wikidata
Electric-eel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Electrophorus electricus 3.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN167700 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGymnotiformes
FamíliaGymnotidae
GènereElectrophorus
EspècieElectrophorus electricus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Nomenclatura
Sinònims
  • Electrophorus multivalvulus (Nakashima, 1941)
  • Gymnotus electricus (Linnaeus, 1766)
  • Gymnotus regius (Chiaje, 1847)
  • Gymnotus tremulus (Houttuyn, 1764)[1]
Anguila elèctrica
Anguila elèctrica a l'aquàrium de Boston
Detall del cos
Anguila elèctrica a l'aquàrium de San Francisco
Vista frontal

L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gimnòtids.[2]

Descripció[modifica]

  • És l'espècie de gimnotiforme més grossa, ja que sol créixer fins a uns dos metres i mig de llarg i assoleix un pes de vint kg.
  • Té un cos allargat, cilíndric i gairebé sense escates.
  • Cap aplanat.
  • Boca grossa amb una fila de dents còniques a cada mandíbula.
  • És marró fosc grisós al dors i groc o blanc al ventre.[3][4]

Reproducció[modifica]

Pot arribar a pondre fins a 17.000 ous.[5]

Alimentació[modifica]

Els juvenils mengen invertebrats, mentre que els adults es nodreixen de peixos i mamífers petits.[6]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (23 °C-28 °C)[7][8] que es troba a Sud-amèrica: el Brasil, la Guaiana Francesa, la Guaiana, el Perú, Surinam i Veneçuela, incloent-hi les conques dels rius Amazones i Orinoco.[9]

Observacions[modifica]

És capaç de generar potents xocs elèctrics, els quals utilitza tant per a caçar com per a defensar-se. Malgrat el seu nom, no és una anguila, sinó un gimnotiforme. És emprada en experiments científics.[7]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Albert, J.S. «Species diversity and phylogenetic systematics of American knifefishes (Gymnotiformes, Teleostei)». Misc. Publ.. Mus. Zool. University of Michigan, 190, 2001, pàg. 1–127.
  3. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
  4. Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol. 22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
  5. Da Silva Assunçao, M.I. i Schwassmann, H.O., 1992. Modos de reproduçao do poraquê Electrophorus electricus (L.) (Gymnotiformes, Electrophoridae). Congr. Latino-Amer. Zool 406: 102.
  6. Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996.
  7. 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  9. Westby, G.W.M., 1988. The ecology, discharge diversity and predatory behavior of gymnotiform electric fish in the coastal streams of French Guiana. Behavioral Ecology and Sociobiology 22: 341-354.

Bibliografia[modifica]

  • Albert, J.S. i Campos-da-Paz, R., 1998. Phylogenetic systematics of Gymnotiformes with diagnoses of 58 clades: a review of available data. A: L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds), Phylogeny and classification of neotropical fishes., pp. 419-446. Porto Alegre: EDIPUCRS.
  • Albert, J.S. i Crampton, W.G.R., 2005. Diversity and Phylogeny of Neotropical Electric Fishes (Gymnotiformes). A: T.H. Bullock, C.D. Hopkins, A.N. Popper i R.R. Fay (Eds), Electroreception, pp. 360 - 403. Cornell University Press, Ithaca.
  • Bennett, M.V.L., 1971. Electric organs. A: W.S. Hoar i D.J. Randall (eds), Fish Physiology, pp. 347-491. Academic Press, Londres.
  • Cox, R.T., 1938. The electric eel at home. Bulletin of the New York Zoology Society 41: 59-65.
  • Cox, R.T., 1943. Electric fish. American Journal of Physics. 11: 13-22.
  • Halperin, D.C., 1979. Circadian rhythms of electric organ discharge activity in the electric eel (Electrophorus electricus). MS thesis, Hunter college, Nova York.
  • Kirschbaum, F., 1995. Reproduction and development in mormyriform and gymnotiform fishes. A: P. Moller (ed.), Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 117., pp. 267-301. Chapman & Hall, Londres.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. A: W.S. Hoar and D.J. Randall (eds), Fish Physiology VII, pp. 1-100. Academic Press, Nova York.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.

Vegeu també[modifica]