Angula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Angules crues, a punt per a la seva preparació.

L'angula[1] és l'aleví del peix anguila, únic aleví permès per les lleis de pesca.[2] Quan es troba als mercats de peix sol tenir 1 gram de pes, mesura una mica menys de 8 centímetres de longitud i té entre dos o tres anys de vida.[3] Les angules comercialitzades solen estar cuites, en cas d'estar vives són transparents. Es solen presentar envasades al buit. Aquest peix, a causa del seu elevat preu al mercat, té un succedani de surimi més barat, conegut com a "gula" (nom pres d'una marca comercial).

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'angula realitza llargues migracions per reproduir-se, des dels rius europeus (a Espanya), fins als llocs per la fresa. Alguns exemplars realitzen un recorregut de més de 5.000 km al llarg de 2 o 3 anys per arribar-hi des d'Europa. Durant el recorregut no li cal alimentar-se. Pot serpentejar per terra ferma durant diversos quilòmetres respirant a través de la pell.

En les primeres etapes del seu naixement totes són femelles, i amb el temps algunes canvien de sexe. Són incolores (transparents) i posseeixen una grandària de 5 a 6 cm. Les angules que sobreviuen en els rius van canviant de color: l'anguila groga té el llom de color cafè i en passar el temps canvia a verd i finalment a platejat.

Usos culinaris[modifica | modifica el codi]

A Espanya era tradicional en les gastronomies de Biscaia i Guipúscoa però la seva popularitat s'ha estès a altres parts del territori. El plat més conegut és angules a la bilbaïna, servit en una cassola de fang amb all i bitxo fumat. Es coneix però també en la cuina francesa de les comarques de Nantes, La Rochelle i Bordeus.[4]

Les angules es compren ja precuinades, generalment envasades al buit, en aquest cas tenen un color blanc o lleugerament negre. Depèn fonamentalment del temps que han passat al riu, les negres han passat més temps i són generalment menys valorades. En el cas d'adquirir-les vives se solen matar amb tabac dissolt en aigua, després es renten (amb l'objecte principal de treure la bava) i posteriorment es couen en una salmorra on adquireixen el color blanc habitual.[5]

Succedani de l'angula[modifica | modifica el codi]

Els elevats preus de l'angula als mercats de peix, units a l'escassetat de l'angula als rius, han fet que es faci molt popular un succedani d'ella elaborat amb surimi a base d'abadejo procedent d'Alaska. És popularment conegut com a "gula", nom que realment correspon a una marca comercial concreta del producte. Per elaborar un quilo de surimi són necessaris cinc quilos de peix. La indústria alimentària ha anat millorant a poc a poc les qualitats i les similituds, i des de fa temps són majoritaris els succedanis que imiten els colors grisosos i ulls de l'angula original.[6][7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Angula». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La pesca de la angula, productosdeasturias.com
  3. La pesca de l’angula, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya
  4. Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría, Cinco Días, 30 de desembre de 2016
  5. Angula a pescaderiascorunesas.es
  6. Alejandro Toquero Angulas y gulas: tan parecidas pero a la vez tan diferentes, heraldo.es, 9 de desembre de 2014
  7. Desarticulada una organización internacional que exportaba angulas ilegalmente desde Tarragona a China, El Mundo, 8 de març de 2017
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angula Modifica l'enllaç a Wikidata