Anguilla bicolor bicolor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAnguilla bicolor bicolor
Anguilla bicolor bicolor.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Anguilliformes
Família Anguillidae
Gènere Anguilla
Espècie Anguilla bicolor
Subespècie Anguilla bicolor bicolor
(McClelland, 1844)
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla amblodon (Günther, 1867)
  • Anguilla bleekeri (Kaup, 1856)
  • Anguilla cantori (Kaup, 1856)
  • Anguilla dussumieri (Kaup, 1856)
  • Anguilla malabarica (Kaup, 1856)
  • Anguilla moa (Bleeker, 1850)
  • Anguilla mowa (Bleeker, 1853)
  • Anguilla spengeli (Weber, 1912)
  • Anguilla virescens (Peters, 1852)
  • Muraena macrocephala (Rapp, 1849)
  • Muraena moa (Bleeker, 1850)
  • Muraena virescens (Peters, 1852)[1]
Modifica dades a Wikidata

Anguilla bicolor bicolor és una subespècie de peix pertanyent a la família dels anguíl·lids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 120 cm de llargària màxima (normalment, en fa 65).
  • Nombre de vèrtebres: 105-115.
  • 240-245 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 200-220 radis tous a l'aleta anal.[3][4][5]

Reproducció[modifica]

Té lloc en aigües oceàniques.[6][7]

Alimentació[modifica]

Menja peixets, crustacis i mol·luscs.[3]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; catàdrom i de clima tropical (22°N-27°S).[3][8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Austràlia, Bangladesh, Cambodja, les Comores, el Timor Oriental, Guam, l'Índia, Indonèsia, Kenya, Madagascar, Malàisia, les Maldives, Maurici, la Micronèsia, Moçambic, Birmània, el Pakistan, Palau, Papua Nova Guinea, les Filipines, Reunió, l'illa de Rodrigues, les Seychelles, Sud-àfrica, Sri Lanka, Taiwan, Zimbabwe i Tanzània.[9][3]

Longevitat[modifica]

Pot assolir els 20 anys d'edat.[10]

Ús comercial[modifica]

De vegades forma part del comerç de peixos d'aquari.[11]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. Keith, P., E. Vigneux i P. Bosc, 1999. Atlas des poissons et des crustacés d'eau douce de La Réunion. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines Naturels 39: 136 p.
  5. Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma, Itàlia. 199 p.
  6. Seegers, L., L. De Vos i D.O. Okeyo, 2003. Annotated checklist of the freshwater fishes of Kenya (excluding the lacustrine haplochromines from Lake Victoria). J. E. Afr. Nat. Hist. 92:11-47.
  7. Louette, M., 2004. Poissons d'eau douce. P. 231-241. A: M. Louette, D. Meirte i R. Jocqué (eds.). La faune terrestre de l'archipel des Comores. Stud. Afrotrop. Zool. 293:1-456.
  8. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. FishBase (anglès)
  10. Keith, P., E. Vigneux i P. Bosc, 1999.
  11. Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nguyen, T.T.T., 2004. Genetic considerations in fisheries and aquaculture with regard to impacts upon biodiversity. Aquaculture 9(3):5-9.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.