Anguila elèctrica
Electrophorus electricus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 167700 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Gymnotiformes |
| Família | Gymnotidae |
| Gènere | Electrophorus |
| Espècie | Electrophorus electricus Linnaeus, 1766 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gimnòtids.[2]
Descripció[modifica]
- És l'espècie de gimnotiforme més grossa, ja que sol créixer fins a uns dos metres i mig de llarg i assoleix un pes de vint kg.
- Té un cos allargat, cilíndric i gairebé sense escates.
- Cap aplanat.
- Boca grossa amb una fila de dents còniques a cada mandíbula.
- És marró fosc grisós al dors i groc o blanc al ventre.[3][4]
Reproducció[modifica]
Pot arribar a pondre fins a 17.000 ous.[5]
Alimentació[modifica]
Els joves mengen invertebrats, mentre que els adults es nodreixen de peixos i mamífers petits.[6]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (23 °C-28 °C)[7][8] que es troba a Sud-amèrica: el Brasil, la Guaiana Francesa, la Guaiana, el Perú, Surinam i Veneçuela, incloent-hi les conques dels rius Amazones i Orinoco.[9]
Observacions[modifica]
És capaç de generar potents xocs elèctrics, els quals utilitza tant per a caçar com per a defensar-se. Malgrat el seu nom, no és una anguila, sinó un gimnotiforme. És emprada en experiments científics.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Albert, J.S. «Species diversity and phylogenetic systematics of American knifefishes (Gymnotiformes, Teleostei)». Misc. Publ.. Mus. Zool. University of Michigan, 190, 2001, pàg. 1–127.
- ↑ Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
- ↑ Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol. 22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
- ↑ Da Silva Assunçao, M.I. i Schwassmann, H.O., 1992. Modos de reproduçao do poraquê Electrophorus electricus (L.) (Gymnotiformes, Electrophoridae). Congr. Latino-Amer. Zool 406: 102.
- ↑ Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996.
- ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
- ↑ Westby, G.W.M., 1988. The ecology, discharge diversity and predatory behavior of gymnotiform electric fish in the coastal streams of French Guiana. Behavioral Ecology and Sociobiology 22: 341-354.